Dos traumatòlegs de l'hospital, condemnats a pagar 1 milió d'euros a un nen que va quedar coix

Andorra la VellaEl Jutjat d'Instrucció número 3 de l'Audiència Nacional espanyola ha condemnat dos traumatòlegs de l'hospital Nostra Senyora de Meritxell, i a la asseguradora del centre (que n'és responsable civil), a pagar 930.000 euros d'indemnització, així com a una multa als metges de 1.350 euros, per un delicte de lesions per imprudència. En concret, per no haver "detectat ni tractat adequadament les lesions" d'un nen de nou anys "en les decisives primeres hores de l'accident", segons exposa la sentència. L'infant va fer-se mal l'1 de gener del 2012 mentre esquiava a Andorra. Arran d'aquest accident, se li va haver d'amputar una cama. L'actuació dels traumatòlegs va causar retards en la inevitable actuació mèdica que necessitava el nen, considera l'Audiència Nacional espanyola.

Segons explica el mitjà espanyol El Confidencial, el petit va patir una caiguda quan esquiava i es va fer mal al genoll dret. Els seus pares el van portar al centre mèdic de les pistes, on se li va diagnosticar "síndrome compartimental a la zona popliti", una lesió habitual en esportistes, i que requereix d'una intervenció ràpida, motiu pel qual els responsables del centre el van derivar a l'hospital Nostra Senyora de Meritxell.

Allà, un traumatòleg li va fer una radiografia i una ecografia, i va determinar que el noi presentava un "hematoma agut posttraumàtic del forat popliti dret", i que era una lesió sense gravetat. Però com que els pares insistien que el seu fill patia de dolor al peu dret, l'especialista va acceptar fer una intervenció urgent per valorar l'estat de la lesió.

Amb tot, abans d'operar, el traumatòleg va consultar per telèfon a un company, i tots dos van acordar que no se l'havia d'intervenir. Van decidir mantenir-lo ingressat amb analgèsics i gel per reduir la inflamació. Tampoc se li va fer un Angio TAC, imprescindible per determinar amb precisió el grau de les lesions del menor, exposa la sentència.

"Hagués estat exigible per part dels dos acusats un plus d'activitat i cures, tenint en compte les possibles greus conseqüències que té el tractament tardà d'una lesió com la que presentava el petit", subratlla la resolució. El 3 de gener del 2012, 47 hores després del seu ingrés hospitalari, es va prendre la decisió de traslladar el noi en ambulància a un hospital de Madrid, d'on és originària la família.

Allà, i després d'explorar el pacient, van observar que no tenia pols a la tíbia i peu drets. Després de fer-li proves van determinar que tenia un "síndrome isquèmic agut", i se'l va traslladar a un altre centre mèdic de Madrid que comptava amb una unitat de cirurgia vascular. Allà se li va fer un 'bypass', una fasciotomia oberta i una reparació articular. Però no se li va poder salvar la cama. Els facultatius madrilenys van concloure que l'elevat "temps transcorregut sense el correcte diagnòstic" va evitar que se li pogués recuperar l'extremitat.

Seqüeles físiques i psicològiques

Quinze dies després se'l va operar. L'amputació va provocar en el menor "la pèrdua irreversible de dos òrgans principals, el genoll i la cama dreta". A més, va haver d'estar 341 dies ingressat a l'hospital, 180 dies impeditius, i va patir seqüeles físiques i psicològiques, com la síndrome del membre fantasma, ansietat i estrès posttraumàtic. A banda, i per determinar la quantia de la indemnització, també s'ha tingut en compte que la família ha hagut d'adaptar el seu habitatge, tenint en compte la discapacitat del menor.

La sentència és fruit d'un judici de conformitat: acusació i defensa han arribat a un acord, que ha validat el jutge.