Fa setmanes la presentadora d'esports del telenotícies de TV3, Marta Bosch, explicava el fitxatge de Marc Gasol per Los Angeles Lakers: "En una entrevista amb un youtuber, el petit dels Gasol ha confirmat el traspàs". La frase, aparentment inofensiva, va rebre la resposta instantània del realitzador Marc Lesan al seu compte de Twitter: "A TV3 parlen d'Ibai Llanos com un youtuber. Explica una mica el salt generacional als mitjans". La denúncia reflecteix una sensació generalitzada entre molts joves: els streamers són ficats tots al mateix sac i no reben la importància i consideració que mereixen.

La Comissió Europea marca territori davant les grans tecnològiques. Aquest dimarts ha presentat les dues esperades propostes legislatives que pretenen estrènyer el control sobre un sector majoritàriament nord-americà que fa anar de bòlit el departament de la competència de la Comissió, dirigit per la danesa Margrethe Vestager. Brussel·les vol fixar un marc legal estricte que li permeti poder obligar els gegants tecnològics a retirar continguts il·legals, cedir dades a les autoritats, sancionar-les amb fins a un 10% dels seus ingressos globals i, fins i tot, a fragmentar-les. És a dir, forçar-les a vendre's part del negoci (venent-ne unitats, drets o marques) si abusen de la seva posició dominant en el mercat i dificulten la competència.

Un consell: no pugeu a un cotxe amb la vostra família i digueu a tothom que el Jeff Bezos us escolta a través del dispositiu que porteu al canell.

La del Divendres Negre és una setmana frenètica per als treballadors d'Amazon, especialment enmig d'una pandèmia que ha incrementat encara més les vendes a través d'internet. Per això Amnistia Internacional ha aprofitat aquesta data per fer públic un informe en què denuncia els intents de l'empresa nord-americana d'evitar la sindicació i la negociació col·lectiva dels seus treballadors.

Benvolgut Mister Bezos, no sé si a vostè també li passa, però a mi quan em diuen que faci una cosa, em venen unes ganes irresistibles de fer exactament el contrari del que em demanen. No he comprat mai a Amazon. Per edat, suposo, i perquè m'agraden les botigues com més petites millor. Ara, em sento temptat a fer-ho.

Polítics i personalitats del món de la cultura de França s'han sumat aquest dimarts a la campanya Un Nadal sense Amazon per potenciar el comerç local en les pròximes festes. Entre els signants hi ha l'alcaldessa de París Anne Hidalgo, a més d'altres autoritats locals i regionals, i diputats d'esquerres. També s'hi han sumat Greenpeace, la confederació de comerciants, el cantant François Morel i la novel·lista Christine Orban.

La victòria de Joe Biden a les eleccions nord-americanes no ha estovat una Unió Europea escarmentada després de quatre anys de mandat de Donald Trump. El mateix dia en què entren en vigor els aranzels a productes nord-americans pels ajuts a Boeing, Brussel·les anuncia un pas més en la seva croada contra les grans tecnològiques nord-americanes i els seves pràctiques monopolístiques. Aquest dimarts la vicepresidenta de Competència, Margrethe Vestager, ha anunciat que tira endavant un procés sancionador contra el gegant del comerç electrònic Amazon, per possibles pràctiques abusives amb les dades dels seus clients.

Gairebé la meitat dels consumidors catalans, el 47,7% segons una enquesta de la direcció de Política Lingüística de la Generalitat, fan servir la veu per relacionar-se amb els dispositius tecnològics. Val a dir que la majoria ho fan mitjançant el telèfon mòbil, on aquesta funció ja els ve donada en forma de funcions com Google Assistant als models amb sistema Android i Siri a l’iPhone, però un 4% de la població consultada assegurava fa un any tenir ja un altaveu dels anomenats intel·ligents, mentre que un 34% expressava el desig de tenir-ne. També sabem que a escala mundial es tracta d’un mercat que creix: en el primer trimestre d’aquest any se’n van vendre al món 28,2 milions d’unitats, un 8,9% més que en el mateix període del 2019. Per comparar-ho, en els mateixos tres mesos es van despatxar gairebé 350 milions de smartphones, i això que parlem d’un trimestre dolent per culpa de la pandèmia.

Gairebé 20.000 empleats de la multinacional del comerç electrònic Amazon han resultat infectats de coronavirus des que va començar la pandèmia, segons ha publicat la mateixa empresa aquesta setmana.

