Societat 16/04/2016

Galobardas: "Segurament veurem una pujada moderada dels preus de lloguer"

El nou president de l'AGIA assegura que si no es donen facilitats per construir, l'oferta pot quedar saturada els propers anys. Paral·lelament, lamenta les dificultats per fer fora els impagats i demana 'desnonaments express'

C.g.
5 min
Galobardas, a la seu de l'AGIA / C.G.

Escaldes-EngordanyFa poc més de 15 dies que lidera la nova junta de l'AGIA, el col·legi que vetlla pels interessos del sector immobiliari. No li ve de nou, tenint en compte que als anys 90 ja va encapçalar aquesta entitat. La situació, però, és ara força diferent. El sector comença a sortir del pou al qual el va deixar la crisi, però cal reconduir la confiança de la recuperació també entre els afiliats. Per això, a banda de lluitar per millorar la situació del sector, la nova junta es marca com a objectiu enfortir els lligams dels que hi treballen i millorar, en general, la comunicació tant portes endins com cap a l'exterior.

Quins són els objectius de la nova junta que lideres?

Els objectius no són nous. Volem treballar partint del que diuen els estatuts: prestar servei als col·legiats i defensar la promoció immobiliària. Volem augmentar la prestació de serveis oferts des de l'AGIA i buscar una més gran implicació dels col·legiats. Volem que intervinguin, col·laborin, conèixer la seva opinió. Volem convertir l'AGIA en una associació forta i que defensi els interessos del sector.

Quants col·legiats sou actualment? La xifra ha baixat des de l'inici de la crisi?

Actualment som uns 220. Una xifra que ha baixat una mica però no en molta quantitat.

Concretament, quins són els serveis que voleu ampliar per als col·legiats?

Volem potenciar la recopilació de dades estadístiques, perquè l'AGIA sigui la institució a la qual es pugui acudir a demanar informació sobre el sector. També millorar la confecció de contractes estandarditzats d'arrendament, de compravenda, de mediació, etc., i donar serveis d'assessorament jurídic. Paral·lelament, s'ha d'incidir en la projecció que té el sector, millorar la seva imatge interna i externa. Volem integrar més l'AGIA i la Federació Internacional de les Professions Immobiliàries (FIABCI), de la qual fins ara n'he estat president. L'objectiu és que la presència andorrana fora les nostres fronteres sigui més significativa.

La imatge del sector no és bona?

El col·legi no ha estat fent molta cosa a nivell d'imatge externa, però la FIABCI sí. Organitzant congressos, participant a fires. Per això és necessari unir les dues tasques.

Com valores la tasca de l'anterior junta de l'AGIA, liderada per Antònia Sevé?

Prefereixo parlar més del futur que del passat. Però qualsevol persona que desinteressadament treballa en una associació col·lectiva mereix tot el nostre respecte. L'actual junta ho reconeix. A partir d'aquí, és qüestió d'anar sumant. Cal activar tot el que s'ha anat intentant fer els darrers anys arribant a una màxima proporció de serveis.

Quines reivindicacions relacionades amb la legislació actual té el sector?

Hi ha molta problemàtica legal perquè el sector abasta moltes coses. Des de l'intrusisme i la competència deslleial, fins a temes relacionats amb les propietats de veïns (el que fa referència a la Llei de propietat horitzontal), administració de finques, temes de promoció...fins a temes d'imatge i promoció.

De quina manera fareu arribar a l'administració totes aquestes problemàtiques?

Volem descentralitzar-ho tot i treballar a partir de comissions, que s'ocuparan de cadascun dels temes d'una forma autònoma. Ja s'ha format la comissió de formació, i la legal-jurídica. La primera cosa que farà serà ocupar-se de la modificació dels estatuts interns del col·legi, que es van fer després d'aprovar-se la llei i han quedat obsolets. Preocupa, per exemple, el quòrum necessari per poder prendre decisions dins del col·legi, és massa elevat.

Des de l'AGIA sempre s'ha insistit molt en lluitar contra l'intrusisme, en quin punt es troba la demanda contra les pràctiques d'Andbank?

Acabem d'arribar, és difícil pronunciar-me. Preocupa l'intrusisme en general i cal incidir-hi. La Llei de l'intrusisme ja regula la professió immobiliària d'una manera que molts països ja desitjarien tenir. Qualsevol persona que intervé en acció immobiliària ha de ser col·legiat, també pel que fa a la gestió d'una comunitat de veïns. Però s'ha d'activar més i evitar que es doni la volta a tot això.

