Mentre els indicadors de la pandèmia continuen millorant, el Govern encara no s’atreveix a deixar Catalunya sense toc de queda. “Des del punt de vista epidemiològic necessitem aquesta restricció horària”, assegurava aquest dilluns el conseller de Salut, Josep Maria Argimon. Però per mantenir el confinament nocturn a la majoria dels municipis on s’ha aplicat fins ara, la Generalitat es veu forçada a utilitzar cada cop una incidència més baixa. La primera vegada que es va implantar aquest toc de queda d’estiu, entre la 1 h i les 6 h, es demanava una afectació de 400 casos de covid per cada 100.000 persones a les poblacions amb més de 5.000 habitants. Fa dues setmanes es va fixar que la incidència fos de 250 casos i ara ja n’hi ha prou amb 125 casos, segons el Govern, per aplicar el confinament nocturn.

El confinament nocturn torna a ser una realitat a Catalunya, almenys durant alguns dies. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha validat la resolució de la Generalitat que demanava poder aplicar el toc de queda entre la 1.00 i les 6.00 h en 161 municipis de Catalunya. La Fiscalia Superior no s'ha oposat a la restricció i el tribunal també ha optat per autoritzar-la, tenint en compte les "penoses" dades sobre la incidència del virus de les últimes setmanes, que han comportat que fins i tot la Unió Europea recomani evitar entrar i sortir de Catalunya. La mesura ja s'ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) i té una vigència d'una setmana. El Govern va explicar que demanaria prorrogar-la però el TSJC ja deixa caure a la resolució que tot dependrà del que argumenti la sentència del Tribunal Constitucional (TC) que anul·la el primer estat d'alarma, el text de la qual encara no s'ha fet públic. La interpretació que faci sobre el confinament nocturn pot fer improrrogable la mesura.

Després de 195 dies de toc de queda a Catalunya, dissabte a mitjanit es podrà tornar a anar pel carrer i desplaçar-se. També quedarà sense efecte el confinament perimetral i, per tant, es permetrà entrar i sortir de Catalunya. La de dissabte serà una nit estranya perquè entre les 10 i les 12 encara s’aplicarà el confinament nocturn, però a partir del primer minut de diumenge, quan desaparegui l’estat d’alarma, ja s’haurà acabat. De moment, el Govern ha decidit prescindir d’aquesta restricció, que era una de les més dràstiques fruit del covid i impedia des del 25 d'octubre sortir de casa entre les 10 de la nit i les 6 del matí, perquè les dades de la pandèmia “estan consolidant” una tendència a la baixa, segons el vicepresident, Pere Aragonès.

Tot va com va. Tirant a malament o pitjor. Hi ha toc de queda. Queden pocs paisatges que es puguin mirar amb tranquil·litat. Hi ha competicions de mediocres on hi hauria d’haver excel·lència i empatia. No hi ha empatia. Hi ha molts interessos i manca de preocupació per trobar les paraules exactes. No és estrany. El president de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page, menysprea l’anglès per afavorir el castellà perquè “l’anglès és una llengua d’un país que se’n vol anar“. Pues molt bé, pues adiós. L’encara regidor de Barcelona Manuel Valls opina que, “al voltant del català i el basc, hi ha una lògica sectària, una exclusió i una expulsió que són preocupants”. El que és preocupant és que siguin llengües minoritzades. Per no titllar d’esperpèntiques les anades i vingudes d’aquest home. Pobra grandeur, tan malmesa. Quin ridícul, tot plegat. Però la llengua fa la traveta sempre que pot. Per això encara no sabem si és obligatori el teletreball a Catalunya o si el que és obligatori és promoure’l o si val més que no sortim de casa ni per treballar, que a hores d’ara és l’únic que se’ns permet fer sense que ens posin una multa o ens demanin la documentació. No entenem res perquè no s’entén res. No és la llengua. És que entre la fatiga pandèmica i les classes de gramàtica acabarem per rendir-nos. Si és que no ho estem encara.

Si vius a Andorra i et ve de gust, aquest vespre pots anar a sopar a un restaurant, fins a la mitjanit. O veure una pel·lícula a la darrera sessió. O passejar el gos a qualsevol hora del dia. O sortir a córrer. Tot plegat, sense haver de donar explicacions als agents que ho requereixin (sempre que es compleixin la resta de preceptes decretats, com dur la mascareta o fumar mantenint la distància de seguretat). Sense haver de guardar el tiquet del cinema o del teatre en cas que la projecció o l’obra acabi tocades les 22 hores. I sense haver d’omplir documents que justifiquin el trencament del toc de queda.

1. Pacte. Si un bon dia Macron no hagués tingut l'ocurrència de declarar el toc de queda a França, n’estaríem parlant ara? Fa la sensació que els governs van actuant a cop d’ocurrències. I que quan un fa un pas els altres el segueixen, com si es tractés d'una moda. És el gran problema de la gestió de la pandèmia. Els governs no transmeten confiança perquè no saben explicar les seves decisions, perquè emboliquen massa la troca abans de prendre-les, perquè quan acaben d’anunciar una mesura ja n’estan insinuant una altra, perquè sovint confonen l'autoritat amb l’autoritarisme, perquè creuen més en fer por que en generar responsabilitat i perquè la compulsiva dinàmica de la confrontació política els impedeix trobar espais de consens, és a dir, decisions que tenen un ampli suport.

