"En Andorre, les lapins parlent français, quoi?"

Conills que parlen, tancs, homes vestits de taronja, un camió mal aparcat... Són algunes de les al·lucinacions que pateixen els participants a l'Andorra Ultra Trail Vallnord

Les al·lucinacions no són només per al desert. Les persones que participen en curses de muntanya extremes, com l'Andorra Ultra Trail Vallnord (AUTV), veuen i escolten coses que no existeixen; simplement, al·lucinen per l'esforç, l'esgotament, la gana, la set i la son. L'organitzador de l'AUTV, Gérard Martínez, coneix una colla d'anècdotes, i ell mateix ha patit unes quantes al·lucinacions.

Una de les més curioses és la de l'home que parlava amb conills... I en francès. Martínez explica que "un corredor que baixava de la collada dels Pessons cap a les Bordes d'Envalira, quan va arribar a l'avituallament, el primer que li va dir a una voluntària, molt seriosament, va ser: 'En Andorre, les lapins parlent français, quoi?' ('A Andorra, els conills parlen francès, o què?')". El responsable de la cursa explica que el voluntariat està preparat per afrontar les al·lucinacions dels participants, que són freqüents. La persona està tan convençuda que el que veu o sent és real, que se li ha de seguir la corda. Mentre la persona descansa i s'alimenta torna en si. "Durant tot aquell tram, molt llarg, aquell corredor es va trobar conills que li parlaven en francès, que li explicaven coses", recorda divertit.

Una altra al·lucinació: de nit, baixant de la collada dels Meners, en direcció a Sorteny, hi havia una corredora que veia un camió aparcat, amb els fars oberts, i a la base va informar els voluntaris que hi havia un camió mal aparcat, que s'havia deixat els llums encesos, i que se li acabaria la bateria. Els voluntaris li van dir que estigués tranquil·la, que ja avisarien el xofer...

Martínez també recorda el cas d'una corredora anglesa, que anava l'última, i que a dalt de la collada dels Meners es va aturar i li va dir a l'escombra: "Jo ja no em vull moure. Ara em vindran a recollir en cotxe". La dona estava convençudíssima, a 2.700 metres d'altitud, enmig d'una tartera, que un amic la venia a buscar en vehicle. "L'escombra em va trucar per saber què feia", prossegueix Martínez,  "perquè la corredora esperava el seu amic i no volia avançar. Me la va passar, estava molt desagradable, m’insultava, vaig intentar calmar-la i, al final, va continuar", conclou el director de l'AUTV.

La de l'escombra és una figura imprescindible en totes les trails. És la persona que acompanya i anima el o la participant que tanca la cursa, i és responsabilitat seva vetllar perquè el corredor estigui bé, i ajudar-lo a arribar a meta. Martínez ha fet d'escombra, i recorda amb especial afecte una cursa a França on va acompanyar un home, que no podia més i va abandonar, però al qual va convèncer "per arribar trotant, amb dignitat". L'escombra i la persona que acompanya parlen molt i, sovint, estrenyen els lligams. Hi ha gent que vol entrar a la meta amb l'escombra, i s'abracen emocionats. En el cas de l'home francès, l'any següent va participar a l'Andorra Ultra Trail. Més tard, Martínez va saber que el corredor va morir a casa seva, d'una taquicàrdia... "Em va tocar. En una cursa de muntanya estableixes relacions intenses, emotives, hi ha pocs esports que et poden donar això. "L'ultra no és només un esport, és un exemple de vida fabulós", assegura Martínez.

L'impulsor de l'AUTV també ha patit al·lucinacions, com una vegada en una cursa a Madeira, que mentre corria escoltava una orquestra simfònica interpretant Bach. "En una cursa estàs molt sol, i quan entres en una certa lògica costa sortir-ne. Has de mantenir sempre un mínim de consciència. Saps que estàs al·lucinant, però no ho tens clar del tot", argumenta.

Un altre cas a l'AUTV la va protagonitzar una dona que corria, ja de nit, pels Cóms de Jan, sobre la Coma de Ransol. Els voluntaris que estaven al refugi que hi ha més avall van veure com la llum d'un frontal no es movia des de feia massa estona. Un home va pujar a comprovar què passava, i es va topar amb una corredora, asseguda, que li va dir que no es movia "perquè hi havia un tanc al refugi". "No li pots dir que no és cert, perquè està al·lucinant, t’asseus amb ella, l'esperes, l’acompanyes, i ella es va recuperant", insisteix Martínez.

La filla del director de la cursa, Lídia Martínez, també coneix una al·lucinació impactant: "Un corredor, a la collada dels Meners, pensava que es moria, i es va asseure a esperar la mort, però va veure un home vestit de taronja que el va animar perquè acabés de pujar fins a l'avituallament, on l'estaven esperant". A dalt de la collada, però, no hi havia res, ni ningú.