Estrelles i enginy al llac d'Engolasters

“L’arribada de l’electricitat ha sigut molt important per a Andorra, hi ha hagut un abans i un després”, explica Clàudia Cardona, una de les participants de la visita nocturna al Camí Hidroelèctric d’Engolasters d’aquest dimecres. Ho diu abans de fer la visita, abans que li hagin explicat que té raó, que la història andorrana de la primera meitat del segle XX confirma les seves idees preconcebudes. En general, el visitant que fa aquest recorregut únic pel rerefons de les instal·lacions hidroelèctriques de FEDA, FHASA a l’època, té unes nocions bàsiques d’allò que va a visitar, però el resultat supera les expectatives.

Són dos quarts de deu passats i una trentena de participants del Camí Hidroelèctric s’apleguen al voltant de l’accés a la maquinària del funicular de la Casa dels Guardes al costat del llac d’Engolasters. Encara no és negra nit, però l’ambient és molt diferent del de les visites diürnes. Com diu el cap de Comunicació de FEDA, Claudi Sala, el recorregut de nit té “el picant d’una excursió nocturna, amb frontal, una mica més de fresca, les ombres…”. Potser per això aquestes visites freguen l’ocupació completa i FEDA ha anat ampliant les oportunitats per fer-la, fins i tot amb una a l’hivern, amb neu. “La gent surt molt contenta”, assegura Sala abans de la visita. Després es confirmarà la seva afirmació.

Les instal·lacions que es visiten en aquest recorregut estan molt ben amagades, integrades al voltant de la presa del llac, que, encara que sembli inversemblant, té una petita xarxa de túnels per dins que també es pot recórrer. Abans, però, el guia, Jordi Ribes —una de les claus de l’èxit de la proposta cultural i històrica per les seves explicacions divertides, informades i engrescadores— detalla, a la sala de màquines del funicular, el funcionament d’un motor rudimentari però avançat per l’època, i fa pujar els visitants a la vagoneta que té l’honor de no haver provocat cap mort en la seva història —tot i el risc del viatge i els diferents ensurts. La nota curiosa: l’enorme motor que es feia servir per transportar els treballadors de la central que havia de generar electricitat per a Andorra era, paradoxalment, un motor elèctric.

El camí és una revelació per a molta gent que coneix Engolasters de tota la vida i no ha tingut mai consciència del seu paper en el desenvolupament de la xarxa de carreteres o la indústria andorrana. La vida ha canviat molt, però. L’electricitat andorrana ha passat de ser exportada al Pirineu espanyol i al sud de França a no donar l’abast del 20% de les necessitats internes del Principat avui dia. Com explica Ribes, el canvi és fruit de la transformació de la indústria, el comerç i el turisme del país. Al principi del segle XX, però, era un desafiament d’enginyeria per a un poble que tenia fama de no ser molt tècnic i il·lustrat. No obstant això, Ribes desgrana exemples d’enginy d’uns treballadors molt improvisadors, com el que els va portar a deixar rocs sortints a la presa, que ajuden a trencar l’aigua si vessa perquè no agafi força i trenqui la paret.

Entre els visitants hi ha de tot: colles de gent del país interessades en la història —alguns dels quals ja han passat abans pel Museu de l’Electricitat també— i turistes, la majoria catalans, a qui els ha cridat l’atenció una proposta diferent, interessant tant per als adults com per als infants. El guia no els dóna treva i pregunta dades històriques, mecàniques i fins i tot matemàtiques. Per exemple, quan creuen que triga el llac d’Engolasters, amb 600.000 metres cúbics, a buidar-se? Menys d’un dia, ja els hi avancem. Però coneixen la seva profunditat? I, per cert, és un llac estrictament natural o artificial?

Exàmens a banda, la visita d’aquest dimecres ha tingut l’al·licient —quan ja és negra nit i Jordi Ribes ja ha explicat les llegendes del llac— de la pluja d’estels de les Llàgrimes de Sant Llorenç o Perseides. En realitat és una pluja de meteors provocada pel pas, cada any, de la Terra a través de la cua de pols còsmica que el cometa Swift-Tuttle va arrossegant. Ho explica el tècnic del Centre d’Observació de l’Univers del Parc astronòmic del Montsec, Xavier Moli. Aquest dimecres ha traslladat les seves explicacions del centre d’Àger al llac escaldenc, i ha aprofitat la pluja d’estels per mostrar constel·lacions i oferir als visitants un “tast” de visió a través d’un telescopi professional.

És només un dels al·licients que programa FEDA al llarg de l’estiu. Altres visites compten amb demostracions científiques o espectacles sorpresa. Enguany, però, només queden tres oportunitats per gaudir de la proposta. Seran el 15 i 20 d’agost i el 26 de setembre.