Societat 18/01/2018

Qualitat de l'aire dolenta, només en un 1% del temps el 2017

Els registres han estat bons o excel·lents en el 91% i regular en el 8%

Ana
4 min
El director general de Medi Ambient i Sostenibilitat, Marc Rossell, durant la roda de premsa per presentar els resultats de la qualitat de l'aire. / M. F. (ANA)

Andorra la VellaLa qualitat de l’aire al Principat durant el 2017 va ser en un 91% del temps bona o excel·lent, en un 8% regular i només en un 1% dolenta o deficient. Això suposa que els registres negatius només es van donar 3,65 dies. Davant aquestes xifres, el director general de Medi Ambient i Sostenibilitat, Marc Rossell, ha destacat que es confirma la millora registrada en els darrers anys i que els nivells més dolents són “molt poc en relació a altres ciutats o països”, la qual cosa mostra que “la qualitat de l’aire, en general, és molt bona”.

Aquesta millora de la qualitat de l’aire en els darrers anys en relació a les primeres mesures de començaments del 2000 està relacionada, tal com ha assenyalat Rossell, amb factors com la situació socioeconòmica, que ha fet que hi hagués menys mobilitat o menys activitat, per exemple, en sectors com la construcció. D’altra banda, també ha assenyalat l’impacte que han tingut les “millores en la mobilitat” tant pel que fa a la gestió del trànsit (per exemple amb la posada en funcionament de túnels com el dels Dos Valires o el de la Tàpia) com en l’impuls d’un transport més sostenible o fins i tot el fet que alguns carrers, com Carlemany, s’hagin fet per a vianants. També ha posat en relleu les millores que s’han registrat en les calefaccions. I és que trànsit i calefaccions continuen sent els principals emissors de contaminants i, per tant, seran els punts sobre els quals vol incidir Medi Ambient.

Pel que fa als índexs de qualitat dolenta o deficient, Rossell ha concretat que van suposar 31 hores de qualitat dolenta i 28 deficient, és a dir, 59 en total, front les 126 del 2016 (65 dolents i 61 de deficients). Quant als registres regulars, el repte és que “passin a bons o excel·lents” i, per aquest motiu, hi ha un seguit de propostes fixades en l’estratègia de medi atmosfèric.

Rossell ha destacat que a més de les emissions cal tenir en compte que les condicions meteorològiques poden fer que la qualitat de l’aire sigui millor o pitjor. Així, per exemple, cal tenir en compte l’impacte que poden tenir episodis d’inversió tèrmica, que es van donar l’any passat entre el 14 i el 21 de novembre i el 5 i el 7 de desembre o la intrusió de partícules, com per exemple aire procedent de l’Àfrica, de la qual se’n va registrar un episodi entre el 23 i el 24 de febrer. Tot i que aquests fenòmens, segons la normativa europea, es podrien no tenir en compte pel que fa a la valoració de la qualitat final de l’aire, Rossell ha destacat que sí que s’han comptabilitzat.

Per contaminants

Per contaminants, pel que fa al diòxid de nitrogen, molt lligat al trànsit, cal destacar que no hi ha hagut cap superació del nivell des del 2010 i, de fet, la concentració mitjana anual ha estat de 29 micrograms per metre cúbic, quan el límit és de 40. És entre setmana quan es donen els valors més elevats, amb la qual cosa es confirma que està molt relacionat a l’activitat interna del país i no tant a l’arribada de turistes, i també hi ha una variació segons l’època de l’any. Quant al diòxid de sofre (relacionat amb les calefaccions) el valor mitjà anual ha estat de dos micrograms quan el límit és de 20. Tampoc hi ha hagut cap superació anual pel que fa al monòxid de carboni que s’ha situat en un microgram quan el límit és deu. Pel que fa a les partícules PM10, hi ha hagut la superació diària deguda als fenòmens ambientals abans esmentats. A l’últim, i pel que fa a l’ozó, s’ha registrat un ultrapassament el 5 de juliol a les 22 hores. En conclusió, s’incompleix en el diòxid de nitrogen pel que fa al valor límit anual en les zones properes al trànsit i en l’ozó pel que fa al valor objectiu per a la protecció de la vegetació, per la qual cosa entre les activitats previstes de cara al 2018 hi ha continuar amb el foment de la mobilitat sostenible (per exemple amb la bicicleta elèctrica o el Pla sectorial d’infraestructures verdes), el Pla Engega per a la renovació del parc mòbil i continuar incidint en la conscienciació i sensibilització de la ciutadania, per exemple amb la campanya per a l’aturada dels motors. En aquest sentit, Rossell ha conclòs que caldrà insistir-hi “molt més” i per aquest motiu es confia en la tasca que puguin dur a terme els agents de circulació. Altres accions relacionades amb les calefaccions seran continuar fomentant l’eficiència energètica a través del Pla Renova o amb el control de la bona regulació de les calderes i el foment d’energies netes.

A l’últim, i pel que fa a la xarxa d’estacions per al mesurament, el director general de Medi Ambient ha destacat que seguint la normativa europea només seria necessària una de referència, ja que es marca una per cada 100.000 habitants. En canvi, a Andorra n’hi ha una al fons de vall i una altra a Engolasters per a l’ozó, i d’altres de mòbils que es col·loquen en diferents punts en funció de les necessitats.

stats