Posar en valor el patrimoni gastronòmic

Aquest dijous s'han presentat les primeres conclusions del projecte que el Govern va encarregar a l'Institut d'Estudis Andorrans i que busca potenciar la cuina tradicional del país

Aquest dijous a la tarda s'han presentat, al Centre de Congressos d'Andorra la Vella, les primeres conclusions del projecte 'Identificació i revaloració del patrimoni gastronòmic viu d'Andorra'. A finals de l'any passat, el Govern va encarregar aquest estudi a l'Institut d'Estudis Andorrans, que ha estat desenvolupat pel Centre de Recerca Sociològica (CRES) amb la col·laboració d'experts. La professora de Sociologia de la Universitat de Toulouse i col·laboradora del CRES, Diana Oliveira, ha estat qui ha donat a conèixer les resolucions inicials. Oliveira ha confessat, en declaracions als mitjans de comunicació, que després de buscar molt i de preguntant a xefs i padrines, "ens hem adonat que hi ha molta més substància del que ens pensàvem".

L'experta ha explicat que han recopilat informació tant de fonts bibliogràfiques (receptaris i costumaris de cuina) com orals (persones amb coneixement de la cuina tradicional i també les que la practiquen avui en dia) i que l'objectiu no és només parlar de la cuina que es feia abans, sinó de la que s'elaborava tradicionalment i es continua cuinant avui, que es coneix com a 'patrimoni viu'. Han recollit un total de 430 receptes, de les quals més d'un centenar han estat identificades com a patrimoni gastronòmic viu d'Andorra. Entre aquestes, cal destacar el Dinar de la consòrcia de casats d'Andorra la Vella, que és la recepta trobada més antiga (fa uns 200 anys) i que avui encara es conserva. Altres plats típics d'Andorra de tota la vida serien el trinxat de muntanya, l'escudella o la coca de canal (típica de la zona de Canillo).

Diana Oliveira ha comentat que tenen dificultats per identificar la gastronomia tradicional del país. Alguns dels primers factors, encara hipotètics, podrien ser: d'una banda, l'elevada proporció d'immigració del país, que fa que la població estrangera no s'identifiqui amb les receptes del territori; i d'altra banda, el moment del creixement turístic, quan es va apartar la cuina andorrana perquè se la veia com a pobre, de subsistència, de manera que es valorava més la cuina del voltant (utilitzava més productes i es creia més sofisticada). Per tot això, les primeres conclusions de l'estudi recullen una necessitat de sensibilitzar la gastronomia andorrana entre els residents, els professionals del sector i els visitants, així com posar en valor el patrimoni gastronòmic del país. Per aconseguir-ho, es proposa, entre d'altres, el reconeixement de l'alimentació i de la gastronomia com a patrimoni cultural immaterial del país, o una candidatura conjunta amb Catalunya a la UNESCO, per a les 'bones pràctiques' entorn de l'alimentació.

A la presentació d'aquest dijous hi han assistit el ministre de Turisme, Francesc Camp, i el director de Formació Professional, Formació d'Adults i Recursos Educatius, Joaquim Torredà, ja que en el projecte hi prenen part tres ministeris: Turisme, Educació i Ensenyament Superior i Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat. Camp ha dit que el gran repte és que els cuiners d'Andorra es facin seu el receptari tradicional i que, des del ministeri que dirigeix, la tasca serà donar més presència a la cuina andorrana dins la comunicació que es fa del país com a destinació turística. El ministre considera que ara és un bon moment i que Andorra té un gran patrimoni gastronòmic, el qual "s'ha de fer aflorar", ha dit. A tot això, ha apuntat Francesc Camp, cal sumar-hi el fet que la gastronomia cada vegada ocupa un lloc més rellevant en les demandes dels turistes, que aposten per productes de quilòmetre zero o bio. I, en aquest cas, Andorra hi té una gran oportunitat, ja que "s'està potenciant molt el producte agrícola del país". La combinació d'aquestes dues coses, ha explicat Camp, fa que ara es donin les condicions ideals per potenciar la gastronomia andorrana. "Aquest maridatge entre la preservació del patrimoni culinari i els canvis en les necessitats i demandes dels consumidors són els pilars en els que s'han d'emmarcar les accions per potenciar de cara al futur la nostra gastronomia", ha dit el ministre.

Sobre el turisme, el ministre ha dit que toca treballar amb productes més especialitzats, a banda de les propostes fixes que aporten el major volum de gent, i fer que la cuina no sigui un motiu secundari. Francesc Camp ha insistit en què "si podem aconseguir que una part del turisme més gourmet vingui a Andorra i sigui un principal motiu de visita els propers anys, doncs haurem aconseguit el nostre objectiu". Per últim, Camp ha recordat que hi ha més de 400 restaurants a Andorra i que caldria fer un esforç per aconseguir una associació que els agrupi.

Per la seva banda, Joaquim Torredà ha destacat les tres línies de treball que estan obertes des del departament de Formació Professional d'Adults i Recursos Educatius. La primera, dotar-se de coneixement en l'àmbit de la gastronomia, per tal de tenir unes idees estructurades i aconseguir un referent pels professionals. La segona consisteix en establir uns canals de comunicació entre els professionals de l'àmbit, per exemple entre productors i xefs, per potenciar molt més els existents i estructurar-los. I la tercera línia de treball és dotar amb encara més formació els professionals de la gastronomia. Pel que fa a aquesta última, de les propostes que ja s'han començat a elaborar, Torredà ha destacat un programa formatiu continuat per donar a conèixer el referent gastronòmic que s'està construint i dotar d'eines als estudiants, però també als professionals, de manera que puguin fer arribar millor les seves propostes culinàries.

Rellançar el patrimoni gastronòmic andorrà 

La presentació de les primeres conclusions del projecte d'identificació i valoració del patrimoni gastronòmic andorrà ha comptat amb la conferència de l'experta investigadora al laboratori de recerca Certop de la Universitat de Toulouse, Jacinthe Bessière, que ha parlat de la relació que existeix entre el patrimoni alimentari i el desenvolupament turístic i econòmic dels territoris de muntanya. Bessière ha assegurat que els patrimonis alimentaris i gastronòmics són dos actius "formidables" pel desenvolupament econòmic, social i cultural de territoris com Andorra. L'experta també ha explicat que hi ha indrets on el potencial gastronòmic, agroalimentari i agrícola és ric i abundant, però que en d'altres com Andorra no és tan evident, on sí que ho són el potencial natural i dels esports a l'aire lliure. Ara bé, Jacinthe Bessière ha remarcat que potser aquest patrimoni només està adormit i cal rellançar-lo, per tal d'aconseguir un desenvolupament.