El 20% d'usuàries tornen al Servei d’Atenció de Víctimes de Violència de Gènere

El telèfon 181 ha rebut en els primers vuit mesos més de 1.800 trucades

El Servei d'Atenció a les Víctimes de Violència de Gènere (SAVVG) ha detectat un augment dels casos de víctimes que rep en els darrers tres anys. La institució no creu que hagin augmentat els casos, sinó que el que s'ha incrementat és la derivació a través de professionals gràcies, a la difusió de la 'Guia de col·laboració i protocols d'actuació en casos de violència de gènere', distribuïda pel ministeri d'Afers Socials, Justícia i Interior, i destinada als professionals de l'àmbit social, educatiu, sanitari, judicial i policial. "No és solament què han de fer si detecten, també incorpora indicadors, conseqüències en la dona o els tipus de violència que es dona", afirma la cap de d'àrea de Polítiques d'Igualtat, Mireia Porras. "Llegint-se el document es pot tenir una aproximació del tema", perquè el professional "pugui detectar i derivar, que és l'important", explica Porras, que defineix la guia com "molt formativa".

Fins a l'1 de juliol, el SAVVG ha atès un total de 214 dones, de les quals 81 han demanat ajuda per primera vegada, 93 són casos de prevalença, és a dir, "casos que van entrar anys anteriors però que encara continuem atenent", i 40 són retorns, que suposen el 20% dels casos que han tractat. Mireia Porras explica que són "casos que vam tancar o van deixar de venir en anys anteriors i que el 2018 han tornat a venir", amb dones a les quals el maltractador va demanar perdó, han reprès una altra relació i han vist com es tornava a repetir el cicle o, simplement, van deixar de rebre suport psicològic perquè, "encara que no tornin amb ells, et diuen que no volen fer cap procés, que ja estan bé i que volen passar pàgina". Amb els mesos, les mateixes dones veuen que tenen conseqüències a escala psicològica que els impedeixen continuar endavant i decideixen tornar a rebre suport.

No totes les dones denuncien als seus maltractadors, i així ho demostren les dades facilitades pel Cos de Policia en els balanços de detencions. Al llarg del 2018 el cos ha efectuat 31 detencions per presumptes delictes contra la integritat física en l’àmbit domèstic, tot i que sota aquesta etiqueta no queda clar si es tracta d’una violència exercida a les dones pel simple fet de ser-ho o de violència en l’àmbit familiar, de la qual s’encarrega el Servei d’Atenció a les Víctimes de Violència Domèstica, on “rebem quatre o cinc casos”, afirma Mireia Porras.

Des de setembre de l'any passat les víctimes de la violència masclista disposen d'atenció les 24 hores del dia a través del telèfon 181. És un servei que resol dubtes i dona assessorament i que, en el moment en què es va posar en marxa, deixava d'estar operatiu de cinc de la tarda a nou del matí. Ara "em consta que es reben trucades a les dues de la matinada", manifesta Porras, tot i que en cas d'urgència es recomana trucar al Cos de Policia. Des del gener fins a l'agost del 2018 han rebut 1.830 trucades, sent el mes de maig el mes amb més trucades, un total de 325. Moltes vegades és el primer pas per rebre assistència.

Atenció a les víctimes

L'ajuda a les dones víctimes de violència de gènere comença quan elles es posen en contacte amb el SAVVGV, per la derivació des d'una organització, per via telefònica o a través d'una visita presencial. En el primer contacte, una de les psicòlogues del servei escolta el seu cas, li ofereix un diagnòstic i posa al seu abast els recursos necessaris. Si el risc a la integritat de la dona i els seus fills, en cas que els tingui, és alt, es posa a la seva disposició un dels quatre pisos d'acollida dels que disposa el ministeri d'Afers Socials. "Sempre es respecta el que vol la dona", afirma Porras, ja que les persones que atenen a les víctimes no imposen res, només els ofereixen els recursos dels quals disposen i està en la seva mà si volen aprofitar-los o no ho veuen necessari.

El següent pas és donar a les usuàries del servei les eines necessàries perquè puguin refer la seva situació. Per aquest motiu se'ls dona assessorament jurídic, econòmic i se'ls ajuda a buscar un nou habitatge i una feina, per aquelles dones que es dediquessin a les cures i no tinguessin més suport econòmic que el del seu marit. A més, en l'àmbit educatiu, les persones tècniques els brinden els coneixements perquè puguin detectar el cicle de la violència i no tornin a patir maltractaments en futures relacions. El procés que segueixen les persones ateses dura uns tres anys, però, en ser cada cas diferent, la majoria de les dones no completen tot el procés.