Els accionistes que participin a les minicentrals obtindran una rendibilitat del 7%

Arcalís vol potenciar el concepte d'estació verda dels Pirineus, ja que la futura central hidroelèctrica produirà la mateixa energia que es consumeix a les pistes durant tot un any

El riu Valira al seu pas per Escaldes / B.N.
C.g.
16/05/2016
4 min

Sant Julià de LòriaLa Mútua Elèctrica de Sant Julià i Nord Andorrà, a través de l'empresa Productora Elèctrica Renovable, han posat la primera pedra del desplegament de les minicentrals hidroelèctriques pel país. La central d'Arcalís, que aprofitarà l'aigua d'una bassa a tocar de l'aparcament de l'Hortell de l'estació d'esquí, i que farà passar un tub fins a tocar de la carretera vella, es començarà a construir les properes setmanes amb l'objectiu que es pugui posar en funcionament a finals d'aquest mateix any. La d'Arcalís és la primera, i obrirà la porta a tot un seguit de projectes de la mateixa empresa que s'ubicaran a la duana hispanoandorrana, a Sorteny, a Aixovall i a Auvinyà. Durant aquest procés d'habilitació de minicentrals pel país, la Mútua i Nord Andorrà tenen previst treure a subscripció pública part de la inversió duta a terme. Una subscripció que constarà d'accions a 5.000 euros, les quals donaran una rendibilitat d'entre el 6 i el 7%, tal com explica el portaveu de la Mútua Elèctrica, Joan Carles Grau.

La minicentral d'Arcalís representa una inversió d'1,5 milions, quantitat que des de les dues empreses consideren encara insuficient per obrir el procés de subscripció pública. Ho faran quan el capital estigui entre els quatre i els cinc milions d'euros, i això serà quan estiguin en marxa tres minicentrals. El procés, explica Grau, serà similar al que fa el Govern quan emet deute públic. Els bancs oferiran subscripcions en funció de la seva quota de mercat, i ho aniran venent als seus clients. Si hi ha més demanda, es farà prorrateig.

Tot aquest procés està estipulat en un pla de negoci que ha elaborat l'auditora Deloitte. La rendibilitat propera al 7% serà anual en funció de les accions i està garantida durant 25 anys, que és el període que dura l'autorització del Govern per explotar la minicentral. No obstant, la mateixa llei ja deixa clar que aquests contractes són prorrogables fins als 99 anys, i per tant la rendibilitat podrà allargar-se també. Grau ha deixat clar que en els seus plans de negoci han volgut prioritzar aquesta rendibilitat abans que l'amortització de la inversió, també tenint en compte que "la durada de vida d'una turbina és molt elevada i pot superar els 100 anys".

Minicentral, però suficient per abastir tot Arcalís

La primera minicentral de Productora Elèctrica Renovable, la d’Arcalis, costarà 1,5 milions que s'han adjudicat en tres lots: obra civil, part electromecànica (la turbina, l'alternador i la valvuleria), i part elèctrica. El total de la inversió l'assumeixen les dues empreses en un 50%.

FEDA comprarà l'energia que produeixi la minicentral a un preu de 69 cèntims el quilowatt, i la producció estimada anual és de dos milions de kW. Per tot plegat, FEDA pagarà a l'empresa al voltant de 140.000 euros. Aquests dos milions de kW de producció és equivalent per abastir 400 cases del país però, el que sobretot destaca Grau, és que és el mateix que produeix l'estació d’Arcalís al llarg de tot un any, comptant producció de neu, restaurants, telecadires, etc.

Per aquest motiu, Vallnord està estudiant com potenciar aquest concepte, tenint en compte que "el seu balanç energètic passarà a ser de zero" (produeix el mateix que consumeix). Des d’Arcalís volen publicitar l'estació sota el valor d'etiqueta verda, i de fet és "l'única dels Pirineus que ho pot dir, i probablement també dels Alps", ha assegurat Grau.

Sorteny es complica, la de la duana està quasi confirmada

El portaveu de la Mútua defensa en tot moment la sostenibilitat d'aquests projectes pel que fa a la captació d'aigua. En el cas d'Arcalís recorda, per exemple, que el tub que instal·len a la bassa està per sobre del de la producció de neu i el del cabal ecològic. És a dir, seran la darrera prioritat, i en qualsevol cas sempre s'enduran com a molt 0,25 metres cúbics per segon. Pel que fa al cabal ecològic, "deixarem més del que diu el reglament". A més a més, l'impacte visual que generarà la minicentral és mínim, defensa grau, ja que a banda dels tubs només cal construir un edifici de 80 metres quadrats, part del qual anirà soterrat.

La resta de projectes de minicentrals també partiran d'aquest respecte mediambiental. La segona que estava prevista de construir era la de Sorteny (s'acaba el termini fixat pel Govern d'aquí a menys de dos mesos), tot i que també és la que està menys confirmada precisament per això. Hi ha molta gent sensible amb el parc natural i que es queixa de la utilització de la seva aigua. Grau defensa que la captació estarà fora del parc, tot i que s'estan plantejament cancel·lar el projecte per evitar ferir susceptibilitats.

La que sí que es farà amb pràcticament total seguretat és la de la duana hispanoandorrana (costarà al voltant d'1,7 milions). A aquesta li seguiran la d'Aixovall (dos milions) i la d'Auvinyà (un milió), el termini de les quals acaba a l'octubre. Per tot plegat, serà pels volts de la tardor, i un cop ja estiguin construint-se almenys tres minicentrals, quan es traurà la subscripció pública.

La central de la Massana, dins el Pla d'Infraestructures Energètiques

D'entre els projectes de minicentrals de la Mútua i Nord Andorrà, hi constava un a la Massana, el qual ha quedat "aparcat", a l'espera de la nova regulació amb la que treballa el Govern i que veurà la llum aquest estiu. Parlem del Pla d'Infraestructures Energètiques, un marc normatiu per desplegar unitats de producció per sobre de 500 kW, també relacionades amb altres tipologies d'energies renovables. Amb el cas de la central de la Massana, han vist un potencial de producció més elevat que el de les minicentrals, de 1.000 kV o fins i tot més, sobretot si la infraestructura es pogués fer sota el túnel de les dos Valires i no a tocar de la depuradora d'Anyós, com s'havia previst inicialment.

Dins aquest pla d'infraestructures, les dues empreses del sector energètic també han inclòs projectes com parcs eòlics a la Rabassa i Pal, una gran instal·lació hidràulica a Aixovall, o centrals de biomassa a Arinsal i Sant Julià. Són projectes permesos, però no vol dir que es puguin fer tots, ha volgut deixar clar Grau. En qualsevol cas, tots es faran mitjançant la fórmula de concessió pública.

stats