ENTREVISTA
Societat 16/01/2021

Odile Sarroca: "Cada dia se'n posen milions i no coneixem casos amb problemes associats a una vacuna"

S'han de vacunar les lactants i les gestants? Està contraindicada per algun col·lectiu? Són més fiables les del mètode clàssic o les més innovadores? Una veu autoritzada, la metgessa internista i membre del comitè tècnic de la Covid, respon alguns dels dubtes que genera la vacunació

Francesc Alguacil
7 min
Odile Sarroca, metgessa internista / ARA

Andorra la VellaEstimat lector que et disposes a llegir l’entrevista. Si ho fas amb un ànim pedagògic allunyat de prejudicis carregats de cinisme, sàpigues que les tres primeres preguntes no van destinades a tu, sinó a aquelles persones que es creuen abans un tertulià de televisió o de ràdio sense altre ofici que el de ser tertulià de televisió o de ràdio.

Per què ets una veu autoritzada per parlar de vacunes?

Perquè estic des de l'inici de la pandèmia tractant amb Covid a la planta Covid de Medicina Interna. Perquè porto el control d'infecció a l'hospital. Estic al consell assessor de la patologia infecciosa. Perquè durant la pandèmia he estat al comitè de crisi de l'hospital i ara estic al comitè tècnic. Però per sobre de tot, et diria perquè soc metge internista i porto des de l'inici de la pandèmia tractant la Covid.

Contra argumenta’m el recurrent: “Primer que es vacunin els altres”.

Necessitem anar cap endavant. Fins ara estem tapant forats amb la Covid per evitar conseqüències més greus i ara tenim l'oportunitat de tirar endavant, però això només té sentit si ho fem tots. Si volem que les coses comencin a anar cap a la normalitat ens hem de vacunar tots. Perquè si ho faig només jo, la vida només canvia per mi, i no per al conjunt. Ens hem de vacunar tots per aconseguir la immunitat de grup.

Per què ens hem de vacunar?

A nivell individual, els beneficis de la vacuna per a la salut tenen un percentatge molt alt d'immunitat, tal com s'ha demostrat. A nivell d'entorn immediat, si jo no em poso malalta tindré càrregues virals més altes i això és important pensant que tots tenim un entorn que volem protegir. I a nivell de grup, o som molts els que ens vacunem o serà molt difícil avançar, perquè no haurem posat prou traves al virus perquè deixi de transmetre's.

Segons les dades de la fase II i III dels assaigs clínics, els efectes adversos més freqüents de la vacuna són: dolor al lloc de la injecció, fatiga o sensació de cansament, mal de cap, miàlgies, calfred, artàlgies i febre. Vaja, com els de qualsevol altra vacuna.

Exacte. I normalment són d'intensitat molt lleu i molt curta. S'acaben en 24 o 48 hores com a molt. Res que no sigui esperable.

La ciència també avança amb la vacunació, en un camp que, podríem dir, ha canviat de paradigma. I aquesta evolució s’anomena ARN missatger, que és com s'han desenvolupat les vacunes Pfizer i Moderna, que seran les primeres a arribar a Andorra. Li pots explicar, perquè ho entengui algú de lletres com jo, en què consisteix l'ARN missatger?

Totes les vacunes consisteixen en presentar al nostre organisme una proteïna o un virus que aquest reconegui com una cosa estranya i que li serveixi per fabricar anticossos. Això no ha canviat, però aquestes noves vacunes, en comptes d'entrar al cos com una proteïna o un virus, entren un codi que dona l'ordre per sintetitzar la proteïna que actua com a antigen. Aquest ARN entra embolcallat a la cèl·lula i la indueix a fabricar la proteïna del virus. Després, aquest ARN es destrueix, però aquest codi que donem no canvia la genètica, no canvia el genoma, és una instrucció temporal que es destrueix.

