Des de quan i com se celebra tradicionalment la festivitat de Tots Sants?

Arriba l'1 de novembre i, amb ell, el moment de retre homenatge als difunts

Arriba la festivitat de Tots Sants i és moment de retre homenatge als difunts. Aquesta és una tradició que es va iniciar gràcies al Concili de Riesbach, l'any 798, ja que fou el primer moment en què es va fixar l'1 de novembre com a la data escollida per aquesta celebració, probablement per contrarestar la influència pagana del món celta. La commemoració de tots els difunts, el 2 de novembre, apareix per primera vegada al segle IX per a consagrar un dia a la pregària de tots els difunts.

Segons publica aquesta setmana l'arxiu comunal d'Andorra la Vella a través del document del mes, històricament els enterraments a la capital es feien als cementiris que estaven contigus a les esglésies. Curiosament, els porxos dels cementiris havien estat els primers llocs de trobada dels prohoms de la vila per a tractar els afers locals i de país. Així, a la posobra de Tots Sants, es tocaven les campanes com a dia festiu, i l'1 de novembre com a festa de diumenge. El 2 de novembre, dia dels difunts, es feia el toc solemne de difunts a la tarda. D'aquesta manera, la nit de Tots Sants ha estat lligada a creences populars, com que a la nit surten els morts del purgatori per anar a retrobar-se amb els seus familiars.

El cementiri vell d'Andorra la Vella estava ubicat a la part posterior de l'església de Sant Esteve abans de la seva remodelació i, aproximadament, abraçaria part de l'actual nucli central prop de l'altar. Per la seva banda, el cementiri de Santa Coloma es trobava a l'entrada, a tocar del nàrtex, on en unes recents excavacions s'han trobat diversos enterraments.

La manca d'espai i motius de salubritat van ser argumentats pel bisbe Joan Benlloch a través d'un decret el 3 de setembre del 1916, amb la voluntat que es construïssin cementiris fora dels nuclis habitants. Aquest fet va propiciar la construcció d'un nou cementiri –que es denomina com a antic– a l'extraradi de la vila, a l'actual avinguda de Santa Coloma, al costat de la carretera.

El creixement de la parròquia des dels anys 40 del segle passat derivaria en petites ampliacions que no acabaven de resoldre definitivament la manca d'espai. És per això que el Quart d'Andorra va estudiar i promoure projectes entre finals dels anys 60 i principis dels 70 per a construir un nou cementiri que pogués cobrir un període llarg. Es va buscar un terreny separat del nucli, assequible econòmicament i amb espai suficient. Així, el 28 de desembre del 1972 es van adjudicar els treballs d'execució de l'actual cementiri nou.

El cementiri de la parròquia es troba al Cedre, al carrer mossèn Lluís Pujol, que representa un punt intermedi entre la vila d'Andorra la Vella i Santa Coloma. La seva separació afavoreix el recolliment per a les visites. Des de la seva construcció s'han anat fent diverses reformes i ampliacions en diferents anys.