Albert Adellach: "Hi ha corredors que quan arriben al Comapedrosa m'abracen i em fan fotografies"

Ha estat voluntari des de la primera edició de l'Andorra Ultra Trail Vallnord, i a més és un dels més especials, mítics, ja que anima els corredors quan arriben al cim més alt d'Andorra. I ho fa amb el so de la seva gaita.

Atenció als amants de les curses de llarga distància. Queden menys de tres mesos perquè tingui lloc un dels esdeveniments esportius més importants del país, i que any rere any es consolida com una de les proves de la seva especialitat més destacades d'Europa: l'Andorra Ultra Trail Vallnord. Del 3 al 8 de juliol la vila d'Ordino com a punt de partida, però tot Andorra i en especial les seves muntanyes, s'ompliran de participants arribats de tots els punts del món, al voltant de 3.200.

De fet, ara que sembla que el bon temps ja ha arribat per quedar-se, comencen a proliferar corredors entrenant pel país, ja que és una cursa molt exigent que necessita una preparació prèvia important. I des de l'organització, tot i faltar poc més de dos mesos, ja es treballa en la logística de la cursa, en especial en els traçats de les sis proves: la Marató dels cims, de 42,5 km i 3.000 m de desnivell; la Mític, de 112 km i 9.700 m; el Celestrail, de 83 km i 5.000 m; Eufòria, de 233 km i 20.000 m; la Solidaritrail, de 10 km i 750 m; i la més emblemàtica, la Ronda dels cims, de 170 km i 13.500 m de desnivell. Enguany, a més, l'esdeveniment arriba a la desena edició.

Paral·lelament, ja s'està coordinant la logística d'una de les peces clau que fan possible la celebració d'aquest esdeveniment: els voluntaris. Seran al voltant de mig miler. Persones que permeten que es pugui desenvolupar la cursa, que ajuden als corredors en cas de problemes o imprevistos i, sobretot, que els animen en el seu objectiu de creuar la meta.

Un d'aquests voluntaris, possiblement el més emblemàtic de tots, mític, és l'Albert Adellach. Perquè ho ha estat des de la primera edició de la cursa, però sobretot perquè anima els corredors quan arriben al cim del Comapedrosa, el més alt d'Andorra. D'una manera molt especial: amb el so de la seva gaita.

Com va començar tot, per què vas decidir fer-te voluntari?
Tot va començar perquè jo coneixia molt al Gérard i la Valérie. Quan van tirar endavant aquesta cursa em van comentar que els agradaria que hi hagués alguna mena d’animació a algun punt emblemàtic. Jo toco la gaita, i m’hi vaig oferir. Dit i fet. I fins ara.

Has tocat sempre al Comapedrosa?
Sí, a excepció d’una edició que va fer molt mal temps i em vaig col·locar a l’Alt de la Capa, i una altra que vaig tocar al Pla de l’Estany. Però vaig dir que mai més, perquè els corredors passaven pel meu costat i era com si no hi fos, perquè no estava a cap cim. Em donava la sensació que no aportava res. Quan toco al Comapedrosa, la pujada és tan dura que en arribar a dalt hi ha corredors que m’abracen, em fan fotografies...

"Un americà em va demanar una vegada ‘Amazing Grace’, i és de les que toco més"

Quanta estona pots estar tocant?
Els corredors comencen a arribar a primera hora de la tarda, i els darrers ho fan de matinada. Unes 12 hores. Però també depèn de la gaita i de la meteorologia, perquè amb el fred i la humitat a vegades no la puc tocar.

Quines cançons toques?
El que em ve al cap a aquell moment, faig improvisació total perquè jo no sóc un gaiter professional. Intento anar variant, perquè el corredor la cançó només la sent un cop, però la resta de voluntaris que està amb mi la poden sentir moltes vegades! I també toco el que em demanen. Un corredor americà em va demanar ‘Amazing Grace’, i és de les que toco més. Si el corredor és asturià, no falla que em demanin ‘Asturias, patria querida’. Pel que fa a la resta, mentre sigui animat, ja agrada. Hi ha corredors que fan la baixada corrent i ballant.

"Els voluntaris donem molt als corredors, però ells també ens donen molt a nosaltres"

Tantes hores tocant, com ho aguantes?
És molt dur, duríssim. Hem tingut anys amb tronades d’aigua. Alguns anys molt de fred. Jo sempre porto gorro i uns guants foradats per poder tocar, però on ho passo pitjor és als peus. I quan ja no dono més de sí també utilitzo un inflador de barca per fer sonar la gaita. No és el mateix però els corredors poc ho noten.

Què representa per a tu ser voluntari de l’AUTV?
És un esdeveniment que és una gran festa, i tocar la gaita forma part d’aquesta gran festa. Veure corredors que repeteixen i et reconeixen l’any següent, omple molt. I t’abracen, s’emocionen.... Els voluntaris els donem molt, però ells també ens donen molt a nosaltres.