Quina immunitat de grup cal per frenar el virus?

Al principi els científics van calcular que calia que entre un 60% i un 70% de la població fos resistent al coronavirus per frenar-lo, però aquest percentatge podria ser superior

DONALD G. MCNEIL JR., THE NEW YORK TIMES

En quin moment assoleix la immunitat de grup un país? Quina proporció de la població ha d’adquirir resistència al coronavirus, bé sigui a través d’una infecció o de la vacunació, perquè la malaltia s’esvaeixi i es pugui tornar a la normalitat? Des de l’inici de la pandèmia molts epidemiòlegs han apuntat que el percentatge necessari era d’entre un 60% i un 70%. Fins que no assolim el llindar i s’aturi la transmissió, resulta impossible determinar on hi ha el límit. Tot i això, és important disposar de bones estimacions, atès que donen una idea aproximada de quan podem esperar tornar a respirar lliurement.

No fa gaire un referent al qual s’escolten milions de persones, el Dr. Anthony S. Fauci, assessor tant del gabinet de Trump com del govern entrant de Biden, ha començat a elevar progressivament el llindar amb què estima que s’assolirà la immunitat de grup. A l’inici de la pandèmia el Dr. Fauci solia citar les mateixes estimacions que la majoria d’experts: entre el 60% i el 70%. Fa aproximadament un mes, però, va començar a parlar en entrevistes televisades d’“un 70%-75%”, i a mitjans de desembre, en una entrevista a CNBC News, es va referir a “un 75%, 80%, 85%” i també va parlar d’“entre un 75 i un 80 i escaig per cent”. L’endemà, en una entrevista telefònica, el Dr. Fauci va reconèixer que havia anat desplaçant, de manera lenta però intencionada, la línia d’arribada. Va explicar que ho fa basant-se, en part, en noves dades científiques i, en part, en la sensació que el país ja està preparat per sentir el que pensa de veritat. Tot seguit va afegir que per dur que resulti sentir-ho, al seu parer podria caldre una immunitat de vora el 90% de la població per aturar el virus, gairebé tanta com la necessària per frenar un brot de xarampió.

Sobre les declaracions del Dr. Fauci, epidemiòlegs destacats han afirmat que les estimacions del científic podrien ser encertades. A parer d’aquests experts, la franja plantejada inicialment -entre un 60% i un 70%- era quasi indiscutiblement massa baixa; a més, el virus és cada cop més contagiós, motiu pel qual caldrà una immunitat de grup més important per posar-hi fre. El Dr. Fauci ha afirmat que va dubtar sobre la conveniència de fer públics els seus càlculs setmanes enrere, però recentment li va semblar que ja podia traslladar un missatge dur: la normalitat es podria fer esperar més del que es pensava.

Una immunitat entre el 70% i el 90%

“Quan les enquestes indicaven que només prop de la meitat dels nord-americans estaven disposats a vacunar-se, jo deia que per assolir la immunitat de grup caldria arribar a entre un 70% i un 75% -comenta-. Més tard, quan les enquestes més recents indicaven que un 60% o més estava disposat a vacunar-se, vaig pensar: «Puc apujar-ho un pèl més», i vaig passar al 80%-85%. Hem de ser humils. Al capdavall no sabem quin és el percentatge real. Em fa l’efecte que en realitat se situa entre el 70% i el 90%, però no diré que és el 90%”. Un llindar per a la immunitat de grup del 90% situaria el coronavirus dins la franja d’infecciositat del xarampió. “M’apostaria la casa que el covid no és tan contagiós com el xarampió”, sentencia. El xarampió està considerada la malaltia més contagiosa del món. En alguns estudis de brots sorgits en casernes militars i residències d’estudiants atapeïdes no va deixar d’encomanar-se fins que més del 95% dels residents l’havien contret.

D’entrevistes amb epidemiòlegs sobre el grau d’immunitat de grup necessari per vèncer el coronavirus se’n desprenen diverses estimacions, algunes de les quals coincideixen amb les del Dr. Fauci. Això sí, els càlculs van acompanyats d’un advertiment: totes les respostes són merament especulatives. “Si em dius quines xifres he de posar a les equacions, et dono la resposta -diu Marc Lipsitch, epidemiòleg de l’Escola de Salut Pública T.H. Chan de Harvard-. Però no em pots dir les xifres, perquè ningú no les sap”.

Els únics càlculs veritablement precisos de la immunitat de grup són els que es duen a terme en ramats; provenen de l’estudi dels virus que afecten els animals, com ara els de la pesta bovina i la febre aftosa, explica el Dr. David M. Morens, l’assessor principal sobre epidemiologia del Dr. Fauci a l’Institut Nacional d’Al·lèrgies i Malalties Infeccioses dels Estats Units. Morens afegeix que quan el bestiar està tancat en una parcel·la és fàcil mesurar la velocitat amb què una malaltia es propaga d’un animal a un altre. Els éssers humans, per contra, ens desplacem, la qual cosa complica en gran manera l’estudi de la propagació de les malalties.

