Societat 27/04/2018

Unes 200 persones reclamen cada any a la CASS el grau d'incapacitat o les altes mèdiques atorgades

La seguretat social prepara un organisme independent per fer els peritatges i les valoracions

E. J. M.
3 min
El doctor Gabriel Martí Amengual ha impartit una conferència sobre la incapacitat laboral a la CASS. / E. J. M.

Andorra la VellaAlmenys la meitat dels expedients sobre incapacitat laboral i/o invalidesa que cada any valora el personal mèdic de la CASS acaba en una reclamació. En total, la parapública s'encarrega anualment d'entre 400 i 500 casos, en què ha de determinar si una persona en situació de baixa mèdica ha de tornar a treballar, si se li manté la baixa o quin grau d'incapacitat laboral té, el que determina si té dret a cobrar una pensió contributiva i de quin import. D'aquest volum, la meitat, uns 200 expedients, es recorren a la CASS, dels quals almenys una cinquantena acaben a la Batllia. L'any passat, 47 persones van denunciar la resolució de la CASS; la resta de casos es van tancar mitjançant un acord per mediació, segons ha revelat aquest divendres el cap de l'àrea mèdica de la CASS, el doctor Carles Pedragosa.

Amb motiu del 50è aniversari de la CASS, la parapública ha organitzat una formació sobre l'avaluació de les incapacitats, a la qual han acudit els metges de la CASS, els metges externs que fan peritatges, el personal de la Justícia i els serveis jurídics de la CASS. Pedragosa ha admès que, moltes vegades, no tenen els mateixos criteris de valoració, i la jornada ha servit per posar en comú criteris i evitar al màxim la judicialització.

El cap d'àrea ha comentat que quan una persona afiliada no està d'acord en una alta mèdica o el grau d'incapacitat atorgat, recorre a un pèrit extern que li fa un informe, que paga en gran part la CASS. Si la valoració no correspon amb la de la CASS, s'intenta arribar a un acord entre les dues parts. Si no s'aconsegueix, és quan alguns casos acaben a la Batllia. Pedragosa ha puntualitzat que els metges de la CASS es basen en la guia francesa que valora cada part del cos, però, els percentatges de discapacitat poden variar segons el criteri de cada metge.

Del mig miler de valoracions mèdiques que es fan cada any, almenys un centenar les demana la persona assegurada perquè vol demanar una pensió d'invalidesa. Altres reconeixements els demana la CASS per valorar si la persona a la qual se li ha donat una alta mèdica té dret a una indemnització, ja que encara no estava en condicions de treballar. En aquest punt, però, és on hi ha moltes discrepàncies, ja que depèn de la interpretació del metge i de l'afiliat. Per això es té en compte el tipus de feina, i si la persona s'hi pot reincorporar tot i no estar recuperada al cent per cent.

La CASS valora el grau de capacitat de treball, i la pensió d'invalidesa es dona a partir del 60%: almenys un 50% ha de ser per motius mèdics, i també es valoren factors socials complementaris, que són l'edat i la professió. A partir d'un 60% d'incapacitat laboral, la persona té dret a cobrar de la CASS una pensió contributiva (sempre que hagi cotitzat). La CASS hi destina cada any un pressupost de cinc milions d'euros. En canvi, no s'ha de confondre amb l'activitat de la Conava (Comissió Nacional de Valoració), que determina el grau de discapacitat global de la persona, i li paga una pensió no contributiva si no cobra de la CASS.

Per garantir els peritatges el més objectius possible, la CASS treballa en la constitució d'un organisme independent, que estaria format per un pèrit extern, un metge de la CASS i altres membres independents. La creació d'aquest comitè encara està a les beceroles.

Per parlar d'aquesta qüestió, la CASS ha convidat al responsable de la Unitat de medicina legal, laboral i toxicologia de la facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, el doctor Gabriel Martí Amengual, que ha apostat per la figura del mediador per resoldre la diferència de criteris i evitar la judicialització. Martí ha puntualitzat que el mediador de la CASS, el doctor Goicoechea, no serveix en aquests casos perquè emet els seus informes i no és objectiu. Per tant, els mediadors han de ser externs, rebre els informes de les dues parts, valorar-los i proposar la resolució. Amb tot, el dictamen no és vinculant, ja que només ho és en cas d'un tribunal d'arbitratge.

stats