El Tribunal d’Estrasburg publicarà aquest dimarts la decisió sobre el cas Gouarré

La justícia andorrana va condemnar el ginecòleg a cinc anys de presó i la prohibició d’exercir de per vida per abusos sexuals, però el metge va demanar una revisió de la pena argumentant una violació dels seus drets fonamentals

El doctor andorrà Gérard Gouarré Patte va ser condemnat pel Tribunal de Corts el 1999 a cinc anys de presó i la prohibició d’exercir la professió de metge de per vida per abusos sexuals a tres pacients, una sentència que es va mantenir després del recurs del ginecòleg, tot i que l’octubre del 2003 va rebre una reducció del temps de presó. Malgrat això, després de l’aprovació del nou Codi Penal el 2005, Gouarré va demanar una reducció de la pena, ja que segons el nou codi, la durada de la pena secundària (la prohibició per exercir en aquest cas) no pot superar el termini de la sanció principal (la de presó). El 2009, el Tribunal Superior de Justícia va denegar el recurs a Gouarré argumentant que aquest extrem només era aplicable en penes de presó.

Després d’intentar que el judici es declarés nul, cosa que no va aconseguir, i de provar amb el Tribunal Constitucional, que no va acceptar el cas per no ser de la seva competència, Gouarré va recórrer al Tribunal Europeu dels Drets Humans (el Tribunal d’Estrasburg). El Tribunal Constitucional sí que va fer notar, però, que els empresonats podien acollir-se a una nova legislació més favorable, però que la sentència de prohibició per exercir una professió no està considerada una pena de presó en el codi andorrà.

Gouarré va emparar-se, llavors, en els articles 6, 7 i 13 del Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals (Convenció Europea dels Drets Humans) per portar el cas al Tribunal d’Estrasburg, que va començar la vista a mitjans de maig del 2015. El ginecòleg argumentava una negació del principi d’aplicació retroactiva de la llei penal més favorable per l’acusat. Aquest divendres, la Cort Europea dels Drets Humans ha comunicat que la sentència del seu cas serà feta pública aquest dimarts, juntament amb uns altres 29 casos que ha jutjat el Tribunal d’Estrasburg.