L'avaluació dels serveis públics del país ha estat un dels apartats inclosos a l'enquesta de l'Observatori del primer semestre del 2016 del CRES, per poder comparar-la també amb l'efectuada el 2014, la qual tenia les mateixes característiques. Els enquestats han hagut de valorar la seva satisfacció sobre el tracte rebut i el funcionament per part de les administracions, i les respostes deixen la Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS) i Andorra Telecom com les més mal parades. En contrapartida, els serveis de tràmits dels comuns i el del Govern són els que més bona nota reben.

Fins a un 39% dels enquestats es mostren "poc o gens" satisfets amb el servei ofert per la CASS, l'administració que rep més crítiques, seguida per Andorra Telecom, que rep un 31,3% de crítiques. Lluny està l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell amb 13,9% de persones "poc o gens" satisfetes. D'entre els que no són ben vistos per la ciutadania, el president del CRES, Joan Micó, també ha volgut destacar el Servei d'Ocupació. Un 16,5% el critica, un percentatge que pren més consideració si es té en compte que només el 18,4% està "molt o bastant satisfet" i la resta, el 65,1% no contesta ja que no l'ha hagut d'utilitzar.

Micó també ha explicat que en relació a l'enquesta del 2014 els resultats són similars, i que els que més han millorat en atenció al públic són l'hospital i els centres d'atenció primària.

Tornant als més criticats en l'actualitat, Andorra Telecom i la CASS, el que menys agrada a la població de la primera són els seus preus cars i el monopoli que ostenten; el mal funcionament dels serveis; el temps que tarden en resoldre una gestió; i la professionalitat de les persones que estan cara al públic. Pel que fa la Seguretat Social, sobretot critiquen el temps d'espera per ser atesos, la dificultat dels tràmits o el tracte i professionalitat de les persones que atenen la ciutadania.

El país no està suficientment preparat per a les persones amb discapacitat

Finalment, el darrer apartat de l'Observatori, i aquest sí que totalment nou ja que mai abans el CRES havia preguntat al respecte, s'ha dedicat a la població discapacitada. Una població que representa el 3,6% del total de les persones que viuen a les llars del país, percentatge més baix que el d'Espanya, el qual es del 8,5%. Micó ha volgut deixar clar que la comparativa és difícil d'establir tenint en compte que l'enquesta espanyola es realitza de manera més concreta i profunda.

D'aquestes persones amb alguna discapacitat (podien ser els propis enquestats o persones que conviuen amb l'enquestat), gairebé el 40% són majors de 65 anys i tenen problemes sobretot de mobilitat, relacionats amb la vida domèstica (cuinar, comprar), o de relacions personals. El que més ha volgut ressaltar Micó és que malgrat considerar-se persones amb discapacitat, no reben en la seva majoria cap pensió per discapacitat o invalidesa. Només el 31,5% respon de manera afirmativa a aquesta pregunta, pel 65,8% que ho fa de manera negativa.

D'altra banda, i ja preguntant a tota la mostra de l'enquesta, queda clar que Andorra encara ha de millorar molt en temes d'accessos i comoditats per a totes aquestes persones. El 40% assegura que el país està mal preparat pel que fa a rampes i voreres rebaixades per facilitar l'accés amb cadira de rodes, i el 38% també veu Andorra mal preparada pel que fa als semàfors amb so. En canvi, majoritàriament creuen que l'accés als llocs públics està ben habilitat.

Els enquestats també veuen de manera molt positiva la integració del col·lectiu al sistema educatiu i les possibilitats d'accedir a una feina remunerada.