Coma: "El període de transitorietat amb el tabac no ha de ser menys de 20 anys, i després tornem-ne a parlar"

Andorra la VellaL’Associació de Pagesos i Ramaders d’Andorra (APRA) s’ha trobat damunt la taula la patata calenta de l’acord d’associació amb la Unió Europea. L’accés al mercat europeu pot acabar amb certs beneficis dels que gaudeix el sector, i que queden palesos a l’Acord Duaner del 1990, sobretot pel que fa referència al tabac. “La preocupació hi és”, exposa el seu president, Xavier Coma, que reconeix que “no estem habituats” al volum de feina que aquest tema ha generat a l’associació. A partir d’aquest treball fet n’ha sortit un posicionament que ja han transmès al Govern i que comenta en una entrevista amb l’ARA Andorra.

Quina és la postura de l’APRA al voltant de les negociacions per la lliure circulació de mercaderies?

La postura sempre ha estat la mateixa: per nosaltres és important conservar l’essència de l’Acord Duaner, i en la seva totalitat. Però és veritat que ha anat evolucionant des del moment que el Govern ens va transmetre que hi havia la possibilitat de mantenir el capítol 24, que fa referència al tabac, l’essencial per a nosaltres, tot obrint la lliure circulació de l’1 al 23. Cadascun amb les condicions de transitorietat que pertoquin, alguns amb obertura gradual, d’altres sense. Se’ns ha dit que estarà supeditat a un acord satisfactori del capítol 24.

Veieu factible que es pugui arribar a un acord pel capítol 24?

La sensibilitat del país i del Govern hi és, i les institucions europees l’han recollit. Estic segur que la Comissió Europea no té cap interès a fer un tracte amb un país per arruïnar-lo o per matar-lo de cop. Però volen conservar les idees bàsiques de la comunitat. Per això hi ha les fórmules de transitorietat, les clàusules de revisió per permetre una fórmula progressiva per introduir-se a la seva normativa.

Per què és important per Andorra garantir que els privilegis sobre el tabac es mantinguin?

No mantenir-los seria perdre pràcticament el 90% dels ingressos de les explotacions agràries del país. Passarà això si no es manté el tracte preferencial en la importació de tabac, perquè a la vegada també es veuran afectats els productors. Per això des de l’APRA creiem que el futur passa per tancar un període transitori llarg. S’ha de tenir en compte que a l’agricultura els períodes no són els mateixos que a d’altres sectors. Al sector comercial, per exemple, montes una botiga i només obrir ja pots acollir clients. Però un arbre, fins que no dona fruits passa un període llarg. Així doncs, aquesta transitorietat ha de ser llarga, de no menys de 20 anys.

Per què 20 anys?

Respondré amb exemples, com pot ser la carn de qualitat. És un producte que comença a estar consolidat ara, però parteix d’un projecte que fa 18 anys que va començar. I tampoc estem dient que la carn de qualitat sigui un producte que generi uns grans beneficis. Estem dient que el producte, després de 18 anys, s’ha pogut col·locar al mercat i ha agafat la seva quota. Per això 20 anys no és un període que hem de trobar exagerat.

I un cop passin aquests 20 anys de transició, què?

No vol dir que el període de transitorietat s’acabi. Vol dir que, d’aquí a 20 anys, tornem-ne a parlar. Si durant aquests 20 anys el sector agrícola del país s’ha pogut anar transformant per no tenir la dependència d’un monocultiu, parlem-ne. Possiblement s’haurà transformat, possiblement haurem pogut ser capaços de transformar el sector. Llavors es poden anar fent pròrrogues per anar abandonant de forma esglaonada les preferències amb el tabac. Cosa que, reitero, és difícil. Tenim el clima i orografia que tenim. Estem parlant d’un país amb molts petits volums de producció.

Aquesta és la proposta de l'APRA... és la del Govern també?

Més que una demanda és una reflexió que transmetem al Govern i que anirem argumentant, anirem vestint també amb exemples d’altres països que han arribat a acords amb la UE en especificitats que els afectaven. El Govern ho ha de tenir en compte a l’hora de negociar, ha d’entendre les necessitats del sector. I tot el que nosaltres els hem transmès, ho han entès. Amb tot, aquí volem deixar una cosa clara, tot i defensar el nostre sector, no som antieuropeus, el que passa és que volem poder viure.

Creieu que el Govern batallarà per vosaltres?

Encara no estem al moment d’anar a batallar. Són grans idees que s’han d’anar vestint, buscant arguments, tant el Govern com nosaltres. Un altre argument és que tampoc ens podem permetre el luxe de perdre explotacions agràries. Per tot plegat, també els hem demanat un estudi econòmic que determini l’impacte de l’acord d’associació, dels capítols 1 al 23 i també el 24, sobretot els que ens afecten a nosaltres.

Anem ara amb la resta de productes, dels capítols 1 al 23.

Si el tabac es resol de forma positiva com plantegem, la resta de productes entraran dins un mercat molt gran. Hem de tenir en compte que Europa està acostumada a fer polítiques agràries de grans produccions. Té molts pocs mecanismes a nivell europeu per protegir petites produccions.

Quins són els capítols que us afecten?

La carn, el peix, la mel, les verdures, l’alcohol... Però tots aquests capítols a Andorra els hem de dividir en dos: productors i distribuïdors. Crec que trobarem el punt d’equilibri. Hi ha algun capítol amb el qual estem negociant, hem plantejat alguns dubtes i estem esperant-ne el retorn. Hi ha dubtes, per exemple, amb el capítol de fruites i hortalisses.

No hi ha grans conflictes en cap d'aquests 23 capítols?

No hi ha conflicte en cap. No hi ha gaire diferència entre entrar dins la lliure circulació europea o no entrar-hi. A un productor de melmelada del país, que se li obri un mercat de 500 milions d’habitants no li afecta. Amb tot, el que sí que s’haurà de fer són polítiques de protecció del producte andorrà, perquè al tenir un mercat obert i una fiscalitat atractiva, correm el risc que vinguin empreses foranes i utilitzin el nom d’Andorra com a plataforma. Per tant, un dels punts importants que haurà de tenir en compte el Govern serà protegir, primar i ajudar les produccions autòctones. De la mateixa manera que caldrà augmentar el capítol d’ajudes per a la transformació del sector.

I què passa amb les ajudes europees?

El fet de no entrar dins la Unió Europea com a membre de ple dret fa molt difícil rebre ajudes comunitàries. Però tot i no rebre’n d’econòmiques, hi ha un tema que es podria intentar negociar i que també pot ser interessant: les ajudes d’assessoraments tècnics i de models de transformació.