Esbart Valls del Nord, el petit de la família

Andorra la VellaDesprés d'unes setmanes repassant els diferents esbarts del país arriba el torn d’aprofundir en la darrera formació d’aquest estil creada al país, l’Esbart Valls del Nord. L’ARA Andorra posa punt final així al repàs d’aquesta tradició tan arrelada al país com és l’esbart, gràcies a la visió de l’últim grup creat l’any 2011 a les parròquies de la Massana i Ordino, conegut com Valls del Nord.

Tot i que fa uns anys les dues parròquies disposaven d’un cos de dansa per separat, però amb el temps tots dos van desaparèixer i no va ser fins a l’any 2011, quan els comuns de les dues parròquies van reprendre aquesta tradició cultural sota la direcció: Sandra Tudó i Pilar Capdevila.

“Nosaltres seguim el que volia el Comú d’Ordino, que era mantenir l’esbart viu”, amb aquestes paraules la codirectora de l’esbart, Sandra Tudó, defineix els orígens d’aquesta formació. Les amistats i la passió vers aquest tipus de tradició també van ser dos dels ingredients principals perquè les Valls del Nord comptessin amb un nou esbart.

Així doncs, fa sis anys començava una història conjunta que més d’un lustre després disposa de fins a 5 seccions diferents (petits, infantils, juvenils, cos de dansa i veterans), amb més d’un centenar de dansaires en total entre els quals destaca una vintena de veterans. Tot plegat, una sèrie de relacions que contribueixen a crear “una família”, tal com explica Tudó, ja que molts dels pares que porten els seus fills a l’esbart també s’animen a ballar i això ajuda a crear vincles entre cadascun dels dansaires.

La codirectora destaca que la rebuda a les dues parròquies per part de la gent ha estat “fantàstica”. Tot i això, Tudó creu que l'acollida entre els altres esbarts ha estat “difícil”. El parroquialisme és un dels grans problemes que segons les directores dificulten l’entesa amb els altres esbarts. La recerca d’aquesta germanor és un altre dels aspectes que han posat de relleu, atès que segons elles al país “manca una mica de germanor entre esbarts i mirar vers un bé comú com és la cultura”.

“Si no tenim prou pressupost per crear músiques, utilitzem peces ja creades perquè ja està tot inventat”, així exposa Tudó la seva opinió respecte a la utilització de certes músiques o altres elements referents a la dansa, malgrat que també reconeix que “sempre li donem el nostre toc particular”.

Pel que fa a l’estil, l’Esbart de les Valls del Nord es defineix segons les seves directores com “tradicional amb tocs moderns”, ja que la major part del seu repertori està basat en danses típiques del país o la cultura catalana, tot i que amb certs arranjaments més actuals basats en altres estils com ara el jazz o el contemporani, segons explica Tudó. “És important no deixar de banda allò nostre, però per arribar al jovent s'ha d’anar més enllà”, aquest és un dels motius pels quals, segons Tudó, l’esbart necessita reconvertir-se en certa mesura, per tal d’arribar al públic més jove.

Precisament, la consolidació del jovent com a base de l’esbart i la participació del gènere masculí en la dansa són dos dels grans “problemes” que, segons Capdevila, encara es mantenen en la majoria d’esbarts. Tot i això, les Valls del Nord disposa d’una seixantena d’infants a la seva base i de gairebé una desena de dansaires masculins al seu cos de dansa, malgrat que “a juvenils és veritat que costa mantenir els nois”.

La seva primera actuació a Portbou és per a les directores, la sortida més destacada en aquests pocs anys de vida perquè “va ser la primera i tot el poble es va bolcar moltíssim amb nosaltres”. D’altra banda, els espectacles realitzats a Praga i Budapest també van servir per consolidar l’esbart fora del Principat, atès que segons Capdevila “la possibilitat de representar el nostre país fora és increïble”.

Per aquest motiu, les directores veuen amb bons ulls la participació en festivals internacionals de dansa, com fan altres esbarts del país. Tot i que tampoc volen descuidar els intercanvis culturals, una fórmula força escampada al territori català que permet als esbarts actuar als dos llocs, per tal d’intercanviar idees i sinergies a la recerca de germanor. Tudó admet que aquesta idea és “interessant”, però suposa molt esforç perquè cal trobar bones dates i disposar d’un pressupost important per allotjar totes les persones.

L’Esbart de les Valls del Nord posa punt final a la recopilació dels diferents punts de vista dels directors i presidents dels diversos esbarts del país, per part de l’ARA Andorra.