SECTOR COMERCIAL

Hi ha vida més enllà de les avingudes Meritxell i Carlemany

El comerç local lluita per donar-se a conèixer amb esdeveniments i una oferta diferenciada

L’estampa visual que tenen la majoria dels turistes de l’oferta comercial d’Andorra està molt estretament relacionada amb les avingudes Meritxell i Carlemany. Més concretament, amb la imatge de compradors passejant per aquest gran eix comercial -renovat fa poc i reservat per a vianants- amb bosses a les mans i entrant i sortint de les botigues, que són en bona part franquícies de marques internacionals. Però què passa amb la resta de l’oferta comercial, un cop es traspassa el llindar de les dues avingudes? El que passa és que hi ha prop d’un miler de botigues, algunes de les quals agrupades en petits eixos comercials, i repartides per totes les parròquies. Sovint són comerços de tota la vida que lluiten per sobreviure, tant a la fèrria competència que els generen les dues grans avingudes com als canvis d’hàbits comercials dels turistes.

Les associacions donen veu a tota aquesta proposta comercial, que massa sovint passa desapercebuda, i serveixen per tirar endavant iniciatives paral·leles a la compra que cridin i atreguin l’atenció dels compradors. Així mateix, també són l’interlocutor vàlid més directe amb les administracions, segons afirma el president de l’associació de comerciants Fener Boulevard (Andorra la Vella), Joan Babot.

Precisament les administracions, concretament els comuns (ajuntaments), són indispensables per mantenir vives, a nivell econòmic, les associacions. Una part i l’altra treballen conjuntament per generar una experiència comercial atractiva en aquestes zones. És evident que bona part de la inversió pública va destinada a Meritxell i Carlemany, però la resta d’eixos del centre també se senten emparats en aquest sentit.

Un exemple el trobem en el pla estratègic del centre històric d’Andorra la Vella, ja en marxa i en què participen, a més de l’associació d’aquesta zona, el govern, el comú d’Andorra la Vella i la Cambra de Comerç. El pla està ideat per promocionar el centre històric a través d’uns valors culturals, patrimonials i arquitectònics, juntament amb una “bona restauració i un comerç de proximitat” que va més enllà dels valors “de franquícies i marques” de les grans avingudes, explica la presidenta de l’associació, Anna Riberaygua.

Aquesta és la fórmula que ha escollit l’entitat per competir amb Meritxell i Carlemany. És a dir, capgirar el problema: “Meritxell i Carlemany no són una amenaça, són una oportunitat per oferir un producte diferent”, ressalta Riberaygua. Un producte “selecte i creatiu” en una zona amb “trets identitaris”, afegeix la presidenta de l’associació, “que es complementa” amb el gran eix central.

Costa aconseguir implicació

Tampoc veu les grans avingudes com una amenaça l’Associació de Comerciants de Riberaygua i Travesseres (Andorra la Vella). “Nosaltres volem el millor per a Meritxell, perquè és un pol d’atracció: si ells tenen gent, nosaltres tenim gent”, exposa la presidenta de l’entitat, Rosa Pascuet. Però, en contrapartida, lamenten que totes les inversions fetes a l’avinguda central d’Andorra la Vella (s’ha embellit aquest estiu) no estiguin en consonància amb les que es fan a la seva zona. Tot i que la relació amb la corporació és bona, defensa Pascuet.

A més a més, la comerciant exposa el problema de la falta d’implicació dels comerciants, tenint en compte que són 50 afiliats en un barri de 200 comerços. “El comú pot fer coses, però si nosaltres no fem res, no serveix per a res”, afegeix. Una situació que atribueix a les dificultats econòmiques que viuen molts d’ells. “No passen pel seu millor moment” i no tenen ni ganes ni temps per gastar treballant dins d’una associació.

Babot, que representa el Fener Boulevard, a tocar de Meritxell, també destaca la importància que tothom vagi a l’una i que constantment es treballi per cridar l’atenció. “Sempre hem de tenir el peu posat a l’accelerador, sempre s’ha de promocionar l’oferta”, opina. I ho fan. Han creat el Bulevard de les Estrelles, un carrer on, inspirant-se en el model del Passeig de la Fama de Hollywood, deixen la seva marca personatges famosos relacionats amb el país (recentment el pilot de ral·lis Albert Llovera). A banda d’aquesta proposta per millorar l’experiència comercial, pel Fener Boulevard també hi ha passat una concentració de Harley Davidson o una exposició de vehicles antics.

Lluny de la capital i Escaldes

Els nuclis comercials de Riberaygua i Travesseres, del Fener i del centre històric s’aprofiten de les sinergies que generen Meritxell i Carlemany, però no estan en la mateixa situació les zones comercials allunyades d’Escaldes i d’Andorra la Vella.

Ordino, Encamp i el Pas de la Casa també tenen teixit associatiu, que serveix bàsicament per organitzar esdeveniments concrets i cridar l’atenció dels visitants. Al Pas de la Casa, Iniciativa Publicitària suma uns 200 comerciants afiliats, que s’organitzen per muntar braderies -mercats d’oportunitats- o convertir la localitat en una mena de Far West. La idea és que els compradors francesos, a banda de venir a esquiar, facin despesa als establiments. Però costa muntar iniciatives d’aquest estil, reconeix Jean-Jaques Carrié, president de l’associació. “Massa sovint cadascú tira pel seu cantó -lamenta-; nosaltres fem el que podem per fer promocions, però ens hem d’espavilar”.

Per la seva banda, a Ordino, l’Associació d’Hotelers i Comerciants vol diferenciar els seus comerços a través d’una oferta amb un producte “de proximitat i en un entorn natural únic -defensa el seu president, Joan Núñez-. Som uns petits grans desconeguts”, opina, i afegeix que “no ens sentim abandonats, però tampoc notem gaire suport”. Per aquest motiu defensa la importància de generar sinergies entre comerciants i, sobretot, de comptar amb el comú, que els ofereix una ajuda “indispensable”. Entre les dues parts han tirat endavant accions com ara mercats de Nadal i d’estiu, o també treballen per crear un segell de qualitat dels comerços.

A Encamp han optat per celebrar, cada dissabte, un mercat que organitza l’Associació d’Empreses d’Encamp. “Funciona però costa”, reconeix la vocal de l’entitat, Sara Mandicó. De turistes en veuen pocs, i viuen sobretot dels residents a Encamp. Però aquests “treballen al centre i compren al centre”, perquè “desconeixen els comerços d’aquí”, lamenta. I competir amb Meritxell i Carlemany “és inassumible”, sentencia la vocal de l’associació.

Etiquetes