Mitja Andorra confinada

L’increment de casos, l’aïllament dels positius i la quarantena dels contactes fa reviure algunes imatges com les del tancament de la primavera passada

Els rastrejadors van de bòlid. Jornades intenses per identificar i telefonar les persones que podrien haver estat contagiades al voltant del positiu de torn. Els telèfons del ministeri de Salut treuen fum. Al llarg del dia atenen centenars de consultes, es coordinen les proves de detecció, s’organitza la gestió dels casos positius, s’informa els ciutadans com han de procedir i se’ls explica com han de ser els confinaments durant la quarantena.

L’activitat frenètica que es viu al ministeri contrasta amb la que es comença a entreveure als carrers. Menys trànsit de vehicles. Pocs vianants a les voreres. Menys gent a les botigues i restaurants. La imatge en molts barris, pocs dies després de l’allau de turistes del pont del Pilar, recorda en alguns moments el primer confinament dels mesos de març, abril i maig.

En aquella ocasió, al mes de juny, les excepcions i la desescalada van produir l’efecte invers al que s’està produint ara. A poc a poc la gent tornava a l’activitat quotidiana i els carrers reprenien la vida. Avui, amb centenars de casos actius i milers de contactes directes o contactes de contacte en quarantena o aïllats, Andorra s’aboca a una segona onada on caldrà que tothom hi posi de la seva part. Responsabilitat col·lectiva, i això va per tothom: ciutadans i institucions.

La població, en general, ha actuat i ho continua fent de manera exemplar. Paguen justos per pecadors quan s’han de tancar bars i confinar classes senceres. S’entén que les autoritats hagin de predicar mà dura per aturar l’escalada de casos. I costa d’entendre segons quines mesures o decisions contradictòries, sobretot quan toquen de prop. La salut continua sent el primer, però sense perdre de vista que el país no es pot tornar a tancar com es va fer sis mesos enrere.