I l'intrusisme que patiu d'immobiliàries de fora?

Són casos d'agències de fora que vénen aquí i no tenen dret a fer-ho, o persones que no són col·legiades i fan d'intermediaris, i més si es fa de forma habitual. Treballarem per frenar-ho.

També havíeu mostrat la vostra preocupació per les complicacions legals per desnonar persones que no paguen, a causa de la saturació de la Batllia i a les complicacions intermediàries, s'ha millorat en aquest sentit?

Hi ha pisos embargats, molta saturació a la Batllia i processos que són molt lents. Els llogaters van perdent diners i a sobre no poden fer fora els morosos. Està clar que ens agradaria que el procés fos molt més ràpid. A més, ens dóna la sensació que amb la manera actual es busca protegir a qui té pocs recursos, però s'acaba beneficiant l'espavilat, que sap que els processos de desnonament són llargs. Si les coses es poguessin decidir abans seria bo per al sector, per la seguretat, i perquè els propietaris poguessin llogar amb més tranquil·litat.

De quina manera es pot solucionar?

A Espanya hi ha el 'desnonament express'. Si en alguns casos s'ha utilitzat de forma abusiva, no ho sé. Però s'ha de buscar un terme mitjà. Inclús hem vist casos de gent que ha marxat, i que no pagava. S'ha portat el cas a la Batllia, el procés en marxa, se sap que no hi són perquè no hi ha consum, però queda bloquejat allà durant anys. És absurd.

Com valoreu el Pla Renova?

És positiu. Vam tenir queixes perquè costava que s'hi poguessin acollir les comunitats de veïns. S'ha fet alguna cosa al respecte però creiem que s'hauria de millorar.

Anem ara a la situació del sector. Es pot dir, per fi, que ja s'ha sortir de la crisi?

La percepció és que des de l'estiu de l'any passat comença a consolidar-se la recuperació. Estem al principi encara, no podem tocar campanes. Però en principi la sensació general és que les coses comencen a funcionar. Tant de bo la recuperació sigui llarga i no permeti que en el futur hi hagi cicles de crisi tan profunds.

Què s'ha recuperat millor, la compra o el lloguer?

El sector del lloguer s'ha recuperat més ràpid. La prova és que a les parròquies centrals costa trobar determinats tipus de producte, quan fa tres anys teníem llistes d'immobles per llogar molt grans. Podem dir que el sector de lloguer ja està madur. Pel que fa al de compra, com comentava, des d'aquest estiu s'ha reactivat. I no només parlem de gangues. No es pot dir que estem en un boom, però sí que es comencen a trobar productes de tots els nivells.

Tenint en compte que la demanda de lloguer creix, també ho fan els preus?

Segurament veurem una pujada moderada dels preus de lloguer. Havien baixat molt i seria lògic que augmentessin. Però s'ha de tenir en compte que hi ha diferents tipus de mercat a Andorra. Tens bàsicament el centre, la primera perifèria i a peu de pistes, i tenen diferents comportaments. Al centre pujarà, però a les altres zones tardarà més.

Tornant a la compravenda, es venen pisos nous o són més aviat de segona mà?

Hi ha molt poc producte nou. A causa de la crisi llarga i pronunciada pocs projectes s'han tirat endavant. Per tot plegat, creiem que si hi hagués un canvi de demanda profund el sector s'adaptaria malament. Per això necessitem que totes les traves existents relacionades amb urbanisme vagin més ràpid, si no, ens podem trobar amb una demanda forta a la qual no podrem donar satisfacció. Fet que acabaria derivant en una pujada de preus. Ara mateix no esperem cap pujada, hi ha estabilització, però la situació pot canviar.

Però, en paral·lel, hi ha moltes promocions aturades...

Sí, encara en queden. Hi havia, fa un parell d'anys, molta promoció sobretot a peu de pistes. Però, poc a poc, la situació també es va drenant. Es deia que teníem la nostra Múrcia, però ens estem recuperant.

Els pisos de luxe són el nivell que millor s'ha recuperat, tenim suficient oferta?

Aquesta demanda existeix, i al centre en falta. Caldrien més promocions. Als afores, en canvi, n'hi ha més. Hem de tenir en compte que els residents passius volen estar al centre o a zones properes.

stats