Gonçalves Carvalho defensa la plena integració de la comunitat portuguesa al país

“En contra dels estereotips que freqüentment es publiquen”

José Luis Gonçalves Carvalho, director artístic del grup de folklore ‘Casa de Portugal’ ha vindicat aquest dissabte, en la sessió matinal de la 33a Diada Andorrana de la 52a Universitat Catalana d’Estiu, que s’ha celebrat al Palau de Gel de Canillo, la importància de la cultura portuguesa al Principat. Per al lusità, que aviat farà 30 anys que resideix al país, hi ha tres fases d’adaptació per les que passen la majoria d’immigrants que provenen de Portugal, que s’extreu d’un estudi de la sociòloga Marga Santos: la primera és percebuda per com d’adaptació al país on preval la relació salarial, integrat en l’esfera laboral i marginat de forma subjectiva de l’esfera social, cultural i política. A la segona fase, es produeix una transformació en el procés migratori i l’immigrant passa a subjecte de dret i actor social, i comença a diversificar les seves relacions. I a la tercera, passats uns 30 o 40 anys, es verifica la plenitud com a subjecte de dret i actor social amb la capacitat de diferenciar els orígens i el país d’integració. Una fase, aquesta darrera, en la qual es troba tota la immigració portuguesa arribada majoritàriament a l’inici de la dècada dels 90, i que estan “completament integrats, contràriament a estereotips que freqüentment es publiquen”.

El ponent ha recordat que Andorra té més d’un centenar de nacionalitats, “enfortida per la riquesa cultural que aquests col·lectius residents proporcionen a aquest microestat”. I ha demanat “aprofitar –ho”. Des de l’aprovació de la Constitució, ha dit, han proliferat les entitats portugueses al país, i s’ha centrat en la tasca que desenvolupa el grup de folklore Casa de Portugal “de promoure l’oferta cultural del país i d’exportar la cultura andorrana” fora de les fronteres.

Gonçalves ha posat diversos exemples de promoció i aportació de la cultura portuguesa, com el cant de les Janeiras, la gastronomia i el ball lusitans, el mercat tradicional ‘O Feiráo’ o la fira de cultures que celebra la capital cada any. I al revés, l’andorranitat de les entitats es manifesta a l’estranger també per mitjà de diversos esdeveniments, com el Pelegrinatge anual al Santuari de Fàtima, “on molts dels participants descobreixen i s’interessen per Andorra”, la Desfilada Nacional del Vestit Tradicional portuguès, o una de les darreres iniciatives que han promogut, la fusió de la llegenda andorrana dels Tamarros i la tradició portuguesa, il·lustrada amb un vídeo que en dos dies ha tingut més de 3.500 visualitzacions a les xarxes socials.