Arriben els primers 'Charlie Hebdo' però no són suficients

Encara hi ha qui s'interessa als quioscos per la revista, però fins i tot molts dels qui han reservat un exemplar no el podran aconseguir

Tot i la històrica tirada de cinc milions d'exemplars el número del 14 de gener del 2015 del setmanari d'historietes satíriques 'Charlie Hebdo', el 1.178, es va esgotar en poques hores aquest dimecres a França. A Andorra passa el mateix aquest dijous, quan centenars de persones confien des de primera hora a rebre un dels exemplars que ja havien reservat, encara que no serà possible, perquè no n'hi haurà per tothom.

De moment, la distribuïdora n'ha aconseguit 100 i en portarà 200 més, posteriorment. Però, a establiments com els quioscos de les valls centrals arriben a desenes de reserves. És el cas del local de la plaça Guillemó, que ha registrat un centenar d'interessats, però només ha rebut 10 exemplars d'aquesta 'Charlie Hebdo', i les ha de treure de les mans als curiosos que les fullegen, pensant que encara se'n poden emportar una.

El primer a passar a recollir la seva edició en aquest quiosc cèntric ha estat Manel Rossell, un amant dels còmics de França -un país amb moltíssima tradició en l'art de fer 'BD', o 'bandes dessinées'-, que en col·lecciona des que s'hi va aficoonar  durant la seva etapa d'estudiant d'arquitectura a Tolosa. La seva cunyada, que viu a La Rochelle no li'n va poder aconseguir, però ell es va afanyar a reservar-la al Principat. Rossell, que ha assegurat que segueix el setmanari i els seus dibuixants, com Cabu -un dels assassinats el 7 de gener-, des de l'etapa d''Hara-Kiri', la revista que va precedir 'Charlie Hebdo', ha obert el debat al quiosc sobre les motivacions dels compradors. Ell ha comprat les revistes perquè sempre li ha agradat i "per solidaritat". A més, està convençut que els ajudarà a continuar, perquè tenien problemes econòmics. No obstant això, creu que gran part de la gent que ara s'hi interessa no la coneixen i ho fan per sensacionalisme.

Precisament, aquesta ànsia col·lectiva ha suposat que ja es comenci a especular amb aquest número de 'Charlie Hebdo' i ja es puguin trobar, segons Rossell, exemplars anunciats a 19 euros a Internet, un preu de venda molt superior als 3 euros habituals. La botiguera, que escolta el que diu, reconeix que "et dóna ganes de vendre-la més cara". Tots dos recorden que, curiosament, aquest dijous també passarà el mateix amb els euros andorrans, els quals començaran a estar disponibles per als col·leccionistes a les cases de numismàtica.

Entre els que no han aconseguit una 'Charlie Hebdo' o no estan interessats en el setmanari, el debat matiner, que acompanya tradicionalment a la compra de la premsa i l'esmorzar a la cafeteria del costat, versa sobre el risc que va córrer la redacció de la revista exercint la llibertat de premsa d'una manera satírica i blasfema. "S'ho van buscar, és com si insultes un radical a la cara", deia un client, "s'ha de respectar tothom perquè hi ha a qui no li agrada la broma", afegia un altre. No eren els únics, la majoria dels que parlaven en veu alta hi estaven d'acord: "el pitjor és el terrorisme, però els altres no sé per què s'han de posar amb Mahoma", deia un, "l'únic bo és que aquests no tornaran a matar", celebrava un altre.

El primer ministre de França, Manuel Valls, va resumir enèrgicament la posició del seu govern sobre aquest tema, aquest dimecres, després de declarar la guerra al jihadisme, afirmant que "hi ha una diferència fonamental entre la llibertat d'impertinència -la blasfèmia no està tipificada a França i no ho estarà mai- i l'antisemitisme, el racisme, l'apologia del terrorisme, o el negacionisme, que són delictes, crims que la justícia haurà de punir amb severitat".