L'entorn polític i econòmic d'Andorra ja veu com l'esclat del cas Pujol pot afectar de manera negativa la imatge del país i de la seva banca, la protecció del secret bancari i els esforços que s'han fet els últims anys per despendre's de l'etiqueta de paradís fiscal. Andorra, de fet, va sortir de la llista de paradisos fiscals de l'OCDE després d'aprovar el 2009 una llei per garantir l'intercanvi d'informació fiscal amb sol·licitud prèvia i firmar posteriorment més d'una vintena d'acords amb diversos països per aplicar-la.

Des de fa molts més anys, però, la banca andorrana ja està obligada a controlar la procedència dels diners i a facilitar informació per la via penal en cas de capitals procedents d'activitats il·legals, sempre que el delicte estigui perseguit tant a Andorra com al país que sol·licita la informació. És el que es coneix com a criteri de doble incriminació.

Amb la llei d'intercanvi d'informació fiscal es va obrir la porta perquè els països que signessin convenis amb Andorra poguessin tramitar sol·licituds per la via administrativa. És a dir, en el cas espanyol, del ministeri d'Hisenda al ministeri de Finances andorrà. La sol·licitud no pot ser mai indiscriminada, sinó que s'han d'aportar indicis que la persona investigada té comptes bancaris al país. Arran de la llei, s'han rebut una trentena de peticions, sobretot d'Espanya i França.

Tanmateix, en el cas de la investigació dels Pujol les demandes d'informació s'han fet per la via penal, a través de comissions rogatòries trameses directament a la justícia. Tot i que alguns mitjans espanyols han assegurat que el Govern andorrà hauria rebut al maig una demanda d'informació de l'Agència Tributària sobre els Pujol, l'Executiu ho nega i al·lega que no es pot anticipar a facilitar cap tipus d'informació si no hi ha hagut una sol·licitud prèvia.

A més, segons les fonts jurídiques consultades, la tramitació de les comissions rogatòries per la via judicial eliminaria la possibilitat que hi pogués haver una demanda d'informació entre governs. No obstant, es dóna la circumstància que precisament aquest juny es va aprovar una modificació de la llei del 2009 per regular els casos en què el país requeridor de la informació demani que la persona afectada no sigui informada que se l'està investigant perquè podria entorpir la investigació.

La defensa dels Pujol

L'estratègia de la defensa de la família Pujol es basa a dificultar la investigació entorpint aquestes comissions rogatòries -tramitades des de l'Audiència Nacional i un jutjat de Barcelona-, que tenen com a finalitat conèixer les activitats i els moviments bancaris que la família hauria fet a Andorra. Per aquest motiu, han presentat dos recursos a la Batllia, que ara estan en mans d'un mateix batlle d'instrucció. Aquest no té una data límit per pronunciar-se, però fonts pròximes a la defensa preveuen que sigui qüestió de dies o, com a molt, d'una setmana o dues. En cas que no s'admetessin els recursos, la defensa andorrana dels Pujol està disposada a esgotar totes les instàncies judicials, acudint al Tribunal de Corts o al Tribunal Constitucional.

Un dels aspectes a tenir en compte sobre la rogatòria del jutge Pablo Ruz és que es basa en indicis que apunten que els Pujol haurien comès un delicte fiscal i de blanqueig. Algunes fonts jurídiques consultades consideren que un argument per no donar curs a la petició podria basar-se en el fet que a Andorra el delicte fiscal no està tipificat com a tal i, per tant, no es compliria el criteri de doble incriminació. Altres fonts, però, fan referència a una sentència del Tribunal Constitucional andorrà del 2013, relativa a un cas de contraban de tabac que va instruir el jutge gallec José Antonio Vázquez Taín, en què sí que es reconeix que el delicte fiscal existeix al principat, per la via de la llei relativa a la fiscalitat sobre l'estalvi, que grava els rendiments dels comptes propietat de persones no residents per compensar els països de la Unió Europea.

El jutge del cas Millet

Paral·lelament, també s'ha presentat una querella per conèixer qui va filtrar la informació sobre els diners dels Pujol a Andorra. Se n'ha fet càrrec un segon batlle, que tampoc té un termini màxim per determinar si l'admet o no a tràmit. La resolució podria portar més temps, ja que, si s'admet, el batlle instructor hauria de practicar les diligències i després seria el Tribunal de Corts -casualment presidit per Josep Maria Pijoan, l'instructor del cas Millet i ara jubilat- qui jutjaria el cas.

Les tres accions van ser presentades aquest dimarts a nom de Jordi Pujol i Ferrusola, però fonts pròximes a la defensa han indicat que la resta de germans, l'expresident Jordi Pujol i Marta Ferrusola s'hi sumaran la setmana vinent.

Reunió entre Martí i Rajoy

L'existència de nombrosos convenis bilaterals de cooperació entre Andorra i Espanya, i l'interès per tancar satisfactòriament les negociacions del conveni de no doble imposició -i evitar que les empreses andorranes que exporten serveis a Espanya es vegin doblement gravades-, ha dut l'executiu andorrà a ser molt prudent a l'hora de pronunciar-se sobre l'independentisme català i a reiterar la voluntat de col·laborar amb les autoritats espanyoles.

Precisament, s'ha previst una reunió entre el cap de govern andorrà, Toni Martí, i el president espanyol, Mariano Rajoy, per a principis de setembre que, tot i que oficialment ha de servir per donar un impuls final al conveni de no doble imposició, també s'aprofitarà per deixar clar davant de Madrid que el govern andorrà no té cap marge de maniobra en l'afer Pujol i que tot està en mans de la justícia.

El sector financer representa un 22% del PIB

D'altra banda, també plana la por que el cas Pujol esquitxi la credibilitat de la banca andorrana, que representa un 21,7% del PIB i aporta uns 480 milions d'euros a l'economia del país. Les entitats, vistes les exigències internacionals en matèria d'intercanvi d'informació fiscal, han iniciat en els últims anys un procés d'internacionalització per disposar de noves línies de negoci que en permetin la viabilitat futura. Això també ha fet que moltes tinguin ara interessos a Espanya, un element més que les força a col·laborar amb la justícia de l'estat veí.

Però el sector bancari, a part de ser el que aporta més a l'economia, també ha sigut el principal finançador del deute públic del govern i dels comuns. No obstant, des de fa quatre anys, l'executiu ha portat a terme diverses emissions de deute públic amb l'objectiu de diversificar les fonts de finançament i rebaixar la part que suporten els bancs del coprincipat. Així, actualment, dels gairebé 870 milions d'euros d'endeutament del govern registrats a finals del 2013, només un 52% és endeutament bancari.