Marc Vila: "Si hi ha algun dret social que ara caldria protegir especialment és el de l'habitatge"

Andorra la VellaVila haurà de fer front, durant el seu mandat, a noves atribucions en matèria d'igualtat un vessant que vol que la societat conegui. Vol, a més, fer la institució més transparent i propera a la gent i desenvolupar la possibilitat d'emetre informes sobre aspectes d'interès per a la societat.

Com han estat aquests primers mesos al davant de la institució?

El meu predecessor va fer un traspàs que em va anar molt bé, em va deixar les coses molt al dia i ha estat molt fàcil la transició. Durant aquests tres mesos, a banda de la feina diària d'escoltar les queixes dels ciutadans, he començat a treballar amb temes de joventut i menors, he anat a visitar tots els cònsols, especialment perquè em presentessin els responsables de joventut i infància. També he anat a visitar alguns punts joves perquè penso que una de les prioritats és donar a conèixer les competències que té el raonador en matèria de drets dels infants i atenció als menors. A través del ministeri d'Educació tindré una presència més forta per presentar la figura del raonador a les escoles i pel que fa als centres de joventut m'he entrevistat amb tècnics per donar-los a conèixer la funció que tinc i que si tenen alguna necessitat o algun nen que vulgui venir a veure'm, que sàpiguin que la llei em dona la possibilitat d'atendre'ls, a partir dels 12 anys, sense els pares.

Això és molt desconegut encara?

Sí molt, i d'altra banda, és veritat que hi ha moltes institucions al país que es dediquen a treballar per la infància i s'han fet moltes iniciatives noves, però com a complement, el raonador és una possibilitat més a totes aquestes xarxes institucionals d'atenció als nens. Aquesta ha estat, per tant, una de les coses a què m'he dedicat aquests mesos i després hi ha un altre grup de temes relatius a la problemàtica del dret a l'habitatge, ja que he tingut diverses queixes sobre abusos per augment de preus de l'habitatge i també dels serveis, com la calefacció, i per tant ha estat el segon grup de temes que estic treballant amb prioritat per veure si puc arribar a col·laborar a la recerca de solucions.

Com es planteja aquest treball tenint en compte que des del Govern i els comuns s’han fet algunes propostes i que es vol impulsar fins i tot una llei?

Sé que s'hi està treballant i pel que anem sentint són mesures que poden tenir incidència a mitjà i llarg termini, però crec que a curt termini hi hauria alguna cosa a fer, i és la via en què he començat a treballar. Quan tingui la meva opinió ben fonamentada, puc arribar a fer alguna recomanació al respecte.

Cap a on aniria, la pot avançar una mica?

Encara no perquè m'agradaria tenir un ventall d'informacions més ampli i per això faré també alguna consulta a especialistes en la matèria, i que encara no tinc sobre la taula. Serà una recomanació en el sentit que es prengui més seriosament el dret a l'habitatge o a un habitatge digne i que dins d'això hi hagi una renda digna també.

Pel que fa al volum, i des que vostè ha arribat a la institució, són les queixes d'habitatge les més freqüents?

Habitatge i CASS, que és on també continua havent queixes que no són tant pel funcionament sinó de les reglamentacions de base, perquè hi ha persones que viuen amb dificultat les pensions baixes. Són queixes sobretot sobre la quantia de les pensions més que no pas pel funcionament de la CASS, ja que en aquest sentit, pel que m'ha anat dient el meu predecessor, ja s'havia millorat molt en l'atenció i això ho segueixo veient. De fet, no tinc cap queixa per mala atenció o funcionament, al contrari. A més, pel que fa a nosaltres, ens responen de seguida i hi ha una gran sensibilitat en mirar, dins dels límits que els donen les lleis, de solventar el problema. També hi ha reclamacions, no moltes, sobre interpretacions restrictives d'alguns aspectes dels reglaments de la CASS, que també estic estudiant per veure si es pot fer que siguin menys restrictives en alguns casos.

Sembla que seran aquests els dos grans temes en què haurà de treballar, pel que fa a les queixes?

A nivell quantitatiu aquestes són les dues àrees en les quals tinc més persones implicades i més queixes.

