Obrim-los, obrim-les prepara projectes educatius per conscienciar els infants del país

Reclamen que la normalització és la millor sortida per tractar l'arribada de les persones refugiades 

A tres veus per donar-ne a aquells milers que no en tenen, joves conscienciats i sensibilitzats amb la situació que des de fa temps pateixen les persones refugiades van crear, ara fa un any, el col·lectiu Obrim-los, obrim-les. Amb poc temps han aconseguit trencar el silenci còmplice d'Andorra, segons apunten des del col·lectiu, en relació a la injustícia migratòria i pocs mesos després de la seva creació, conseqüència causal o no, l'executiu va donar llum verda a la llei per acollir un total de vint persones, les vuit primeres de les quals està previst que arribin durant les següents setmanes. “No hi havia cap associació ni col·lectiu organitzat que fes pressió a l'executiu perquè es complissin els acords”, reconeix una de les integrants Èlia Riba. “No sé si estaríem al mateix punt si no haguéssim nascut, però un cop vam fer les primeres jornades i es va començar a parlar de nosaltres els tràmits es van començar a agilitzar”.

És per això que amb un dels primers objectius fonamentals mig aconseguit, l'entitat ja es planteja nous reptes. “Treballem perquè les persones que han de venir arribin i s'integrin, i si poden ser més millor, però també volem encarar la nostra feina a preguntar-nos si som una societat inclusiva i com ho podem aconseguir”, argumenta Riba. Malgrat que Andorra és un teixit creat en base a la migració i és plural, segons el col·lectiu, també pateix problemes d'inclusió i racisme.

Incidir en l'educació és el següent pas perquè “és el lloc on poder fer el canvi de sensibilització i de conscienciació”, assenyala una altra membre d'Obrim-los, Obrim-les, Blanca Riba. D'aquesta manera, un cop finalitzin les II Jornades solidàries, que se celebren aquest cap de setmana a la Massana, la idea és posar fil a l'agulla en aquesta direcció. Malgrat que la idea encara està a un nivell molt embrionari, ja hi ha hagut les primeres converses amb el ministeri. “Parlar de la diversitat i de la inclusió a nivell de país de manera àmplia i a les escoles, aprofitant l'arribada de les persones refugiades”, sintetitza Èlia Riba. 

Per tenir més entitat, el col·lectiu també està a punt de constituir-se com a associació, només falta el vistiplau final dels estatuts. Per a Yannis Herrera és millor estar ben organitzats perquè així creuen que tindran més pes i que els prendran “més seriosament”. La iniciativa també vol potenciar xerrades, conferències i projeccions de documentals al llarg de l'any i no només centra-ho tot durant les jornades.

Naturalitzar l'arribada dels refugiats

“La mediatització pot ser un problema, el millor que es pot fer és normalitzar la situació”. Aquesta és una de les recomanacions i clams que el col·lectiu vol fer arribar a la societat i als mitjans, quant a l'arribada de les persones refugiades. Exposar-los com a rara avis i etiquetar-los és quelcom que s'ha d'evitar de totes totes. També fan una valoració positiva de la xarxa que el Govern i la comunitat de Sant Egidi han teixit per quan arribin i no temen que els falti res.

Pel que fa a les crítiques enviades per una part de la població en relació a les ajudes de l'administració, el col·lectiu ha volgut emfatitzar que en cap cas afectaran a altres subvencions del ministeri d'Afers Socials, ja que hi ha un pressupost específic per a les persones demandants d'asil. “Són persones que fugen d'una guerra i que s'han quedat sense res”, afirma Yannis Herrera, que es pregunta “què menys que teixir una xarxa on es puguin desenvolupar el més ràpid possible?”. Davant la situació actual a les fronteres europees, insisteix que "només el poble salva el poble" i que davant de la inacció de governs és la gent mobilitzada i activa la que dona veu i refugi als que ho necessiten.