L'Escola d'oficis serà una realitat el curs vinent

Vilarrubla explica que anirà enfocada a aquells alumnes a partir dels 16 anys per tal que "no deixin els estudis prematurament"

"Creiem que és una necessitat pels alumnes que no acaben de trobar el seu recorregut acadèmic dins de l'escola i ajudarem a donar més qualitat a tots els sectors professionals". Amb aquestes paraules, la ministra d'Educació i Ensenyament Superior, Ester Vilarrubla, ha defensat la creació pel curs vinent d'una Escola d'oficis, que està en procés d'estructuració, i que s'ubicarà on actualment hi ha l'Aula Taller, a la Massana. Es tracta d'un projecte enfocat cap aquells alumnes dels tres sistemes educatius a partir dels 16 anys, graduats o no, per "impedir que deixin els estudis prematurament". Malgrat que encara es desconeix quantes titulacions integrarà, la ministra ha explicat que la idea és "donar resposta al mercat laboral per preparar millors professionals" i se'ls permetrà especialitzar-se en algun ofici lligat a la construcció, l'electricitat, el sector del comerç o el de la natura. 

Vilarrubla ha fet aquest anunci en el marc d'una compareixença voluntària davant la comissió legislativa d'Educació, Recerca, Cultura, Joventut i Esports que ha servit per presentar les principals xifres de l'inici del curs escolar 2020-2021. Així, ha explicat que s'ha registrat una diferència molt poc significativa pel que fa a la matriculació d'alumnes, que enguany han estat de 10.879 respecte dels 10.819 registrats el curs passat, fet que representa una variació del 0,37%. Tot i això, ha explicat que aquesta "no és una dada definitiva", ja que la pandèmia ha provocat un alentiment pel que fa a la presentació de la documentació per inscriure's al cens escolar per part de les famílies. Si aquesta dada es desgrana per sistemes educatius, l'andorrà ha crescut un 0,7%, mentre que l'espanyol ha disminuït en un 1,3% i, el francès, ho ha fet en un 2%. Cal destacar, però, que el sistema educatiu britànic ha patit un creixement del 51% que ve donat a conseqüència de l'augment de l'oferta educativa. 

Pel que fa a transport escolar "ens movem en xifres semblants al curs passat". Així, el nombre de carnets expedits enguany és de 1.770 respecte dels 1.752 registrats durant el curs 2019-2020, fet que representa una variació de l'1%. En aquest sentit, el nombre d'abonaments ha crescut en un 6,6%, passant de 2.604 el curs passat a 2.776 enguany. Quant a les beques atorgades en l'ensenyament obligatori, aquest any s'han presentat 1.779 sol·licituds, de les quals 1.545 han estat atorgades i 234 denegades. Aquestes beques representen un cost per l'executiu d'1.301.392,45 euros. 

D'altra banda, la ministra ha presentat els projectes que afronta el ministeri. D'aquesta manera, a banda de la creació de l'Escola d'oficis, destaca la implementació d'un nou sistema d'avaluació a l'FP "per posar-lo en el mateix nivell d'exigència que el batxillerat professional". Tanmateix, ha anunciat que s'ha fet una revisió de la branca sociosanitària, que el setembre del 2021 oferirà un programa de batxillerat professional com a tècnic auxiliar d'infermeria i un altre que formarà els estudiants com a tècnics sociocomunitaris. 

Així mateix, el Centre de Formació al Llarg de la Vida (CFLV) es desplaçarà d'Aixovall a l'edifici de les Columnes d'Andorra la Vella i s'unificarà amb l'AFCOREP, amb la voluntat d'unir tota l'oferta formativa d'adults en un sol centre. La idea és minimitzar els desplaçaments, fer més fàcil l'accés a les formacions a la població més vulnerable, ampliar les franges horàries, potenciar l'oferta divulgativa i fomentar la formació continuada. 

Per últim, la titular d'Educació ha recordat que aquest any s'ha de desplegar la llei del Cos d'Educació i el procés de cobertura de places vacants, així com la creació del Marc Andorrà de Qualificacions (MAQ) i la llei sobre la creació d'un sistema de validació dels aprenentatges basats en l'experiència professional (VAE).