Societat 01/05/2018

Laura Álvarez: "Unicef vetlla perquè a cada nen, a cada família que tingui problemes, se'ls pugui donar l'ajuda que necessiten"

Acaba d'agafar les regnes de l'ONG i destaca que un dels grans reptes que tenen per endavant és implicar més els joves en els seus projectes

M. F.
8 min
La nova presidenta de l'Unicef Andorra, Laura Álvarez, durant l'entrevista. / M. F.

Andorra la VellaLa nova presidenta d'Unicef Andorra reivindica la feina que es fa des de l'ONG en defensa dels drets dels infants i, per exemple, recorda el projecte Ciutats Amigues de la Infància o la tasca que es fa a les escoles perquè els infants coneguin els seus drets. També recorda les aportacions de l'Unicef en la nova llei de la infància. Pel que fa al terreny internacional, emfasitza els fruits que estan donant els projectes als quals l'ONG dona suport i destaca que ampliar la xifra de socis és un dels objectius que sempre té en cartera l'organització

Quins són els principals reptes que es marca com a presidenta d'Unicef Andorra?

Mantenir el que hi havia, perquè jo crec que hi ha hagut una feina molt ben feta. Volem mantenir i incrementar els resultats per a la infància, tant a través dels programes als quals donem suport sobre el terreny com la sensibilització al nostre país. Un dels grans reptes que tenim és que les noves generacions puguin conèixer bé tot el projecte d'Unicef perquè ens puguin ajudar. En les nostres col·laboracions, trobem a faltar una nova generació que ens pugui donar a conèixer a través de les xarxes, els bloguers... volem incorporar aquesta nova generació que és el que li manca a Unicef. La feina que s'ha fet fins ara ha estat impecable però la col·laboració tradicional ens agradaria anar-la modificant amb gent jove que ens aporti idees, especialment amb el tema de les xarxes.

Com voleu aconseguir aquest apropament als joves, amb major presència a les escoles?

El programa de sensibilització a les escoles ja s'està fent i el volem incrementar, anant-hi molt més, fent clubs infantils a les escoles, promocionant molt més les Ciutats Amigues de la Infància però també es pot aconseguir a través d’altres accions que ja fem. Per exemple, fem els Encants Vintage, amb què tenim molt d'èxit; el dinar-taller, que aquest serà el tercer any que fem; hem incorporat també el Fil solidari que també ha tingut molt d'èxit... a través d'aquestes accions, que serveixen per atreure la gent, s’aconsegueix que ens coneguin i jo crec que aquesta col·laboració dels joves es pot aconseguir a través d'aquesta via.

I quines noves accions us plantegeu?

Estem ara perfilant-les, però en tenim de noves i al llarg de l'any es veuran dues o tres noves propostes i, si funcionen, les anirem consolidant. Una de les novetats, per exemple, seran els clubs Unicef, un projecte encara embrionari. A més, tot el relacionat amb les Ciutats Amigues de la Infància, ens agradaria potenciar-ho al màxim. De fet, cada dos anys s'ha de renovar el certificat, i ara s'ha de començar a treballar per fer aquesta renovació. Ha estat un projecte llarg, cal agrair la col·laboració dels comuns, perquè fins que no tens tots els qüestionaris que has d'omplir la primera vegada, és molt laboriós però les renovacions són molt més fàcils. I el que cal destacar és que Andorra és el primer país que el cent per cent de les administracions locals compleix aquest requisit.

De fet, aquesta és una de les tasques que la Unicef ha impulsat al país, creu que és prou visible el que l’ONG fa al Principat?

Es fa més feina del que la gent es pensa perquè hi ha molt treball a les escoles per conscienciar els infants sobre els seus drets, perquè puguin participar en els consells infantils... tot això és una feina complexa i que fa més pel país del que la gent es pensa. I és molt important que els nens sàpiguen que tenen drets i deures, que se'ls ha d'escoltar i que ells també ho han de fer... Es fa una tasca molt important de sensibilització però sempre passa que les feines que no es veuen no es valoren prou tot i que són molt importants.

