Més gossos abandonats per falta de pisos de lloguer que els acceptin

Andorra la Vella"M'han fet plorar molt", confessa la Isabel (nom fictici), una senyora jubilada que cobra una pensió d'invalidesa i que ha hagut de donar la seva gossa en adopció perquè no trobava un pis de lloguer amb un preu assequible que admetessin l'animal. La Isabel vivia de lloguer a la capital, amb la seva gossa, una llauradora de set anys, però els propietaris de l'habitatge hi van fer unes reformes i van apujar el preu de l'arrendament a 600 euros mensuals, una xifra inassumible per a la pensionista. Finalment, va trobar un pis en una altra parròquia per 450 euros mensuals, però on no es permet conviure amb un gos. "És molt injust", lamenta, "perquè el problema no són els animals, són les persones". "Ho he intentat tot, però no han volgut", i la Isabel no ha tingut més opció que buscar una nova família a la seva gossa.

Per sort, l'animal no ha hagut de passar per la gossera, ja que primer la va acollir el seu fill i ara ja viu en una altra casa. Però no tots els gossos tenen aquesta oportunitat, i molts acaben a les gàbies de la canera oficial. Actualment, hi ha una vintena de cans adoptables a la gossera, a més de dos en custòdia judicial i alguns pendents de revisió de xip, per si són animals perduts. Molts d'aquests casos són de persones que busquen un habitatge de lloguer a un preu assequible i que, a més, hi puguin anar amb el seu gos. Si ja és difícil trobar pis, si s'hi suma l'animal la resposta més freqüent és: "No s'admeten mascotes". Però per a molts no és una mascota, és part de la família.

En els grups d'amics de gossos i gats de les xarxes socials, com Andorra gats i gossos, Adopcions Bomosa i Laika és habitual llegir publicacions de persones que estan desesperades per trobar un habitatge de lloguer on pugui instal·lar-se amb el seu ca. Per exemple, és el cas de l'Alberto, que ha escrit en un dels grups que "a causa de les noves polítiques de lloguer que es van estenent per Andorra" ha hagut de prendre una decisió "dràstica", la de buscar una nova casa per a la seva gosseta Simba. La Tere també busca pis desesperadament per viure amb la Kiara i alerta que "tothom m'obliga a deixar-la, i és evident que no ho faré. Mai hem tingut cap problema amb ningú, i és vergonyós que els pocs pisos que surten vetin qualsevol mena d'animal. No penso deixar-la, i em veig vivint al carrer si no trobo cap pis". Les publicacions com aquesta reben molts comentaris de gent que s'ha trobat en la mateixa situació.

Moltes vegades la persona que necessita traslladar-se de domicili es veu obligada a donar l'animal en adopció o deixar-lo a la gossera perquè no hi troba cap més solució. De la vintena de gossos adoptables que hi ha a la canera del Govern, una colla procedeixen de casos com el de la Isabel, l'Alberto o la Tere.