I aquest volum, en general, de queixes ha estat elevat en aquest primer trimestre de l'any?

Hi ha un promig de tres o quatre queixes al dia. Algunes són consultes bàsiques que se solventen al moment i que no acaben sent expedients, però la veritat és que, en general, és un volum bastant important.

Això és fruit que la institució ja és prou coneguda?

Cada vegada es coneix una mica més i hi ha més consciència. I jo és una de les prioritats que tinc, que no només pel que fa als menors sinó també en general, es coneguin les competències que tenim, sobretot amb les noves que ens dona la llei aprovada recentment, atribucions en matèria de discriminació i igualtat i d'atenció als discapacitats. És a dir, d'intervenir o d'escoltar queixes no només entre administrat i administració sinó també entre privats. Això encara es coneix menys que el tema dels menors i s'afegeix a la feina important que tinc per davant durant aquest any de donar a conèixer tot això, i avaluar també quin volum de feina es derivarà d’aquestes noves atribucions, per si eventualment he de demanar al Consell General recursos per poder atendre convenientment les persones que vagin venint.

Seran bàsicament recursos humans?

Sí humans. Hi ha dues maneres de treballar i jo intentaré fer un entremig, d'agafar alguna persona més directament a la institució i també comptar amb assessoraments externs amb especialistes en cada tema que m'interessi treballar. I lligat amb això, si tinc aquests recursos també podré utilitzar una altra de les facultats que té el raonador que és la possibilitat de fer informes sobre qualsevol tema d'interès públic o social que segurament per dificultat o manca de recursos fins ara no s'ha fet molt, però jo crec que és una feina que hauria de poder fer el raonador. Així, que sobre temes que tinguin relació directa amb drets humans i que siguin d'interès públic, que poc a poc el raonador vagi tenint posicionaments fonamentats, i només puc tenir una opinió fonamentada si abans tinc els recursos per reunir tots els elements de judici, per fer-ho d'una manera rigorosa. Jo crec que, en l'horitzó, a poc a poc, la figura del raonador hauria de tirar cap aquí, cap a ser referent en qüestions de drets humans i temes de la meva competència.

A priori, la situació dels drets humans a Andorra, com considera que està?

Jo crec que ha millorat molt amb el temps, però encara queden cosetes per fer, però a poc a poc es van tapant els petits forats que hi havia. Sempre hi ha, a tota Europa i aquí també, aquesta qüestió dels drets socials, fins a quin punt es consideren d'aplicació directa, ja que la Constitució els tracta diferentment dels altres, tenen una protecció una mica inferior a la resta de drets individuals, i arreu del món està sobre la taula fins a quin punt haurien d'estar més protegits, ja que hi ha persones que no són d'aquest parer, perquè el món econòmic en general tendeix cap a les retallades i la restricció d'aquests drets socials i jo crec que a tot arreu s'ha de trobar un punt mitjà; i aquí especialment, perquè hi ha algunes coses en les quals encara no hem arribat a nivells de protecció com tenen altres països, per exemple, l'habitatge. Si hi ha algun dret social que ara caldria protegir especialment és el de l'habitatge perquè ja tenim a Andorra una educació molt bona i molt bé de preu, i una sanitat que funciona relativament bé, i faltaria que aquesta pota del dret a l'habitatge estigués una mica més protegit del que ho està actualment. Pel que fa a altres drets humans, ara ja hi ha els laborals que estan a punt de ser tractats en el si del Consell General. Per tant, si haguéssim de dir com estan els drets humans a Andorra..., doncs raonablement bé amb petites coses en drets socials i laborals que es podrien encara millorar.

Aquestes noves atribucions de les quals parlava abans han suposat algun dossier, és a dir, se li ha adreçat algú per constatar aquests problemes?

De moment, indirectament dos o tres, sobre temes de discriminació però no tant entre privats sinó en general. Entre privats encara no hi ha hagut cap queixa en què hagi pogut intervenir o aportar alguna cosa.

I de menors?

Tampoc. Per això aniré a les escoles, que ho sàpiguin els nens, però també els professors i els tècnics de joventut que treballen als comuns i, en general, tothom.

I per donar a conèixer les noves competències en discriminació, pensa fer algun tipus de campanya?

