Andorra, dues passes per davant de Catalunya en mesures antiCovid

Aquí el que compta ara no és l’Horitzó 23, sinó l’horitzó blanc que va del coll de Pal a Grau Roig

A ningú no se li escapa que, després d’una primavera d’aturada de l’activitat –social i econòmica–, les malmeses economies tant d’Andorra com de Catalunya (i Espanya, és clar) necessitaven reactivar-se. Calia assumir el risc, i és un fet que a principi d’estiu, les autoritats d’aquest racó del continent, amb el consens de la ciutadania, van acceptar una treva en les mesures antiCovid. Una relaxació, legal i personal, de la qual ara, a la tardor, toca pagar les conseqüències. Després de la 'farra', la ressaca.

Segurament, perquè Andorra es juga molt més a l’hivern que Catalunya, els ‘think tanks’ de les Valls s’han posat les piles i aquesta setmana han anunciat un reguitzell de mesures per frenar la propagació de contagis. Queda lluny, l' Horitzó 23, aquí, allò que compta ara mateix, és l’horitzó blanc que va del coll de Pal fins a Grau Roig.

Andorra acaba les vacances i reprèn majoritàriament l’activitat després de Meritxell, que se celebra el 8 de setembre, i Catalunya ho fa quatre dies més tard, un cop celebrada la seva Diada. Així, amb un retorn més o menys coincident, i amb una situació que ja venia alterada, la tornada als llocs de treball i a les aules no ha fet sinó disparar els positius per Covid-19.  El Govern tricolor informava, el 18 de setembre, que degut a l’increment de casos, els rastrejadors començaven a perdre la traçabilitat dels contagis. Alerta. I anunciava mesures restrictives, com limitació d’agrupacions familiars i d’amics a deu persones.

Només tres dies després, el 21, el cap de Govern, Xavier Espot, rellevava el portaveu Eric Jover en la compareixença habitual -per elevar-ne el grau de solemnitat- i anunciar un decret, d’entrada en vigor l’endemà mateix i d’una durada de quinze dies, que conté mesures com: les reunions entre familiars i amics queden reduïdes a cinc persones; als bars queda anul·lat el servei a la barra i es limita l'aforament a dues persones per taula; als restaurants la limitació s'amplia a cinc; es prohibeix fumar a la via pública en grups; els parcs infantils queden tancats al public; en batejos, comunions, casaments i enterraments es limita l'aforament a una desena de persones, no es permetran reunions als tanatoris. I protocols estrictes en esdeveniments lúdics, culturals i esportius.

I per tal de garantir-ne el compliment, el decret va acompanyat d’un reforç de les inspeccions i controls en coordinació entre inspectors de comerç, salut, medi ambient i el Cos de Policia.

A Catalunya, on recordem que l’inici de l’activitat ha començat més tard que a les Valls, el departament de Salut proposa ara la limitació de trobades de familiars i amics, de deu a sis persones. I més endavant estudiarà si complementa la mesura amb altres “d’àmbit més global però comprensives”.

Per fomentar el compliment dels aïllaments, Catalunya els reduirà de catorze a deu dies a partir de la setmana vinent. Andorra fa tres setmanes que va aprovar aquesta mesura. Mentrestant, una mica més enllà, Madrid valora que els bars i restaurants de les 37 zones confinades a tota la regió, a partir de la setmana que ve, redueixin els aforaments al 50% en tots els locals.

Riu Runer avall, l’experiència de la primavera es repeteix a la tardor. Contagis disparats, advertències europees i presa de decisions que arriben tard.

Tot i que les Valls registren pràcticament un centenar de casos diaris, en bona part pels cribratges massius, la pressió hospitalària és baixa, amb sis ingressos a planta i dos a l’UCI amb ventilació mecànica. Andorra té aquesta setmana una taxa de contagi d’1,4. A l’Àrea Metropolitana Sud de Barcelona és de l’1,3. A la Cerdanya és superior a 2. Excepte en sis comarques catalanes, la resta de territori està actualment pintat de vermell, cosa que significa que en qualsevol moment es pot descontrolar la transmissió.

Mentre aquí les autoritats ja han posat deures i ara toca a la ciutadania fer-los, al sud sembla que encara tenen el cap a les vacances. Mala cosa quan, amb els avions a terra, enguany cal fiar la supervivència de la temporada d’hivern gairebé en exclusiva a la compra de forfets que facin els catalans.