Vanessa M. Cortés: “No hem trobat a cap dona que per sortir de festa i ser una meuca s'hagi quedat embarassada”

Des de fa deu mesos la Xarxa la Meri, articulada per Stop Violències, dona suport i acompanya a aquelles que vulguin interrompre l'embaràs

Tot comença amb una trobada, després que la noia s'hagi posat en contacte amb alguna de les integrants de la Xarxa la Meri. "A l'entrevista mirem què necessita", explica la presidenta de l'associació Stop Violències, Vanessa M. Cortés, i s'interessen per saber "si té entorn o no, perquè hi ha dones que estan soles al país –com per exemple les temporeres– o que directament no ho volen explicar a la seva família". També suport econòmic, amb el qual algunes no compten. L'única pregunta que no surt és el motiu de la decisió, ja que "no ens importa saber el per què". Des del mes de desembre, la Xarxa la Meri busca crear un espai de confiança, així com ser un punt d'informació, assessorament i acompanyament en la interrupció voluntària de l'embaràs. Stop Violències ha articulat l'estructura, en la qual també s'integren entitats catalanes com l' Associació de Drets Sexuals i Reproductius, l'associació Dret al Propi Cos o el col·lectiu argentí Marea Verde Barcelona, que també lluita per la despenalització de l'avortament al seu país.

"No hem trobat a cap dona que per sortir de festa i ser una meuca s'hagi quedat embarassada", assegura Cortés, sinó que els casos que arriben tenen a veure amb "homes que no volen fer servir el preservatiu, dones agredides sexualment o casos en què l'anticonceptiu falla". Persones que "han pres consciència de la responsabilitat que comporta tenir un fill i han decidit no tirar endavant l'embaràs". Una part de les usuàries, per evitar la violència obstètrica, es fan la prova d'embaràs a casa i no acudeixen a la consulta de l'especialista en ginecologia. "Sabem de casos en què la ginecòloga els ha fet escoltar el batec del fetus amb un volum molt alt i les ha fet veure l'ecografia", explica la presidenta de l'associació, creant un record "que no poden oblidar durant tota la vida". També han arribat casos de dones que, gestant un fetus amb malformacions serioses i la vida del qual no era viable, no els havien ofert la interrupció de l'embaràs com a alternativa. "Hem acompanyat dones que han parit nadons que no podien viure", recorda. És per això que la majoria d'usuàries que demanen ajuda a la xarxa no passen pel sistema de sanitat pública andorrà.

Segons les dades difoses per Stop Violències durant la celebració del Dia internacional pel dret a l'avortament, el cost econòmic de la interrupció de l'embaràs comença amb la visita a l'especialista en ginecologia, que val 29 euros, a la qual se li suma la realització d'una ecografia per confirmar l'embaràs, pagada a part. Tot seguit, el viatge d'anada i tornada a Barcelona, que en transport públic varia entre 33,75 i 51 euros, a més dels desplaçaments dins la capital catalana (la targeta de transport amb 10 viatges té un cost de 10,20 euros). També el preu del mateix avortament, que han de sufragar elles mateixes i del qual la quantia pot variar depenent de l'estat de l'embaràs. Si és un avortament mèdic, abans de les 10 primeres setmanes, pot valdre a partir de 300 euros, però en canvi, si es parla d'un avortament quirúrgic, el preu pot arribar als 1.000 euros. Cal tenir en compte que les dones han d'estar tres dies de baixa per a una recuperació òptima. Dies que, tal com estableix la CASS, es resten de la nòmina d'aquell mes. Si no passen pel sistema de salut pública, els dies de baixa passen a ser dies de vacances, però a la situació se li afegeix el fet d'amagar la decisió a la feina si així ho consideren oportú. En tot cas, el preu de l' estada a Barcelona augmenta el cost de l'operació.

Però no tot són els diners, i després de la intervenció arriba la culpa. "Els acompanyem en el drama de la por al que diran, o del sentiment imposat per la doctrina catòlica que els fa pensar que han matat una vida". Per això compten amb les associacions catalanes que, amb Stop Violències, acompanyen a la usuària "des del moment que surt d'Andorra fins que torna". Vanessa M. Cortés insisteix que, en els deu mesos de xarxa no han trobat "a cap dona que tingui dubtes", ja que, en el moment que es posen en contacte amb elles, ja han meditat tot el que suposa la criança per a la criatura i per a les seves vides. Les persones encarregades de la cura i l'acompanyament, assegura la presidenta de l'associació andorrana, segueixen uns protocols apresos d'altres entitats i totes les actuacions s'emmarquen dins la legalitat.

Servei d'acompanyament

"És una resposta a la Xarxa la Meri", afirma Cortés quan parla del servei d'atenció integral a les dones sobre salut sexual i reproductiva, estructura que l'executiu estima que pugui estar enllestida de cara l'any vinent i que va ser una de les grans propostes de Xavier Espot durant la campanya electoral. Des de l'associació creuen que la iniciativa, presentada tres dies després que la seva, és una " còpia" que no garanteix l'avortament lliure a les dones que s'hi adrecin. En primer lloc perquè "no ens han vingut a preguntar pels protocols que seguim" ni la seva manera de fer. Però tampoc creu que la llibertat de les usuàries estigui garantida en el fet que es vulgui comptar, a més d'un metge i un psicòleg, amb un treballador social i un jurista, figures que no són rellevants per a la dona en el moment que ha decidit interrompre l'embaràs.