Christoph Ingenhoven: "Hem de tornar a la terra més del que agafem"
L'arquitecte del Falgueró assegura que és tan important l'espai públic entre els edificis com les mateixes construccions
Andorra la VellaL'alemany Christoph Ingenhoven és tot un referent de l'arquitectura per les seves construccions que tenen en compte la sostenibilitat i el respecte al medi ambient com farà al projecte del Falgueró, a Escaldes-Engordany. És un apassionat de la seva feina i ho demostra fent plànols sobre els papers d'aquest periodista per reforçar les seves explicacions. Així que la primera pregunta és òbvia:
L'arquitecte és un Leonardo da Vinci modern?
Un bon tema de debat. No és tan important com s'interpreta una cosa, si és arquitectura o enginyeria, sinó la sensació que produeix. A Àustria es va veure fa poc 'El darrer sopar' de Da Vinci i durant anys em demanaven si en podia pintar una reproducció. Però no em vull comparar amb ningú. Vull fer coses bones i per aconseguir-ho has de tenir en compte molts aspectes com el paisatge, l'interiorisme, l'enginyeria, la llum... tot això en conjunt és arquitectura.
Pot l'arquitectura donar suport a la justícia social?
Sí, absolutament. Però més que justícia jo l'anomenaria contribució. Un tema fonamental en l'arquitectura és la creació de l'espai públic, perquè hem de tenir en compte que cada cop hi ha més població al món i que necessita aquests espais. Hi ha poc espai públic i que no tingui un ús condicionat pels comerços. Les cafeteries són molt maques però cal pagar. L'espai entre els edificis és més important que els propis edificis. Estic profundament convençut que els arquitectes tenim l'obligació d'albergar a les persones de manera sostenible, atenent tant com puguem a criteris de bellesa i de confort. A cada edifici o infraestructura que construïm, creem espais comunitaris on la gent es pot trobar i relaxar-se. Si vostè va als Camps Elisis de París o a la Rambla de Barcelona recordarà el carrer però no els edificis.
El 50% del consum energètic d'aquest planeta prové de construccions i d'edificis. Com podem reduir-ho?
Està clar que hem de reduir el consum enèrgetic. La filosofia ha de ser tornar a la terra més del que agafem. No hem d'oblidar que el verd és fonamental perquè el planeta és verd. Hem de fer com si estiguessim en un camp de golf en el qual hi ha aquells cartells perquè deixis l'herba com l'has trobat i es demana al golfista que repari els danys que hagi pogut provocar colpejant la bola o en una altra acció del joc. Hauríem de fer més del que fem, és la nostra obligació. Per construir utilitzem elements de la terra i ocupem espais que li són propis; per tant, el primer pensament que em ve al cap és que cal retornar-li alguna cosa a la terra. És important que ho fem utilitzant materials biològicament correctes, com per exemple la fusta.
Amb tot això que ha explicat està clar que li encanta un projecte com el del Falgueró en què l'edificació s'integra en la muntanya.
Sí, perquè està dins del nostre objectiu de reconstruir la naturalesa però no a qualsevol preu. Cal retornar el 125% en termes de biodiversitat, creant edificis ecològics. Som vuit bilions de persones al món i es preveu un creixement als propers anys del 30 al 40%. Hi tindrem molt a fer com arquitectes, potser massa.