Pot semblar contradictori, però és un dels cavalls de batalla que editorials i escriptors utilitzen per al futur de la lectura. La tesi és senzilla: si un audiollibre aconsegueix atrapar els oients, el pas següent serà que vagin a buscar el llibre original. “Els audiollibres són eines per al foment de la lectura, perquè desperten a l’oient la temptació d’enfrontar-se després al text, tot sol”, assegura l’escriptor Lorenzo Silva. Amazon no només avala aquesta idea, sinó que ha decidit esprémer-la al màxim. La multinacional nord-americana ha llançat a Espanya Audible, el seu servei d’audiollibres i podcasts, que fins ara estava disponible a altres països com els Estats Units i el Regne Unit. Ho fa, a més, amb un catàleg format per més de 100.000 propostes d’àudio que van des de clàssics i best-sellers literaris fins a llibres narrats sobre el món tecnològic o el benestar personal. Accedir-hi costarà una subscripció mensual de 9,99 euros, semblant a plataformes com Spotify o HBO.

La victòria de la candidatura del domini .cat el 2005 ha proporcionat els quinze anys més exitosos de la llengua catalana a nivell internacional gràcies a la globalització d’internet. El triomf col·lectiu de la comunitat lingüística i cultural catalana a la xarxa s’ha anat convertint en una fita no prou reivindicada que coincideix amb la pèrdua d’autoestima que s’està instal·lant en sectors dirigents, intel·lectuals i activistes de Catalunya. El país ha passat de treure pit per una conquesta envejada per altres nacions sense estat europees, que brindarien per disposar dels 108.448 dominis registrats del .cat, a caure en una mena de desconcert sobre la utilitat de la matrícula catalana a internet.

Les grans tecnològiques tornen a estar en el punt de mira, i no pas per motius positius. A finals del mes passat, els consellers delegats d'Amazon, Apple, Google i Facebook van haver de respondre, durant més de cinc hores, a dures preguntes sobre el seu domini aclaparador del mercat davant d'una comissió del Congrés dels EUA contra les pràctiques monopolistes. ¿S’acosta el final d’una era?

La pandèmia va fer que fos per videoconferència, però l’ocasió va ser històrica. Els responsables de les principals tecnològiques estatunidenques van estar presents en una mateixa sessió per respondre les preguntes de Washington. Entre ells, l’home més ric del món, Jeff Bezos, propietari d’Amazon, que debutava davant el Congrés. Els legisladors porten mesos estudiant si les seves companyies són massa grans, si fan mal a la lliure competència i abusen del seu poder. En un horitzó encara llunyà hi ha una possible regulació del sector. Fins i tot la possible partició d’aquestes empreses.

Sundar Pichai, Jeff Bezos, Mark Zuckerberg i Tim Cook estan convocats aquest dilluns a comparèixer –per videoconferència– davant la comissió d’anticompetència del Congrés dels Estats Units per defensar les seves empreses respectives per unes acusacions de pràctiques monopolistes que els serà difícil rebatre. Google té una posició dominant en cerques web i en contingut per mòbil, Amazon en comerç electrònic, Facebook en xarxes socials i Apple en aplicacions per a iPhone.

Amazon ha anunciat aquesta matinada que prohibirà durant un any sencer que als cossos de policia usin el seu programa de reconeixement facial, Rekognition, en el marc de l'onada de protestes contra el racisme policial als Estats Units. I és que s'ha comprovat que aquesta tecnologia comet més errors amb les cares de pell negra i altres minories, de manera que pot agreujar el biaix racista de les actuacions policials.

Que la ultradreta d'arreu del món tingui els seus canals obscurs i marginals per fer circular marxandatge amb missatges d'odi i apologia de la violència segurament és una cosa esperable, però potser no ho és tant que gegants de la venda per internet com Amazon i eBay, que reben milions de visites cada mes, contribueixin a fer-ho.

