Brugada confirma la voluntat d'implantar una clínica especialitzada en cardiologia

Escaldes-EngordanyEl cardiòleg Josep Brugada, cap de la unitat d'arrítmies i mort sobtada a l'hospital Sant Joan de Déu, ha confirmat la voluntat, per part seva, d'implantar una clínica especialitzada en cardiologia a Andorra. "S'ha parlat que una part de les proves cardiovasculars que s'han de fer fora del Principat, perquè aquí no hi ha el personal especialitzat, es puguin fer aquí". Brugada ha explicat que aquesta idea ja va sorgir quatre anys enrere amb l'anterior govern però que no es va acabar de materialitzar. "Ara el nou govern vol tornar a reprendre aquesta opció", ha comentat el doctor en una xerrada per a tots els professionals de l'hospital Nostra Senyora de Meritxell sobre la hipertensió arterial i el risc vascular, tot i que ha assegurat que, de moment, tan sols s'està parlant.

Perquè aquesta implantació sigui possible, Brugada ha remarcat que primer s'ha de tenir molt clar que les proves es puguin fer amb les "màximes garanties de seguretat i eficàcia", a més de disposar dels professionals i les instal·lacions mèdiques adequades, que de moment el país no té. "La voluntat hi és però falta acabar de prendre decisions", ha insistit el doctor, qui ha volgut remarcar que tampoc es podrien fer totes les proves aquí a Andorra, ja que veu impossible que una cirurgia cardíaca es pugui fer al país pels pacients que tindria.

Però, d'altra banda, sí que creu que la majoria de les proves es podrien fer, com podrien ser, per exemple, implants de marcapassos o exploracions hemodinàmiques de cateterismes. Finalment, ha indicat que mentre els pacients andorrans tinguin una bona opció alternativa on fer les proves, "no hi ha una urgència", però creu que el Govern també pensa que "es podrien fer més proves de les que s'estan fent ara mateix".

En la xerrada pels treballadors de l'hospital, Brugada ha enfocat el problema de la hipertensió arterial des del punt de vista de les arrítmies cardíaques, més concretament, sobre la fibril·lació auricular amb les seves causes i les seves conseqüències. "Els estudis indiquen que entre un 35 i un 45% dels pacients que pateixen fibril·lació auricular són hipertensos". Aquesta és la principal causa de la malaltia, que també pot ser causada per la diabetis, l'obesitat o els trastorns del son, ha explicat el doctor, qui ha comentat que la malaltia pot arribar a causar ictus, embòlies cerebrals o insuficiències cardíaques.

A més, ha confessat que un dels altres factors que pot provocar la malaltia és la pràctica continuada d'esport d'alta resistència, perquè "estan forçant de forma continuada el seu cor, i això pot generar un efecte similar a les aurícules com els que provoca la hipertensió arterial". Com a exemple, ha mostrat que els maratonians, comparats amb la resta, tenen fins a quatre vegades més la malaltia. Per concloure, ha volgut destacar que els riscos d'aquestes malalties s'han d'explicar bé perquè no tenen un efecte immediat, sinó que les complicacions poden aparèixer al cap de 20 o 25 anys.