Andorra estaria en “bona posició” per aplicar una innovació disruptiva a les aules

Andorra la VellaCom funciona el sistema (educatiu, o no) amb els alumnes? Segons el professor i escriptor Curtis W. Johnson, els sistema els diu, “fes el que vulguis però queda't dins el model d'allò que la gent considera que és una escola de debò, és a dir, aquella que té una filera endreçada de taules i cadires, un professor i uns alumnes que se l'escolten. Doncs això és el que fa el món ric amb la gent pobra. Per això la majoria d'escoles tenen una autoritat, un director, professors i els alumnes com a subjectes passius”.

Johnson, considerat una eminència en el camp de la innovació aplicada al sistema educatiu, ha participat aquest dimarts en el Fòrum de l'Empresa Familiar Andorrana, que en aquesta 19a edició ha versat sobre 'Educació: crear valor des d'Andorra'. I en un context com l'actual, on l'educació es mercantilitza a marxes forçades, on l'escola tradicional fa lustres que emet símptomes d'haver quedat obsoleta i on els únics cants de sirena provenen de la digitalització i els suposats avantatges i oportunitats de l'aprenentatge on-line -i/o estudis a distància-, les idees exposades pel professor durant els menys de vint minuts que ha durat la seva intervenció, són com obrir una finestra en una classe que fa anys que està tancada.

Explica Johnson que el model educatiu actual falla perquè ni el professorat ensenya bé ni l'alumnat aprèn motivat, perquè el sistema no es va dissenyar mai pensant en els nens, i que els nens d'avui dia són molt més diferents que els de les generacions anteriors.

I com es pot fer per sortir d'aquest atzucac educatiu? Doncs el professor ho explica en una analogia amb càmeres fotogràfiques. Cap al 1975 un grup de científics que treballaven per a Kodak van dirigir-se als propietaris de la multinacional per explicar-los què havien fet: inventar la càmera digital. Els directius els van fer fora i els van tornar al laboratori per deixar-los clar que treballaven per a una empresa que feia pel·lícula fotogràfica. Amb aquesta història, Johnson, que és un reconegut autor en l'anàlisi de la disrupció educativa a les aules i de com la innovació transforma l'educació, simplement ve a dir que cal posar el professorat al lloc que li pertoca.

Com fan els països nòrdics, on aquest col·lectiu té el mateix prestigi (o sigui, el mateix salari) que aquí poden tenir notaris o batlles. I on, òbviament, per accedir a una plaça de docent cal alguna cosa més que un any d'estudis. Per a Johnson, un centre educatiu que funciona és aquell que està gestionat pel professorat, i no per directors o altres autoritats polítiques o polititzades. “Hauríem de veure els professors com veiem els metges o altres professionals. Cal que ens refiem d'ells i no dir-los què, com i quan ho han de fer”, argumenta.

Als EEUU, una comunitat agrícola als afores d'una àrea metropolitana que creixia ràpidament va decidir que professorat i alumnat havien de provar un altre mètode de funcionament amb la llibertat de destriar. “Van necessitar uns anys, però avui dia aquest districte és molt millor, amb uns alumnes motivats i reté els millors professors, que no volen anar a cap altre lloc perquè allà les coses funcionen i se senten bé. No hi ha escoles gestionades pel professorat però els docents entenen que poden prendre les decisions més importants sobre la docència i els alumnes se saben també en un rol important”, explica.

De fet, el proper llibre de l'autor tracta, segons ha avançat, d'un moviment de docents que “han agafat les regnes”. “Està creixent amb rapidesa i és un 'new deal' de professors. Fins ara, hem organitzat l'ensenyament de manera que desconfiem del professorat, però aquest nou tracte és: us donarem tota l'autoritat que us calgui i a canvi heu de passar comptes de manera pública”.

I Andorrà què? Doncs Andorra, que té una educació enriquida per tres sistemes, amb un d'ells força modern, pot ser un bon lloc per implementar aquesta innovació disruptiva. “No cal canviar-ho tot alhora, cal tenir paciència perquè els canvis requereixen temps: primer canviar una escola i veure si s'expandeix”, diu Johnson, qui recorda que Finlàndia va trigar dues generacions a aconseguir-ho. “Andorra, per les seves dimensions, està en bona posició per aconseguir-ho”, afirma. Tot és posar-s'hi.