"Gràcies per salvar-me la vida, Andorra"

Una exrefugiada jueva es troba amb el cap de Govern per agrair-li l'ajuda rebuda al Principat durant la fugida dels nazis

Un dia gèlid de finals de novembre de 1942, Carla Kihmi, el seu germà i els seus pares creuaven les aigües del riu Arieja, a dos quilòmetres del Pas de la Casa, i entraven en territori andorrà. Venien d'Ax-les-Thermes, on s'hi havien refugiat de la persecució jueva per part del règim nazi. Després d'estar-se uns dies a Andorra, la família va aconseguir entrar a Espanya i, posteriorment, arribar a Palestina per establir-se al nou Estat d'Israel. Aquesta setmana, Kihmi ha tornat a Andorra, acompanyant al seu fill, que hi venia a esquiar. El gerent de l'hotel Kandahar del Pas de la Casa, que és on s'allotgen, es va assabentar de la seva història, i la va explicar al cap de Govern. És per això que aquest dijous al matí, Toni Martí ha rebut a Kimhi, que actualment té 85 anys, al seu despatx. L'exrefugiada ha donat les gràcies als andorrans, ja que el Principat "em va salvar la vida".

Carla Kimhi, nascuda l'any 1930 a Viena, va arribar a Andorra un dia de novembre de l'any 1942. Quan Hitler va envair Àustria, el seu pare, un industrial del món de la fusta, va agafar a la dona i als dos fills i va fugir, primer a Itàlia i després a París. Amb l'entrada nazi a la capital francesa, la família va fugir a Ax-les-Thermes, aleshores en territori de la França lliure.

Allà hi van passar uns anys, fugint a la muntanya de tant en tant per esquivar les incursions nazis per deportar famílies jueves. Un dia, la petita Carla –tenia tan sols dotze anys- va veure com arribaven els primers soldats nazis a la plaça d'Ax. Aquella mateixa nit, un veí del poble ajudava a la família a fugir, pujant-los amb cotxe i deixant-los a dos quilòmetre de la duana franco-andorrana del Pas de la Casa.

Després de creuar el riu Arieja i entrar en territori andorrà, la família va caminar fins al Pas i va poder comprovar amb terror com la bandera nazi ja onejava al punt fronterer. Els soldats nazis havien arribat poques hores abans que ells. En veure'ls arribar, un grup de soldats de les SS els van anar a cercar, entrant evidentment en territori andorrà. Els van demanar la documentació i els van intentar fer tornar a territori francès, per tal de deportar-los.

La valentia dels policies andorrans

Va ser aleshores, "en el moment més perillós" de tot el periple, tal com ha admès Kihmi, quan l'arribada d'un grup de policies andorrans "ens va salvar la vida". Els agents del Principat es van enfrontar amb els soldats nazis, tot recordant-los que estaven en territori andorrà i que no tenien dret a detenir-hi a ningú. Gràcies a això, la família va poder arribar a Escaldes, on es va estar allotjada uns dies a l'hotel Muntanya.

Allà, van aconseguir que un passador els fes arribar a la Seu d'Urgell on van intentar agafar un autobús cap a Barcelona. La Guàrdia Civil destacada a l'interior del vehicle els va detenir, en adonar-se que no eren espanyols, i van ser enviats a Madrid.

Allà, la família hi va romandre dos anys i, posteriorment, la Gran Bretanya els va donar una autorització per establir-se a l'aleshores protectorat de Palestina. Allà van viure el naixement de l'Estat d'Israel, on han viscut fins ara. Un cop establerts a Palestina, el pare va tornar a Viena, a intentar recuperar part de la fortuna familiar. Al bell mig del carrer, però, va patir un infart i va morir de forma fulminant. "La seva missió va acabar quan va aconseguir deixar la seva família a Israel", conclou Kimhi.

Des de 1942, Kimhi només havia tornat un cop a Andorra, ara fa quatre anys, quan hi va estar de pas. Aprofitant aquesta estada més llarga –marxa aquest divendres–, i el fet que el cap de Govern la rebés, ha volgut explicar el seu cas als mitjans de comunicació i transmetre el seu agraïment per l'ajuda rebuda.

Ha anunciat, a més, que s'assabentarà si al Museu de l'Holocaust de Tel Aviv es recull la implicació que van tenir molts andorrans per tal de salvar ciutadans jueus del terror nazi. Si aquest fet no està recollit, ha assegurat que ho demanarà.