L'advocat i exdegà del Col·legi d'Advocats, Manuel Pujadas, considera que en la societat andorrana ''hi ha un cert racisme difós i latent'', un fet que creu que deriva en una ''ghetització social: espanyols amb espanyols, portuguesos amb portuguesos, filipins amb filipins, francesos amb francesos, andorrans amb andorrans...''. Així ho expressa en la ponència titulada 'Drets ciutadans. Cohesió social, satisfacció individual i identificació institucional, contra desigualtat', que ha pronunciat aquest dissabte durant la jordana andorrana de la Universitat Catalana d'Estiu a Prada de Conflent.

En la seva ponència, Pujadas assegura que cada cop més economistes i polítics, tant d'esquerres com de dretes, creuen que ''el creixement, o el què és el mateix, la fi de la crisi, no es produirà fins que no s'adoptin polítiques econòmiques i socials contra la desigualtat i, per tant, polítiques de redistribució dels recursos disponibles''. L'advocat i exambaixador assegura que la qüestió de la desigualtat encara no s'ha abordat en profunditat a Andorra, però vaticina que ''esdevindrà, en un termini no massa llunyà, l'eix central de la reflexió i de la preocupació social i política andorrana''.

Un dels motius, assegura, és que ''la societat andorrana és profundament desigual''. Per a Pujadas, el fet que la societat estigui composada ''majoritàriament per immigrants, amb tot el que comporta de provisionalitat social, d'inestabilitat, de mobilitat, de desarrelament, d'absència d'ascensors socials i d'escassa interrelació quant a les procedències', n'és la 'conseqüència inevitable ara com ara''.

És en aquest punt on Pujadas afirma que ''un cert racisme difós i latent empelta la societat andorrana, el que comporta i, alhora deriva de fet, en una certa ghetització social: espanyols amb espanyols, portuguesos amb portuguesos, filipins amb filipins, francesos amb francesos, andorrans amb andorrans...'' És, per a l'advocat, la conseqüència de la massa freqüent referència ''als de fora''.

Pujadas també posa de relleu que els darrers anys l'atur ha anat assolint xifres rellevants, ''tot i que degudament encobert i en la pràctica alleugerit pel retorn dels immigrants als seus països d'origen''. Sense aquesta vàlvula d'escapament, la crisi econòmica i social andorrana seria molt més patent i assoliria graus de notable rellevància i possiblement de tensió social, afegeix.

Ampliar el dret a vot a les eleccions comunals

Per tal de pal·liar aquesta situació i aconseguir ''una major i millor qualitat de vida de la ciutadania que viu i treballa a Andorra, basada en la cohesió, la satisfacció i la identificació '', Pujadas apunta la necessitat de ''generalitzar el vot comunal''. Així doncs, considera que seria positiu que ''als estrangers de residència efectiva d'almenys tres anys se'ls reconegués el dret a votar en els comicis comunals''.

D'aquesta manera, creu que es faria un pas important per reduir la desigualtat política entre els ciutadans andorrans i els ciutadans estrangers arrelats al país, i permetria que gran part de la població resident al país deixés de percebre la ''desigualtat generalitzada que es dóna''. Això, creu Pujadas, seria també una mesura transcendental de cara a la satisfacció individual de gran part de la població, un mecanisme d'ascens social i un instrument de cohesió social que s'acabaria convertint en un estri més per al creixement econòmic.

Pujadas creu que així també es donaria compliment al mandat constitucional, en recordar que l'article 6 de la Constitució proclama que ''totes les persones són iguals davant la llei, que ningú no pot ésser discriminat per raó de naixement, raça, sexe, origen, religió, opinió o qualsevol altra condició personal o social''. També cita el punt on la carta magna estableix que ''els poders públics han de crear les condicions per tal que la igualtat i la llibertat dels individus siguin reals i efectives''.