És a dir, les vacunes de Pfizer i Moderna no contenen el SARS-CoV-2 sinó les instruccions perquè el nostre cos produeixi temporalment la proteïna que activarà el sistema immunològic.

Exacte.

Aquest mètode és més efectiu i té menys efectes secundaris que el mètode clàssic de vacunació d’introduir antígens (proteïnes dels patògens) debilitats o morts?

Ara mateix, en el nostre entorn més immediat, i sobre les vacunes que rebrem primerament, he de dir que la d'Oxford tampoc és ben bé de les clàssiques. Posen un virus modificat que és innocu amb material que reconeixerà el nostre sistema de defensa. És un entremig. Podem comparar amb les tres vacunes sobre les que tenim dades: en eficàcia, sobre el paper, són millors les de Pfizer i Moderna, però això no té perquè acabar sent així, pot variar. De tota manera, que l'eficàcia sigui una mica més baixa, com és el cas d'Oxford, no vol dir que no sigui una eina boníssima. Totes tenen efectes secundaris lleus. Pot ser que les primeres donin alguna al·lèrgia més que la d'Oxford, però de totes maneres, hi haurà petites diferències. El més important és que totes les alternatives que arribin seran eficaces i segures.

Quina efectivitat tenen aquestes vacunes i quina eficàcia té la que ens posem cada any per la grip?

Pzifer i Moderna més del 90%, Ofxord crec que està cap el 70%, i la de la grip té un 50 o un 60% d'efectivitat depenent de l'any.

Què els dius a les persones que dubten d’aquest mètode innovador, de l'ARN missatger, perquè creuen que els pot modificar l’ADN?

Això segur que no. Hi ha coses que se saben i altres que no se saben sobre les vacunes, perquè ens falta perspectiva, per exemple si l'efectivitat serà la mateixa en funció del grup de risc. Però una cosa és segura, aquest tipus de vacunes no entra en el material genètic de cada persona sinó que és una instrucció temporal.

Segons un article publicat a la prestigiosa 'Nature' aquestes vacunes són segures perquè no contenen components infecciosos, són eficaces, perquè generen una resposta immunològica sòlida i són fàcils i barates de produir.

I jo afegiria que, a més, són molt prometedores perquè potser permeten, en un futur, posar moltes vacunes en una sola punxada. Tu podries posar més instruccions en el mateix remei. És com fer el llibre d'instruccions més llarg. A més, per a les mutacions de virus, és més fàcil modificar les vacunes si són d'aquest tipus. També tenen desavantatges, com per exemple la conservació, que fan que el sistema per vacunar no sigui el més àgil. Però crec que és molt interessant per les possibilitats de futur que ofereixen.

Les primeres vacunes que arribaran a Andorra, Moderna i Pfizer, s’han fabricat amb aquest mètode. És la primera vegada que es comercialitzarà una vacuna fabricada amb aquesta tècnica innovadora?

Sí és el primer cop que es comercialitzen.

Hem de confiar més en les innovadores o en les clàssiques?

Em dona confiança tot allò que passa les fases que ha de passar, i les dues ho han fet. S'ha fet ràpid però s'ha fet igual de bé.

S'està sobredimensionant la soca del SARS-CoV-2 detectada a Anglaterra, tenint en compte que la soca dominant a Europa fa mesos que és una mutació del virus de Wuhan? És a dir, que la situació actual ja té un precedent que no s'ha demostrat ni més mortífer ni tan sols més contagiós?

Si la possibilitat de contagi és molt més alta, encara que no doni més complicacions, tindràs més pacients ingressats i més morts associats a la Covid. Preocupa per això. Però no és el que més ens preocupa. Perquè tots els virus muten i la majoria no donen canvis significatius. És una cosa per estar-hi a sobre i s'ha d'estar preparat.

S'han de vacunar les dones embarassades? I les lactants? Hi ha risc per al lactant? I les persones amb problemes cardiorespiratoris? Més grups de risc que s'hagin de tenir en compte?