La societat catalana -com gairebé totes les altres- viu ara mateix sotmesa a la gran tensió produïda per l’impacte del covid-19. Una tensió que s’expressa de moltes maneres, però en què destaca la que provoca la confrontació entre llibertat i seguretat. D’una banda, hi ha una progressiva imposició de normes coercitives que alteren profundament les rutines dels nostres estils de vida i que tenen una greu afectació en l’activitat econòmica i de retop en la nostra subsistència. I d’altra banda, tenim l’evidència que hi ha un significatiu nombre d’individus que reben aquestes normes de molt mala gana i que no semblen pas disposats a fer-ne cas.

El govern català està satisfet amb el nivell de compliment per part de la ciutadania de la primera nit de toc de queda, però reitera que l'estat d'alarma acordat pel govern espanyol "es queda curt" perquè no els dona marge per aprovar mesures com un possible confinament de cap de setmana. Una restricció que la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, ha assegurat que està en estudi amb vista a reduir els moments de més interacció social. Ho ha explicat en una entrevista a Catalunya Ràdio en la qual ha defensat que les restriccions s'acordaran en funció de les dades "sense arribar, en la mesura del que sigui possible, al confinament total".

Passades les deu de la nit, pels carrers de l’Eixample barceloní ahir hi havia una barreja de desconeixement i laxitud, un equilibri entre els que no sabien ben bé quan entrava en vigor el toc de queda anunciat pel Govern només unes hores abans i els que, sent plenament conscients de les mesures, sabien que durant la primera nit no hi hauria sancions.

A partir d'aquest diumenge ningú podrà circular pels carrers de Catalunya entre les 22.00 h i les 6.00 h, en una nova restricció per intentar reduir els contactes i l'expansió del coronavirus. El toc de queda, sense precedents fins ara, tindrà excepcions, com ara anar a treballar o tornar a casa després de sortir de la feina, així com qualsevol urgència sanitària o haver d'atendre persones grans o amb algun trastorn que tinguin una emergència en horari nocturn. També es podrà sortir a treure els animals de companyia de 4 a 6 del matí, sempre que sigui a prop de casa i es pugui demostrar que no s'ha pogut sortir abans per motius justificats, com estar treballant. Els establiments oberts al públic hauran de tancar la porta a les 21 h, amb l'excepció dels esdeveniments culturals, que podran seguir fins a les 22 h. A partir d'aquesta hora caldrà marxar cap a casa i s'haurà de conservar el tiquet (físic o digital) per demostrar que s'ha assistit a un acte cultural si un agent ho requereix. Els establiments de restauració, en canvi, hauran de seguir com fins ara, sense poder atendre els clients a l'interior, però ara hauran de tancar a les 21 hores. Amb tot, els repartiments a domicili es podran fer fins a les 22 hores. Aquesta nova restricció se suma a les que ja hi havia vigents, com la limitació de reunir-se amb un màxim de sis persones.

Catalunya va superar ahir els 200.000 casos positius confirmats amb PCR des de l'inici de la pandèmia. Concretament van ser 203.188, segons les dades facilitades per Salut. Gairebé el doble que el Japó o Suïssa. I fins ara hem tingut 13.794 morts, tres mil més que Alemanya, amb un degoteig diari que no podem normalitzar –ahir se'n van comptabilitzar 21 més– i un constant augment dels ingressos hospitalaris –142 més ahir que fan que el total ja pugi a 1.885, dels quals 342 són a l'UCI–. Aquesta és la situació. I no millorarà de moment perquè el risc de rebrot ja és de 788 i la dada d'incidència a catorze dies s'ha enfilat fins a 534 per 100.000 habitants. Recordem que segons els indicadors europeus, per poder estar en verd, és a dir, amb un risc lleu, aquesta dada d'incidència hauria d'estar en 25, que és l'objectiu a què es va referir ahir el president espanyol, Pedro Sánchez, per anunciar un nou estat d'alarma que voldria que durés fins al 9 de maig.

El govern francès ha estès aquet dijous el toc de queda nocturn a 38 departaments més del país davant de l'evolució de la pandèmia de coronavirus. A partir de la mitjanit d'aquest divendres, 46 milions de ciutadans (d'un total de 67 milions) no podran sortir de casa entre les 21 h i les 6 h excepte per causes justificades com ara treballar o anar al metge. En total, dels 101 departaments en què està dividit el territori francès, 54 passaran a estar afectats per la mesura, que també s'aplica a la Polinèsia francesa.

Couvre-feu és el terme francès per al toc de queda, literalment, cobrefoc. Té les arrels a l'Edat Mitjana, quan es tocaven les campanes dels pobles per recordar-los que havien d'apagar el foc de les llars. L'objectiu era evitar els incendis i la seva ràpida propagació en una època de cases fetes de fusta. El coronavirus s'està escampant per Bèlgica tan ràpidament com el foc s'escampava per les viles medievals, i, per aturar-lo, un govern federal que acaba d'agafar el timó del país ha imposat el primer couvre-feu nacional des de la Segona Guerra Mundial. La ciutat flamenca d'Anvers ja n'havia imposat un a l'estiu.