L’any del paraigua

El tió, quan s’hi posa, s’hi posa. La nit de Nadal el tronc de casa va començar a cagar a l’hora del discurs del rei i no va parar fins al cap d’una hora ben bona. A mi, em va dur uns motets de Palestrina, dos llibres del Barça, uns tortigloni trafilati al bronzo, una ampolla d’oli d’oliva de colló de mico, una bossa d’esport on hi caben dues raquetes, un cap de setmana en un hotel ecològic, entrades reservades per al documental del Pavarotti i alguna bagatel·la més que encara tinc per inventariar. Als cinquanta tocats, un home fa de mal regalar. Ahir, Sant Esteve, era el torn perquè la família –anomenada política– vingués a casa a menjar els canelons. No en va quedar ni un. La sorpresa va venir després. A mi ja m’havia estranyat que, en un dia tan assolellat, les tietes arribessin a casa amb un paraigua. Va resultar que tenia història. Era un exemplar clàssic, llarg, molt anglès. Era del seu avi –del besavi de la meva dona– i volien que, a partir d’ara, el dugués jo. Quin honor. No era, en cap sentit, un paraigua qualsevol. El mànec de fusta, més prim que de costum com a testimoni d’una altra època, té unes incrustacions de plata, que fan un dibuix simbòlic, tan interessant com indesxifrable. Al damunt de l’argent, hi du gravades unes inicials que en marca l’autoria original. Les tietes havien conservat el paraigua tota la vida. L’havien vist obrir al seu avi, s’hi havia aixoplugat el seu pare i li anaven a regalar al seu germà. Abans, però, l’havien fet arreglar –tant la tela com les barnilles–, perquè el paraigua continués fent de paraigua i que qui l’obrís no es mullés. No hi van ser a temps. El seu germà va morir, de cop i volta, fa quinze anys. Durant aquest temps, ningú més no ha obert el paraigua. Ara ho faré jo, amb dignitat. A mi, em salvarà dels aiguats. M’aclapararà, però, heretar tanta història subjectada amb una sola mà.

]]> La sèrie de moda aquesta tardor és Modern love, d’Amazon Prime Video. Vuit capítols independents de mitja horeta cadascun que es consumeixen com un Ferrero Rocher. Un guilty pleasure amb molt de daurat per fora, molt de sucre per dins i una qualitat enganyosa. T’enganxa el poder addictiu de la xocolata amb cacau, però no deixa de ser un bombó industrial. Modern love són vuit històries d’amor amb una sorpresa en l’episodi final. Podeu mirar-la en l’ordre que vulgueu, però, sobretot, el capítol vuit assegureu-vos que és l’últim. La sèrie posa la lupa sobre l’amor romàntic en diferents etapes: quan neix la guspira, a l’inici de la relació, quan s’intenta reconstruir, en plena crisi, en una parella consolidada o quan s’està buscant desesperadament. I, en un segon pla, aborda altres tipus d’amor: el platònic, el frustrat, el paternal, l’amor als fills, l’autoestima... S’hi intueix una certa voluntat per observar el comportament humà en les relacions de parella gairebé com si fos un documental d’animals en què es mostra la seva conducta. No en va, en alguns episodis, són els protagonistes els que, en plena efervescència emocional, miren pel·lícules documentals de pingüins o goril·les o fins i tot visiten el zoo de Central Park. Modern love mostra els personatges com bestioles interaccionant en un ecosistema urbà. I, igual que els documentals d’animals, hi ha capítols més reeixits que d’altres. En la Nova York més selecta, amb protagonistes benestants i ben vestits, i ambientada amb música de jazz, la sèrie té una certa fragància de Woody Allen. Si heu vist Dia de pluja a Nova York, la seva pel·lícula podria ser un capítol (llarg) de la sèrie. Modern love és una mena de Cites de TV3 que amplia els horitzons argumentals més enllà de la primera trobada i explora les relacions de parella en general. Amb tot, Modern love no és que representi un love gaire modern. I inclou algun personatge força avorrit. Caldria llegir les columnes del New York Times que han originat la sèrie per descobrir l’habilitat de l’adaptació televisiva, però tens la sensació que la sèrie s’ha quedat en el retrat de l’amor més senzill i elemental. L’ambigüitat d’algunes històries fa que sembli que no hagin sabut trobar-ne el final. Modern love entreté, però no aporta cap tesi sobre l’amor més enllà de constatar que existeix i que som éssers emocionals. Amb tot, veure-la pot resultar un breu impàs relaxant i depuratiu enmig de tanta distopia apocalíptica, true crimes, obres mestres i superherois. És bonica, lleugera i intranscendent. Ara bé, Modern love no és apta per a cínics. Si sou uns cínics no salvareu ni una sola escena.

]]>

L’ús i abús de les dades per part de Facebook i altres empreses tecnològiques reben, per fi, l’atenció que es mereixen. Ara que les dades personals esdevenen el bé més valuós del món, ¿els usuaris seran els amos de les economies de plataforma o els seus esclaus?

]]>