La trobada està organitzada pel Centre Internacional Nizami Ganjavi i el Club de Madrid i, com ha explicat la presidenta d'ambdues entitats, Vaira Vike- Frieberga, es posaran sobre la taula els possibles temes de debat que s'hauran d'abordar en el III Baku Forum que es farà a Azerbadjan a la primavera. ''És una reunió exploratòria, de pluja d'idees'', ha resumit.

L'expresidenta de Letònia i màxima responsable de les dues entitats, Vaira Vike- Frieberga, ha explicat aquest dijous que tenen una ''especial sensibilitat per la possibilitat i la necessitat que els països que no es beneficien d'una societat democràtica canviïn el seu estatus''.

Aquest divendres i dissabte, diferents excaps d'Estat i experts internacionals tractaran els temes que s'abordaran en el III Baku Forum amb el títol Reconstruir la confiança en una Europa més amplia. Encara que com ha assenyalat Vike-Frieberga, ''creiem que és més una qüestió de reconstruir la confiança en un món més ampli''.

La idea és que en surtin algunes guies per poder proposar als governs i les organitzacions internacionals per ''reduir tensions, conflictes i el perill de conflictes en el món'', com també ''ajudar-nos a moure cap a un món més pacífic''. De fet, segons la copresidenta del centre Nizami Ganjavi i el Club de Madrid, es donava per assolit aquest estatus però darrerament les notícies apunten que hi ha ''llocs calents de conflicte que arruïnen aquesta visió''.

Segons ha apuntat, la trobada a Andorra és de caire ''preparatori'' per establir les conferències del Baku Forum i qui les durà a terme. Amb aquestes reunions intenten ''veure quins són els aspectes comuns de les transicions exitoses cap a la pau, l'estabilitat i la democràcia i quines barreres s'han de superar'', ha exposat Vike-Frieberga. Amb tot, ha reconegut, ''no hi ha una recepta universal però hi ha principis generals''. Entre aquests: la voluntat política i l'actitud de les persones implicades, ha dit.

La presidenta ha lamentat que s'ha fet un pas enrere ''de segles'' amb persones i grups capaços de dur a terme accions malèvoles per demostrar el seu poder. La seva convicció personal, però, confia en sensibilitzar la població i fer-los reflexionar sobre si la seva felicitat s'aconseguirà trepitjant el veí o ''si tindré accés al cel'' per acabar amb la vida d'algú. Per fer-ho, ha manifestat, cal un sistema d'educació 'que desperti la humanitat de cada nen'.

Malgrat aquest retrocés, Vike-Frieberga ha celebrat que venir a Andorra és com ''arribar a Camelot'', ''un lloc al món que sembla com un somni'' i ''un raig d'esperança en un món fosc'', sobretot pels segles de pau que ha aconseguit mantenir el país. Finalment, ha conclòs que ''sempre s'ha de tenir esperança, no podem desistir''.