Caldria potser insistir en els beneficis que això comporta per al Principat?

Crec que seria molt important i cal pensar que el projecte de Ciutats Amigues de la Infància aporta beneficis no només per als infants, que estan més conscienciats, sinó també per a la parròquia.

A més, s'implica els joves en els afers públics, no?

Això mateix i aquests conceptes els he començat a escoltar a través d'Unicef. Es tracta de potenciar el dret a la participació i a ser escoltats que tenen els infants. La importància dels consells és que els nens aprenen a defensar les seves idees però amb el respecte que han d'escoltar també els altres. És tot un treball que es fa a l'escola, ja que els consellers són els representants de les seves classes però al final han de fer treballs a l'aula per saber quin projecte presenten al consell... tot això és un treball d'equip i és el més maco que tenen els consells d'infants.

Us agradaria que tot això fos molt més conegut?

Jo crec que no és prou conegut i en aquest sentit és important el paper dels mitjans de comunicació que ens poden ajudar a difondre molt més aquesta feina. La nostra tasca de sensibilització també se centra una mica en això, en què la gent conegui aquesta part i potser d'aquesta manera es valoraria molt més la feina que fem. Perquè hi ha gent que pot pensar que és millor donar per a entitats que treballen per al país però nosaltres estem fent molta feina aquí, estem aportant el nostre gra de sorra per formar els infants.

També esteu col·laborant en la redacció de la llei de la infància, com ho valoreu?

A mi em sembla una llei fantàstica, primer perquè hi ha moltes persones debatent aquesta llei i es recullen molts drets de l'infant que fins ara estaven respectats però cadascun en una llei diferent i era més complicat saber el marc legal que afecta a la infància. Aquesta llei vol posar en un sol text tot el que afecta la infància. Sempre hem dit que els drets de la infància estaven respectats a Andorra però que lògicament es pot millorar; es vol que l'infant estigui més protegit i això no és que no es fes però no estava per escrit. Una cosa molt important per Unicef és que els consells d’infants, que treballen en el programa de ciutats amigues, són inclosos dins d'aquesta llei. Això és un èxit d'Unicef i vol dir que ens escolten. Al final la llei recull tots els drets que estableix la convenció de drets de l’infant i, com que el de la participació està establert, es fa a través dels consells d'infants que es preveuen una mica més amplis. Està molt bé que hi siguin, perquè és una lluita que nosaltres sempre hem tingut.

En quin punt es troba aquesta llei?

Suposo que ara s'està en la fase de recollir les propostes de modificacions que s'han fet des de la trentena de persones o entitats que han pres part en aquest treball i que, a partir d'aquí, anirem tenint un redactat més definit perquè suposem que es vol que abans de finals d'any estigui entrat al consell.

En quin sentit han anat les vostres esmenes?

Per nosaltres la llei inclou tot el que Unicef vol de mínims. La llei és molt important però encara ho són més els reglaments que faran que s'implementi i el pla nacional que preveu, perquè allà sí que es podrà entrar al detall perquè tots els serveis que la infància necessita estiguin inclosos. La llei és el paraigua, però necessitem que els reglaments estableixin els protocols de protecció o els serveis que calguin. Creiem que la llei és correcta, inclou tot el que cal, tot i que si entres al detall segurament hi haurà coses que es podran millorar. Una llei és una eina viva i encara que ara s'aprovi el que s'ha de fer són modificacions si es veu que hi ha coses que cal canviar. Les lleis no són estàtiques i, si es detecta que hi ha mancances, doncs es fan modificacions. Però estem satisfets amb la llei.

En línies generals, quina creieu que és la situació dels infants al país?

Jo crec que s'ha millorat molt. Andorra té un benestar que no tenen països veïns però cada infant és un cas i Unicef vetlla perquè a cada nen, a cada família que tingui problemes, se'ls pugui donar l'ajuda que necessiten. A Andorra l'escola és pública i gratuïta, els infants tenen accés a les vacunes... la situació és bona però cal tenir en compte que no es pot generalitzar i que cal tenir en compte les necessitats d'algunes famílies. Encara que hagi millorat, creiem que cal estar alerta, per exemple amb temes com l'assetjament escolar, i nosaltres estem atents per detectar si hi ha algun problema. A nivell mundial també ha millorat ja que no hi ha tanta mortalitat.