La suposició inicial segons la qual cal una immunitat d’entre el 60% i el 70% per aturar la malaltia es basava en dades recopilades a l’inici de l’epidèmia a la Xina i a Itàlia. Els epidemiòlegs que observaven la velocitat a què es doblaven els casos en aquests dos països van calcular que el nombre bàsic de reproducció del virus o R 0 (el nombre de noves persones que contagia cada infectat) era aproximadament de tres. Per tant, perquè cada portador comencés a infectar menys d’una persona, dues de tres víctimes potencials haurien de ser immunes. Quan cada portador contagia menys d’una persona, el brot es va extingint gradualment. Dos de cada tres o, altrament dit, dos terços, és un 66,7%. D’aquesta manera, es va determinar que s’assoliria la immunitat de grup si entre el 60% i el 70% de la població era resistent al virus.

Un estudi sobre la tripulació del portaavions Charles de Gaulle, on es va registrar un brot de covid-19 a finals de març, dut a terme per les forces armades franceses va reforçar aquesta idea, assenyala el Dr. Christopher J.L. Murray, director de l’Institut de Mesuraments i Avaluació de la Salut de la Universitat de Washington. L’estudi va registrar 1.064 positius per coronavirus entre els 1.568 mariners que conformaven la tripulació, aproximadament un 68%. Ara bé, el portaavions va tornar a port mentre el brot encara estava en curs i la tripulació es va posar en quarantena. Per tant, no se sap si el virus ja havia acabat de propagar-se a nous tripulants, malgrat que ja l’hagués agafat el 68% de la tripulació. D’altra banda, els brots en vaixells són models poc satisfactoris respecte dels que sorgeixen a terra perquè les infeccions es mouen més de pressa en l’espai reclòs d’un vaixell que en una població civil que es desplaça amb llibertat, puntualitza la Dra. Natalie E. Dean, bioestadística de la Universitat de Florida.

Un virus més infecciós

El que és més important: les estimacions inicials elaborades a partir de dades de Wuhan i d’Itàlia es van revisar posteriorment a l’alça, apunta el Dr. Lipsitch, quan els científics xinesos es van adonar que havien subestimat el nombre de víctimes de la primera onada. Es va trigar dos mesos a tenir la certesa que molts asimptomàtics també havien propagat el virus.

Així mateix, va quedar cada cop més clar que els episodis de “supercontagi”, en què una persona n’encomana desenes o fins i tot centenars, compleixen un paper destacat en la propagació del covid-19. Aquesta mena d’episodis en poblacions “normals” -en què ningú no porta mascareta i tothom assisteix a esdeveniments com ara festes, tornejos de bàsquet o espectacles de Broadway- poden elevar el nombre bàsic de reproducció fins a quatre, cinc o fins i tot sis, segons els experts. Per consegüent, aquests supòsits demanen una immunitat de grup superior. A tall d’exemple, amb un nombre bàsic de reproducció de cinc han de ser immunes al virus més de quatre de cada cinc persones (el 80%) per frenar-lo.

Per acabar-ho d’adobar, cada cop hi ha més consens entre els científics sobre el fet que el mateix virus esdevé més transmissible amb el pas del temps. Una variant de la “soca italiana” amb la mutació D614G s’ha propagat molt més de pressa que la variant original de Wuhan. Al Regne Unit, a Sud-àfrica i altres indrets ha aparegut recentment una mutació desconeguda fins fa poc -denominada de vegades N501Y- que podria proporcionar al virus una capacitat infectiva més gran. Com més contagiós és un patogen, més persones hi han de ser immunes per aturar-lo.

El doctors Morens i Lipsitch coincideixen amb Fauci a afirmar que la immunitat de grup necessària per parar el covid-19 podria ser del 85% o superior. “Però no deixa de ser una especulació”, recalca Lipsitch. “El Tony [en referència a Anthony Fauci] està llegint fulles de te”, comenta Morens en to de broma.

Un valor desconegut

Els Centres de Control i Prevenció de Malalties dels Estats Units no ofereixen cap estimació relativa a la immunitat de grup necessària i a la seva web diuen que “els experts ho desconeixen”. Tot i que hi ha científics de l’OMS que encara continuen fent referència a l’antiga estimació del 60% al 70%, la Dra. Katherine O’Brien, directora d’immunització de l’organització, diu que ara creu que aquesta franja és massa baixa. Malgrat això, es nega a plantejar quin seria el percentatge correcte per damunt d’aquest ventall. “Ens estaríem basant en elements molt poc sòlids si miréssim de predir-ho -comenta-. Senzillament hauríem de dir que no ho sabem. A més, no hi haurà un valor mundial o ni tan sols un d’estatal. Dependrà de la societat en què visqui cadascú”. La Dra. Dean assenyala que per aturar la transmissió en una ciutat densament poblada com Nova York caldria que una part més important de la població assolís la immunitat que la que caldria en un indret menys densament poblat, com Montana.

Encara que el Dr. Fauci tingui raó i calgui arribar a un grau del 85% o fins i tot del 90% d’immunitat de grup per parar totalment la transmissió del coronavirus, el Dr. Lipsitch afirma que “podem desarmar el virus abans”, i afegeix: “No cal assolir la transmissió zero per viure en una societat decent. Hi ha un munt de malalties, com la grip, que es transmeten a cada moment i no parem tota la societat. Si poguéssim vacunar quasi la totalitat de les persones més vulnerables de patir símptomes greus, el covid-19 es convertiria en una malaltia més lleu”.

Copyright  The New York Times