Propòsits d'any nou: com assolir-los i no frustrar-se en l'intent

Deixar de fumar, perdre pes i anar al gimnàs són els reptes més comuns per començar l'any, però calen moltes dosis de realisme, de coneixement d'un mateix i de ser conscient que hi ha objectius pràcticament impossibles. El primer pas: els micropropòsits

Ha esdevingut pràcticament una tradició. Marcar-se propòsits personals per a l'any que comença és de les accions més comunes que realitzem les persones per aquestes dates. Uns propòsits que s'han anat endarrerint amb l'excusa de buscar una data assenyalada, i uns propòsits que sovint són repetitius d'anys anteriors. Per no tornar a caure en la frustració de no assolir-los, per no repetir la sensació de sentir-se malament amb un mateix per no complir les metes marcades, cal ser molt realista amb la nostra situació personal i tenir clars els nostres límits i opcions. Així ho exposa la psicòloga Sònia Bigordà, codirectora del centre Psico B, en tot un seguit de pautes a tenir en compte si volem tenir èxit en la nostra missió de complir amb els propòsits d'Any Nou.

"Deixar de fumar, anar al gimnàs i perdre pes són els objectius més típics" que es marquen les persones durant aquests dies. Sigui aquest el nostre propòsit o sigui qualsevol altre, "hem tenir uns objectius realistes i que s'adaptin a les nostres possibilitats", planteja Bigordà. Per exemple, no podem proposar-nos anar tres dies al gimnàs si sortim de treballar cada dia més tard de les nou del vespre i tenim família que ens espera a casa, o no podem aspirar a tenir el cos d'aquella model que tant ens agrada si la nostra fisonomia és més aviat d'estructura ampla. En d'altres paraules, "ens oblidem que no només és necessari tenir motivació i ganes", exposa la psicòloga, i confonem "propòsits per miracles". Així mateix, hem d'intentar evitar els "objectius genèrics, els propòsits indefinits i les metes a llarg termini".

Bigordà, que precisament el proper 19 de gener realitza un taller a Psico B per ajudar a complir amb els propòsits d'Any Nou, assegura que el primer pas és definir uns "objectius útils" i adaptats a la nostra personalitat, el que la psicòloga anomena microobjectius. En paraules més planeres, seria anar pas a pas. És a dir, si volem perdre pes, no hem d'aspirar a rebaixar cinc quilos en un mes, sinó que la primera meta ha de ser anar a un dietista. La segona, començar a canviar els nostres hàbits, i més endavant ja podem començar a definir quants quilos podem o serem capaços de perdre.

Un cop tinguem definits uns objectius realistes, sí que llavors entra en joc la tenacitat de cadascú i la motivació. Bigordà assegura "que voler és poder, però hem de tenir clar quins esforços requerirà tot plegat". Sobretot en el cas de les persones amb poca força de voluntat, que són les que s'han de marcar els objectius més assolibles possibles, remarca la psicòloga. "Cada mes una mica més, i sempre amb coherència", afegeix. Paral·lelament, treballar sobretot l'aspecte de la motivació.

Així, com que són petits objectius no considerats "dificultosos", és més fàcil anar-los complint. D'altra manera, voler començar per la teulada acaba generant-nos "frustració" i "desencís" amb nosaltres mateixos. I només aconseguim anar allargant el que en un inici vam plantejar-nos que seria fàcil, el que es coneix com l'actitud de postergació (el "ja ho faré després"). Per tot plegat, acabem per engrandir de nou la llista de propòsits per al proper començament d'any.

El propòsit més important de tots

Ara bé, hi ha un propòsit que no és dels que ocupen les primeres posicions de les llistes de Cap d'Any. I, segons Bigordà, és el més important de tots. Es tracta "de fer més coses per un mateix", de marcar-nos "trencar amb la rutina" i gaudir de petites activitats com un sopar amb amics o una jornada familiar. "És el més fàcil i el més satisfactori de tots", assegura la codirectora de Psico B. Però no es fa tan sovint com caldria.