Societat 11/10/2018

Montse Pàmias: "El TDAH és un trastorn i no una malaltia"

La doctora Montse Pàmias és una de les coordinadores de la Guia d'Atenció dels TDAH de Catalunya i ha estat presidenta de la Societat catalana de psiquiatria infantil i juvenil. A més, té anys d'experiència assistencial en el tractament dels infants i adolescents amb TDAH.

Ana
4 min
La doctora Montse Pàmias.

Andorra la VellaLa doctora participarà en la taula rodona que se celebrarà a Escaldes-Engordany aquest divendres 12 d'octubre i aportarà informació sobre l'actualització del tractament, tant psicològic com farmacològic.

En què consisteix el trastorn del TDAH?

El TDAH és el trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat i és un problema del desenvolupament del cervell. Hi ha un percentatge de la població, d'entre el 3% i el 5%, en què el seu cervell es desenvolupa bé en la gran majoria d'aspectes, tant a nivell intel·lectual, social i de contacte, però la capacitat de controlar l'atenció i de controlar la concentració i el moviment va més endarrerit respecte a la resta del desenvolupament del cervell. És per aquest fet que són nens hiperactius i que es mouen molt perquè els hi costa frenar el moviment. Aquest fet es tradueix amb dificultats per fixar la concentració, posar-se a escoltar i estudiar, atendre les preguntes que se'ls hi fan i mantenir la concentració. També són nens impulsius. Moltes vegades, en arribar al final del desenvolupament del nostre cervell, sobre els 25 anys, aquests símptomes s'han atenuat molt i ja no porten conseqüències, tot i que de vegades és possible que sí. Durant el desenvolupament, si no posem ajuda, moltes vegades aquests nens acaben fracassant a nivell acadèmic i sobretot a nivell personal pel que fa a l'autoestima, la inseguretat i l'ansietat.

Són més nombrosos els casos en què pot desaparèixer el trastorn si es detecta abans?

Si les coses es fan bé, si els detectem i els ajudem, no tan sols a nivell farmacològic sinó a nivell psicològic i acadèmic i posem totes les eines que tenim al nostre abast, de les quals hi ha evidència científica que funcionen, el 90% arribaran sense disfunció ni cap símptoma a l'edat adulta. Per això és molt important detectar-los i ajudar-los perquè si es fa poden tenir una vida professional i social dins de la normalitat.

Quins són els principals símptomes que es manifesten a causa d'aquest trastorn?

Trobem essencialment tres símptomes que són la hiperactivitat, el dèficit d'atenció i la impulsivitat.

Quins són els fets que han d'alertar tant als pares com a l'escola per detectar aquest trastorn?

Hi ha infants en els quals hi domina més la hiperactivitat i n'hi ha d'altres en què hi domina més el dèficit d'atenció. Si hi ha molta hiperactivitat, és més fàcil de detectar a casa i per part de les escoles. En l'altre grup de nens, en què hi predomina el dèficit d'atenció, normalment ens venen a preguntar el per què existeix un fracàs acadèmic. Els professors, en aquests casos, asseguren que els nens i nenes podrien fer més a l'escola però treuen males notes, no escolten, no recorden quan han de fer els deures, se'ls hi oblida entregar els treballs, entre d'altres. Aquests elements fan sospitar que un nen que té una intel·ligència normal, pot tenir algun problema afegit.

Quins són els principals avenços en els tractaments que s'utilitzen?

El tractament del TDAH té tres bases fonamentals. Aquestes bases són el tractament farmacològic, l'adaptació acadèmica i el tractament psicològic. Sempre hem d'aplicar tractaments que tinguin bases i evidències científiques, és a dir, que s'hagi demostrat que siguin eficaços. En aquest sentit, a nivell acadèmic es donen unes certes pautes i se'ls hi demana als professors que facin unes certes adaptacions, que no vol dir que hagin de disminuir el nivell d'exigència acadèmica cap als nens, sinó sobre com formular les preguntes als exàmens, on s'ha d'ubicar l'infant a la classe, etc. Hi ha una sèrie de pautes a nivell acadèmic i a nivell de conducta que, si es fan bé a l'escola, el nen evoluciona millor. A nivell psicològic, l'evidència diu que en nens és molt important fer teràpia cognitiva i conductual dirigida als pares, és a dir, els pares han de saber de quina manera han d'ajudar al nen a modificar la conducta, com per exemple com se'ls ha de premiar, com se'ls ha de castigar, com se'ls ha d'ajudar a planificar i organitzar, entre d'altres. Hi ha una sèrie de pautes de teràpia de conducta que els hi ensenyem als pares perquè millori la conducta d'aquests nens. Aquest tractament psicològic dirigit a la conducta i al pensament també es fa en els adolescents. La tercera pota del tractament és el farmacològic. Aquest tractament s'aplica sempre que el TDAH sigui moderat o greu, ja que quan és lleu només fem tractament psicològic. En aquest sentit, hi ha quatre fàrmacs aprovats per l'estat espanyol que són el metilfenidat, l'atomoxetina, la guanfacina i la lisdexamfetamina. Cadascun d'ells té unes peculiaritats per trobar els fàrmacs més indicats per a cada tipus de nen.

El trastorn es detecta sempre quan són infants o pot ser que es trobi en una edat més avançada?

De vegades ho detectem més tard per diferents raons. Aquest fet es pot donar quan es tracta d'un cas lleu o són nens amb dèficit d'atenció, ja que només tenen problemes d'atenció i, de vegades, passen més desapercebuts perquè són nens que a les classes estan a l'última fila sense molestar i això fa que es retardi més el diagnòstic. Els infants que pateixen hiperactivitat els detectem abans. D'altra banda, hi ha una certa discrepància entre nens i nenes. Les nenes pateixen més el dèficit d'atenció i les diagnostiquem més tard. Per la seva banda, en els nens hi sol haver un component més alt d'hiperactivitat i per això es detecten abans.

Vostè assistirà a la taula rodona que se celebrarà a Andorra aquest 12 d'octubre. Què és el que creu que pot aportar aquesta conferència?

En aquesta xerrada es parlarà de les bases biològiques del trastorn, és a dir, tot allò que hem trobat a nivell de genètica i a nivell del funcionament del cervell que els hi passa als nens amb TDAH. El doctor Ramos serà l'encarregat de parlar tant de la part biològica com dels símptomes. Per la meva banda aportaré més sobre l'actualització del tractament, tant psicològic com farmacològic. La idea és posar en comú el coneixement del trastorn. L'Àlex Terés s'encarregarà de moderar la taula rodona i posar una mica de discrepància aportant arguments de gent que no creu en el TDAH. Des del meu punt de vista això té molt poc sentit perquè és ciència, però sí que és cert que en alguns mitjans de comunicació han sortit opinions de gent que diu que això ens ho hem inventat els psiquiatres. Han sortit moltes veus discordants que, a més, han tingut molt poder mediàtic. La idea també és rebatre aquestes idees des de la ciència i la medicina i ajudar a veure-ho més clar.

stats