Cal Calones, d'estar sol a sentir-se acompanyat

Persones que hi viuen des de fa deu anys valoren l'experiència

El projecte dels pisos de cal Calones per a la gent gran del comú d’Andorra la Vella arriba aquest 2019 als deu anys de funcionament. Tres dels inquilins més antics, que porten vivint-hi des del 2009 valoren el que han estat aquests anys residint en aquests habitatges. Quan se’ls demana què representa per a ells ser al Calones no ho dubten i qualificatius com “estupenda” és el que fan servir per valorar l’experiència.

“M’agrada tot de viure aquí”, explica Carme Lupiola, que hi va arribar el 2009 en companyia del seu marit. Van començar sent usuaris del menjador ja que tots dos treballaven i els anava bé dinar-hi cada dia. Allà va “sorgir la proposta” dels pisos per a la gent gran i com que vivien “en un apartament molt petit” s’hi van inscriure. Des de llavors ella hi ha viscut, primer en companyia del seu marit i ara tota sola, ja que ell està en una residència. Malgrat això, destaca que el fet que s’hagi creat una xarxa entre les persones que hi viuen i que fan servir el menjador fa que estiguin sempre “acompanyats” i que no se sentin sols. Ella és molt activa, ja que participa en les activitats per a la gent gran que fan el comú i això també motiva que es relacioni amb d'altres persones, però cal tenir en compte que moltes altres persones viurien dies sencers sense tenir cap relació amb ningú si no visquessin al Calones o si no fossin usuàries del menjador.

Aquesta “bona convivència” i que els uns ajudin els altres és el que també destaca Núria Marco, que viu al Calones des del novembre del 2009. A més a més, fa èmfasi en el fet que el personal del comú que treballa a les instal·lacions també està molt pendent dels usuaris tant dels pisos com del menjador. “De seguida t’atenen”, remarca. Ella vivia tota sola ja que és vídua des de fa trenta anys i per una “casualitat” va arribar als pisos del Calones. Una persona que treballava al comú va anar un dia a casa seva i quan va veure totes les escales que havia de pujar li va proposar apuntar-se a la llista per ser beneficiària d’un dels habitatges. Ella volia “un pis amb ascensor”, i va aconseguir-ne un deixant enrere la casa on havia viscut durant 47 anys. Des de fa uns mesos, a més, és usuària del menjador, des que la van operar d’un genoll.

L’Àngel Pla fa 89 anys aquests dies. Viu al Calones des del 2009 i hi va arribar perquè un amic li va comentar que hi havia aquests pisos i el va engrescar a què en “demanés” un. Quan se li demana com es troba en aquest immoble diu que “perfecte” ja que destaca especialment que es coneixen “tots”. També gaudeix dels àpats que se serveixen. Explica que després, a la nit, ja s’ho fa ell com també els diumenges.

Les dades actuals

Tal com explica la consellera de Social del comú d’Andorra la Vella, Ester Vilarrubla, actualment viuen als quinze pisos nou dones i sis homes. Hi ha una llista d’espera de quatre persones que un cop quedés buit algun dels pisos haurien de ser seleccionades, per saber si compleixen els requisits necessaris. L’any passat tres dels habitatges van quedar lliures, una situació que no es donava des del 2015, i de la “llarga llista” d’espera que hi havia, quan es van comprovar els requisits, va resultar que només una persona va quedar fora, ja que la resta no reunien els condicionants necessaris. Les persones que viuen en aquests habitatges han de satisfer un 25% dels seus ingressos pel lloguer, ja que es considera que és la quantitat justa perquè després tinguin els diners necessaris per poder-los dedicar a altres necessitats. Vilarrubla comenta que a més poden demanar ajudes. En el cas dels usuaris del menjador, la quantitat a satisfer és de 100 euros al mes, per dinar tots els dies de dilluns a dissabte. Actualment, i tal com ja es va comentar, l’hostal Calones serveix una mitjana de 60 àpats diaris i es troba al màxim de la seva capacitat. A més, cada dia es lliuren una desena de menjars a domicili.