En això hi estic treballant. També pel que fa a la comunicació de la figura del raonador, estic treballant amb noves eines que la tecnologia ofereix per tenir una política comunicativa més transparent de la que he fet aquests primers tres mesos, en què m'he centrat molt en el treball intern. D'ara endavant treballarem en una nova web, amb una nova manera d'apropar-se al ciutadà, als mitjans i al públic en general. En això també m'he concentrat els darrers mesos.

Aquesta setmana passada ha rebut els integrants de la plataforma contra l'heliport, què es pot fer des de la Institució del Raonador del Ciutadà?

El primer que faré serà automàticament una carta al ministre demanant informació, accés als informes i llavors estudiar-m'ho i prendre una posició en la mesura que vegi que tinc prou fonamentació. És un tema el suficientment seriós i rellevant a nivell de medi ambient i de salubritat pública com perquè el raonador pugui intervenir-hi de la manera més rigorosa que pugui amb la documentació a la qual tingui accés. Serà una prioritat seguir-ho de prop.

Creu que el fet que vostè fos ministre demòcrata i que el seu nomenament generés crítiques farà que el focus estigui més posat sobre les seves actuacions?

En el moment en què vaig jurar el meu càrrec vaig dir que seria absolutament independent i pel que fa al meu vessant polític, cal recordar que vaig deixar el Govern el 2011 i des de llavors no n'he tornat a fer i, per tant, la política em queda una mica lluny. És evident que tothom té el currículum que té però això no m'impedirà fer el que en consciència i amb rigor hagi de fer i si soc mirat amb lupa, doncs millor!, perquè per a això estem els que ens dediquem a coses públiques, ser sotmesos a escrutini i a crítica, però també dic que "por sus actos los conoceréis"... Ja sé que amb alguns temes algú pot tenir la tendència de polititzar-ho, tant a favor com en contra..., però amb la manera de treballar ja es jutjarà. No em fa cap mena de por, al contrari, trobo normal que els que estem en càrrecs públics estiguem subjectes a escrutini. Si pogués ser que la meva feina sortís dels debats polítics, seria millor, però ja sé que de vegades és complicat destriar una cosa de l'altra. Jo em limitaré a fer la meva feina des del punt de vista professional i de defensa dels drets humans, independentment que els polítics opinin a favor o en contra del que digui.

Es planteja algun tipus de col·laboració amb l'Institut dels Drets Humans d'Andorra?

Encara no ens hem vist però jo intentaré treballar al màxim en equip i col·laboració amb altres entitats i organismes públics i privats, ONG o departaments de qualsevol administració que treballin en aquest tema. Per exemple, he parlat amb una persona que es dedica al món de la mediació, ja que també és una altra sinergia que podem tenir.

Associacions per a la defensa del col·lectiu LGBT o les dones, per exemple, denuncien de manera periòdica discriminacions. Creu que n'hi ha moltes?

El tema de la igualtat el tenim sobre la taula. S'han fet moltes millores legislatives i penso que la societat està cada vegada més conscienciada i també estic en contacte amb les associacions. Hi ha problemes, però sobretot en aspectes d'aplicació, no tant a nivell de legislació o de marc global, que sí que està bastant avançat.

És en el món empresarial on es poden donar més aquestes desigualtats?

No tinc dades suficients, em limito a veure el que surt a la premsa, però estarem atents. De totes maneres, no se m'han plantejat casos directament relacionats amb qüestions de drets de la dona o d’altres col·lectius... però estic atent. Cal tenir en compte que ara s'està treballant en la llei de la igualtat i del menor, en la que he tingut l'oportunitat de donar la meva opinió.

Properament ha de presentar l’informe anual davant el Consell General, quines novetats hi recollirà?

En principi, farem la presentació de manera conjunta el meu predecessor i jo perquè jo vaig entrar el 4 de desembre i el Josep Rodríguez havia fet pràcticament tot l’any. L’estem acabant.

I reflectirà més o menys casos que anys anteriors?

En la línia dels últims informes, a més no s’ha canviat ni la manera de presentar-lo ni de fer, ja que durant onze mesos havia estat Rodríguez qui havia fet la feina.