Un bocí d'història a subhasta

L'hotel Pol de Sant Julià de Lòria busca comprador perquè la propietat està embargada pels deutes contrets pel fill dels propietaris

El dimarts 2 d'octubre es farà la segona i darrera subhasta de l'hotel Pol de Sant Julià de Lòria. En la primera el preu de sortida era de 6.250.000 euros, que ara ha quedat reduït a la meitat. La propietat està embargada pels deutes contrets pel fill dels propietaris, Maria Rosa Pol i Amadeu Piqueras, que van morir fa alguns anys. L'hotel porta temps tancat i fins i tot havia acollit persones sense sostre, fet que va obligar el comú lauredià a posar tanques per evitar l'accés.

L'edifici de 800 metres quadrats de superfície té set plantes i està inclòs dins la unitat d’actuació de sòl urbà consolidat i classificada com a zona urbana contínua d’intensitat 1, on s'hi pot construir amb més alçada. El darrer pis era l'habitatge dels propietaris, un àtic duplex. L'hotel tenia 70 habitacions i és un bocí d'història d'Andorra.

Es va inaugurar l'any 1931 en el lloc on hi havia l'antiga fonda Pol i els seus gestors eren Julià Pol i el seu fill Josep Pol Ros, que s'ocupava també de la companyia de clípols Hispano Andorrana. En aquell moment l'establiment tenia 29 habitacions. Posteriorment Julià Pol va arrendar l'hotel al seu germà Ventura, que havia viscut a França. El nou gestor va enviar el seu fill René a Barcelona perquè es formés com a cuiner i va arribar a treballar al prestigiós Hotel Ritz de la Gran Via barcelonina.

En aquell període l'hotel va acollir refugiats de la Guerra Civil espanyola i de la 2a Guerra Mundial. Allà s'hi va allotjar Francesc Viadiu, diputat del Parlament de Catalunya, governador civil de Lleida i delegat de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Exiliat a Andorra, va particiar activament en la resistència, ajudant especialment el pas a Andorra d'aviadors aliats. De l'experiència d'aquells anys, Viadiu va escriure la novel·la 'Entre el torb i la Gestapo', obra que va inspirar una mini-sèrie a TVC l'any 2000 anomenada 'Andorra, entre el torb i la Gestapo'.

L'any 1955, l'hotel Pol va tornar a canviar de mans i se'n van fer càrrec el matrimoni format per Antoni Cerqueda i Teresa Sierra. El marit havia treballat a l'hotel Versalles que regentava el seu germà. L'establiment va viure una etapa daurada gràcies a l'obertura d'un jardí amb pista de ball, als seus salons que servien de locals socials i d'escenari de partides de cartes i als primers gelats que es van poder consumir a Sant Julià de Lòria gràcies a una màquina amb manivela. L'any 1967 Antoni Cerqueda va decidir deixar el Pol i va obrir un hotel a Santa Coloma en l'edifici que ara ocupa el centre sociosanitari El Cedre.

Aleshores era un lloc aïllat, gairebé inhòspit, cosa que va obligar durant molts mesos Antoni Cerqueda a escoltar la frase "Tonet estàs boig!" de part dels seus amics que veien el canvi com una cosa utòpica. No obstant, el nou hotel batejat com a Cerqueda va funcionar i molt bé gràcies també al fet de disposar d'una piscina, un element no gaire habitual en aquells anys.

L'any 1968, Maria Rosa Pol i Amadeu Piqueras, els propietaris, passen a gestionar l'hotel Pol. S'enderroca l'edifici i se'n construeix un de nou amb entrada per l'avinguda Verge de Canòlich. S'aprofita un terreny de davant, propietat de Cal Molines, per a fer-hi l'aparcament. S'hi dur a terme una inversió molt important en el material de cuina i s'obre una discoteca amb la tecnologia més avançada al soterrani. L'hotel es converteix en un referent tant per la seva gastronomia com pel confort de les seves habitacions. Entitats i empreses hi celebren els seus esdeveniments per l'amplitud dels salons i és també l'escenari escollit per reunions polítiques i nits electorals d'Unió Laurediana.

Els propietaris, però, es fan grans i l'únic fill decideix marxar a l'estranger. Això, afegit al deteriorament d'unes instal·lacions que no es van renovar des de la dècada dels vuitanta, fa que l'hotel caigui en decadència. La mort primer d'Amadeu Piqueras i després de Maria Rosa Pol fa tancar l'hotel però deixa un reguitzell de deutes a proveïdors contrets pel fill en desentendre's del patrimoni familiar. Abans de la seva mort, però, Maria Rosa Pol havia mantingut reunions amb la possibilitat que l'edifici es convertís en un centre sociosanitari o en una residència per estudiants tot aprofitant que només cal travessar el carrer per anar a la Universitat d'Andorra. Dimarts 2 d'octubre es viurà un nou capítol de la història de l'hotel Pol. Potser serà el darrer perquè massa sovint la història també es subhasta.