Manel Arajol: "Córrer una ultra és una comunió entre tu i la muntanya"

És monitor d'esquí de Pal i un clàssic de l'Andorra Ultra Trail Vallnord, ja que ha participat en les vuit darreres edicions; i ja prepara la novena: "Malgrat que pugui semblar impossible, quan acabes ja estàs pensant en la cursa de l’any vinent"

Manel Arajol és monitor d’esquí a Pal, però també un apassionat de les curses de muntanya de llarga distància. La seva preferida és l’Andorra Ultra Trail Vallnord, on ha participat en vuit de les nou edicions celebrades fins la data. I ja prepara la seva novena participació, tal com ens explica a la següent entrevista.

Queden només dos mesos per a la gran cita andorrana de les curses de muntanya. Encara estan lliures algunes places per alguna de les sis proves que es disputaran del 3 al 8 de juliol, concretament per a la Mític, l'Eufòria i la Solidaritrail.

Per què vas decidir participar a l’Andorra Ultra Trail Vallnord?
Des de sempre he fet travesses de muntanya, tot i que mai amb aquestes distàncies. Va ser a la primera edició de la cursa, que sortia de l’Hortell a Arcalís i que va guanyar el Kilian Jornet. Recordo que vaig decidir anar a veure la sortida dels corredors amb la meva dona. Em va impressionar molt i em vaig dir: “Ho he de fer”. I dit i fet. L’any següent em vaig apuntar a la de 35 quilòmetres. Va ser un èxit acabar-la perquè ens va caure una gran tempesta.

I d’aquí fins a l’edició X...
Sí, he corregut una que es deia Iniciàtic, la Mític, i finalment la Ronda dels cims. On he participat dues vegades i no he pogut acabar. A la tercera serà la vençuda!

Córrer ultres, enganxa?
Molt! És una comunió entre tu i la muntanya, és quan realment escoltes el verdader silenci. A més, l’AUTV és la que m’agrada més de totes les que he fet. Per a mi és especial, perquè corres al teu país i t’ho coneixes, ho gaudeixes molt. A més, els voluntaris són genials, t’animen i t’ajuden en els pitjors moments. No em cansaré mai de dir que són una de les parts més importants de la cursa.

"No em cansaré mai de dir que els voluntaris són una de les parts més importants de la cursa"

Què es més important en una ultra: l’aspecte físic o el mental?
Està clar que l’aspecte físic és obligatori i imprescindible, però només amb això difícilment acabaràs una cursa. L’aspecte mental és molt important perquè passes moments durs on penses: 'què hi faig jo aquí'?

Com s’entrena una cursa d’aquesta llargada?
S’ha d’entrenar durant tot l’any. No pots posar-t’hi dues o tres mesos abans. Jo ja fa mesos que estic entrenant per a la Ronda dels cims, i tota la resta de competicions que faig durant la temporada tenen com a objectiu assolir el meu pic de forma al juliol.

Què sents quan arribes a la meta?
Depèn de com ha anat la cursa i de si has tingut moments molt durs. Però, per sobre de tot, sents alegria i eufòria. T’omples d’una sensació de plaer i benestar, et buides del tot! I, malgrat que pugui semblar impossible, quan acabes ja estàs pensant en la cursa de l’any vinent.