Éric Abidal: "Sempre hem de pensar que ens en sortirem"

Andorra la VellaL'exfutbolista francès Éric Abidal, que és un dels dotze esportistes que forma part del calendari solidari impulsat per l'Assandca i que aquesta tarda ha estat present en la Fira d'Andorra la Vella per signar bona part dels exemplars, ha atès a l'ARA.ad per valorar la seva implicació envers la lluita contra el càncer, tant a través de les vinculacions que manté amb diferents entitats que treballen en aquest àmbit com mitjançant la tasca que s'impulsa des de la seva fundació, entitat que va ser presentada aquest passat mes d'abril i que porta per nom Eric 22 Abidal Foundation.

Com sorgeix el vincle entre Éric Abidal i l’Associació Andorrana Contra el Càncer?

Des del moment que vaig presentar la Fundació Éric Abidal vaig tenir molt clar que calia saltar barreres i creuar fronteres per arribar el més lluny possible. Tot i que no podem ajudar a tothom, intento col·laborar i implicar-me en el major nombre de projectes relacionats amb la lluita contra el càncer. Per aquest motiu, avui estic present a Andorra, sóc una de les imatges del calendari solidari que ha realitzat l'Associació Andorrana Contra el Càncer i, òbviament, ajudar en aquests projectes i col·laborar amb l'Assandca és tot un honor per mi.

Com s'afronta una malaltia tan greu com és un càncer?

Lamentablement conec de primera mà aquesta malaltia i, per això, sempre recalco que el més important és actuar ràpid i mantenir una mentalitat positiva que ens ajudi a no perdre mai l'esperança. Tot i que la paraula càncer és molt forta i provoca un xoc emocional quan ens ho diu un metge, sempre, per petites que siguin les opcions, hem de pensar que ens en sortirem.

Éric Abidal s'ha convertit en un exemple de superació per a totes aquelles persones que dia a dia lluiten per superar la malaltia?

És cert que molta gent va parlar de la meva malaltia i va resultar un tema força mediàtic, però al final, independentment de quina sigui la nostra posició, el camí que cal recórrer fins a la curació és igual per a tothom. En el meu cas, la meva finalitat era recuperar-me per tornar a competir. Moltes persones que estan patint la malaltia s'apropen i em pregunten com vaig afrontar la situació i jo sempre contesto que amb optimisme.

Quins valors intentes transmetre quan intercanvies experiències amb aquestes persones?

Crec que la millor ajuda sorgeix a partir del testimoni d'un mateix i, per això, sempre intento compartir la meva experiència per demostrar que el càncer es pot superar. El que més m'omple és poder compartir moments amb les persones que estan lluitant contra un càncer, ja que en moltes ocasions el més important és saber exterioritzar tot allò que ens està passant. A més, hi ha molts professionals de la sanitat i associacions que estan al costat dels malalts i, això, també s'ha de tenir en compte quan pateixes aquesta malaltia. Ens hem de conscienciar per realitzar proves preventives, ja que quan parlem del càncer, la celeritat en l'actuació mèdica resulta fonamental.

Associacions com l'Assandca requereixen una quantitat important de fons per tirar endavant els seus projectes. Què cal fer en aquest sentit?

Totes les associacions que treballen en la lluita de qualsevol malaltia fan una tasca encomiable, però en el cas de l'Assandca crec que la seva feina s'ha de destacar especialment, ja que Andorra és un territori molt petit que no pot oferir tractament oncològic i aquí, l'Assandca, amb el finançament dels trajectes i les estades dels malalts en els centres mèdics de Barcelona, juga un paper essencial. Per aquest motiu és molt important que la societat sigui conscient de la tasca que realitzen aquestes associacions, ja que només així, entenent la feina que es fa, s'aconseguirà augmentar el suport i la implicació envers aquests tipus d'entitats.