Precisament un dels aspectes que heu posat sempre en relleu és la manca de dades per poder extreure conclusions sobre determinats temes. Això ha millorat?

Segueixen faltant dades, perquè som un país que tampoc no ha quantificat gaire els problemes. Tots els països petits tenim el mateix problema en no quantificar... Nosaltres intentem fer força a través de l'Observatori de la infància, no podem aconseguir tots els indicadors que ens agradaria però crec que això es millorarà, sobretot perquè al ministeri d'Afers Socials hi ha molt bona relació i bona predisposició, perquè ells volen també tenir dades... A poc a poc s'està veient la importància de les dades per poder fer els programes adequats a les diferents situacions.

Pel que fa a la situació de la infància al món, tot i que la situació millora, què és el que queda per fer?

Queden millores en vacunació, la salut, l'escolarització, la nutrició, la higiene... tot i que, afortunadament, cada vegada la situació és millor. El que es detecta més ara són les iniquitats. S'ha treballat molt per la igualtat en aquests països però dins dels diferents grups la mateixa ajuda no pot arribar de la mateixa manera per a tothom perquè uns tindran més necessitats que d'altres. El que es detecta és que en els diferents països, fins i tot en els més desenvolupats, hi ha més iniquitat, més persones amb més riquesa i altres que són més vulnerables que abans. És a dir, s'ha millorat la situació mitjana però, en canvi, els que tenen més dificultats per accedir als serveis continuen sent vulnerables. Per això Unicef s'està marcant com a objectiu intentar eliminar les iniquitats, fent un esforç més gran per arribar als que estan en situació més vulnerable, de més risc.

Seguireu amb els mateixos programes?

Al Congo hi treballarem fins al 2020 i a la República Centreafricana aquest any acabem i hem de decidir si el renovem o si canviem de país. I hem iniciat un projecte al Bhutan fins al 2021. Una cosa molt gratificant és que es veuen resultats. Després poden haver-hi projectes puntuals, com les campanyes d'emergències. A més, cada any escollim un programa diferent als que tenim fixos, per exemple, l'any passat va ser a Ucraïna. Els programes fixos intentem que siguin per quatre anys i sovint els renovem perquè molts projectes necessiten temps. A més, molts els iniciem nosaltres i després hi tenen altres aportacions.

Quins aspectes es treballen en aquests països?

A la República Centreafricana es treballa amb els nens soldats, per a la seva reinserció a la vida. Pel que fa a aquest projecte, s'ha dut a terme per dos anys i, si ens demanen de renovar, ho farem. Al Congo ens hem centrat en els serveis bàsics per a les poblacions autòctones, bàsicament educació i les clíniques mòbils, perquè encara són nòmades; i al Bhutan el projecte és ajudar els infants discapacitats perquè es puguin integrar, perquè en alguns casos no estan ni censats, és com si no existissin i fins i tot estan amagats... Culturalment, el fet de tenir un infant discapacitat és per a ells com un càstig i s'ha de treballar molt el canvi de mentalitats.

Costa molt transmetre a la societat els fruits que dona tot això?

Costa però també nosaltres potser no ho comuniquem prou... tenim tantes coses que volem dir, que de vegades costa trobar el moment. També és difícil que al cap de quatre anys treballant en un projecte puguis donar uns resultats clars perquè cal un recorregut més llarg.

Pel que fa als socis, l’objectiu seria tenir-ne més?

Els socis són els que ens sustenten tot aquest treball. Si fossin conscients que amb només deu euros al mes, per exemple, es poden vacunar 237 infants contra la polio, els seria molt més fàcil entendre el que suposa la seva aportació. Són el nostre teixit, per nosaltres és bàsic tenir socis. Encara que fem campanyes, el que va molt bé és tenir uns socis fixos, perquè et donen la seguretat que podràs fer els projectes que tens i, com més en tinguis, més garanties que es podran materialitzar.

stats