"Quan vaig arribar al ministeri em van dir que ja no necessitaven infermers"

L'odissea d'un jove andorrà, professional de la sanitat, per intentar quedar-se a treballar al país

Es diu David Borràs i és andorrà. Es va llicenciar en infermeria per la Universitat d’Andorra l’any 2014 i quan va veure que el país necessitava personal qualificat per fer front a la crisi de la Covid-19, no va dubtar en posar-se en contacte amb el SAAS. El primer correu que els va escriure va ser a mitjans de març, quan el coronavirus començava a estendre’s al Principat i el Govern augurava un possible col·lapse del sistema sanitari. “Em van dir que em trucarien, i tal com estava la situació, volia quedar-me al país per ajudar, perquè també m’havien contactat de l’hospital Arnau de Vilanova de Lleida”, comença explicant en David. Després de parlar amb el Col·legi d’Infermeria i que li asseguressin que el contractarien, va decidir “esperar uns dies”.

Però els dies van anar passant i la trucada no arribava, malgrat que el ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, reiterava a les seves compareixences que l’hospital necessitava “tots els metges i infermers del país”. “Els necessitem a tots, recordo que va dir”, afirma en David, “així que aquest cop vaig trucar directament al telèfon del ministeri de Salut i vaig seguir provant amb el SAAS”, afegeix. El jove infermer detalla a l’ ARA Andorra que es va passar diversos dies provant de parlar amb algun responsable, “trucava i estava 20 minuts esperant fins que el telèfon es quedava en silenci”, però la saturació en les línies feien difícil la comunicació telemàtica. Fins i tot va intentar comunicar-se personalment amb Martínez Benazet.

Finalment, la tan esperada resposta va arribar. “Em van trucar del ministeri, van agafar les meves dades i em van dir que em trucarien el mateix dia, però un altre cop res de res”. Mentrestant, el país celebrava l’arribada de 39 professionals de la sanitat provinents de Cuba per reforçar l’equip assistencial de l’hospital Nostra Senyora de Meritxell. Quan es pensava que ja no li dirien res més, divendres passat el ministeri de Salut es va posar en contacte amb ell; “em van dir que hi anés personalment així que vaig pensar que tot estava resolt, però quan vaig ser al ministeri em van dir que ja no necessitaven infermers”, admet amb decepció.

Sense poder ajudar al país com hagués volgut, en David marxarà a Lleida. Allà li ofereixen incorporació immediata, un contracte de mínim sis mesos, residència i manutenció, a més de convalidar-li el títol i fer-li tots els tràmits en 24 hores. “Que n’aprenguin els d’aquí”, conclou. En David, però, no és l'únic. Són diversos els professionals vinculats a clíniques privades que tampoc han estat cridats malgrat el seu oferiment. La corba es va aplanant i la falta d'efectius comença a ser només una notícia del passat.