Una vacuna ha de preveure que la relació risc-benefici sigui molt superior per a la vacuna. A la lactant, inicialment se la va posar a una llista de precaucions, i ara tothom l'ha tret. En lactància, si t'ho han indicat, vacuna't. En la gestant, també s'està anant cap aquí. En els estudis no ha indicis que la vacuna pugui afectar. Amb tot el coneixement que es té no s'espera que la vacuna tingui efectes secundaris en la gestant. Com a principi de precaució es demana que es vacuni a les dones embarassades que tinguin un risc alt de contagi.

I la resta de grups de risc?

En fase d'assaig s'han agafat grups que se sap que no tenen tanta immunitat: gent amb defenses baixes. Aquí falten dades d'eficàcia. Tot i així, el consell és que es vacunin: aquí han estat inclosos diabètics, gent gran...

Hi ha algun col·lectiu per al qual estigui contraindicada?

De contraindicació de les vacunes l'única que hi ha és la d'al·lèrgies a algun dels components del vaccí. A alguna gent se li demanarà prescripció mèdica per valorar els riscos. Es bo poder fer valoracions personalitzades. Ho farà el metge i en el 99% dels casos la resposta serà que sí, que es vacunin.

Abans de Nadal vam fer una enquesta a l'ARA Andorra en què es preguntava: et vacunaràs de la Covid-19? Vam tenir 1.100 vots, un 36%, sí; un 39%, no i un 25% encara no s’havia decidit. Et preocupen aquests resultats?

A mi em preocupen molt. Crec que aquests percentatges ara no serien iguals perquè faltava més informació sobre la vacuna. I segurament, d'aquí quinze dies, quan vagin sortint més dades i hi hagi més coneixement, aquest percentatge baixarà. Espero que sigui així.

Preveieu que la immunitat de grup s'assoleixi amb el 70% o 80% de la població immunitzada, perquè han passat la malaltia o perquè s'han vacunat. Creieu que tindreu problemes per assolir aquest percentatge al país?

Jo vull pensar que no. Espero que si tenim problemes sigui perquè no arriben totes les vacunes, però no perquè no estem convençuts que volem acabar amb això. És la manera de protegir-nos tots.

Tinc comprovat que a alguns escèptics se'ls esvaeixen els dubtes davant la dicotomia entre passar la malaltia o passar els efectes secundaris de la vacuna.

Sobre la malaltia cal saber que en persones de més de 85 anys, la mortalitat és del 15%, i a partir dels 55 anys la mortalitat és sobre el 0,4%, que són percentatges molt alts. Amb les vacunes a vegades no ponderem el risc-benefici. Cada dia agafem el cotxe per anar a la feina i no calibrem els riscos, però tothom coneix algú que ha tingut un accident greu o que ha mort al volant. En canvi, problemes associats a la vacuna, en coneixes algun cas? I cada dia es posen milions de vacunes. A part del benefici enorme que tenen per a la salut i també per a l'economia.

El British Medical Journal adverteix dels problemes que pot tenir la resta de la població mundial per accedir a les vacunes. A Andorra, a diferència d'altres països d'Occident, no es reserva una remesa de vacunes per a l'Àfrica o l'Amèrica Llatina. Ja no només per un tema de solidaritat i d'igualtat, sinó per contribuir a assolir la immunitat de grup a escala global, no creus que Andorra hauria de contribuir, en la mesura de les seves possibilitats, a un repartiment més equitatiu de les vacunes?

Està claríssim que no podem pensar que una pandèmia s'arregla només arreglant casa teva. Independentment de les connotacions ètiques i morals s'han de buscar solucions globals. Hauríem de veure quina capacitat té Andorra d'aconseguir vacunes. Estic segura que la solució ha de ser el més global possible. Està clar que l'objectiu ha de ser acabar amb el problema a tot arreu.

stats