Tres dies després que des de la plataforma Change.org s'iniciés una demanda formal ciutadana per demanar la llibertat de Joan Pau Miquel, exconseller delegat de BPA i únic detingut per blanqueig de capitals arran de la intervenció de l'entitat bancària, el document ja ha arribat a les 1.162 signatures.

D'entre els firmants, hi consten familiars directes de Joan Pau Miquel, així com treballadors de BPA. Bona part d'ells justifiquen la seva defensa perquè consideren que les raons per la qual està empresonat són injustificades ja que no hi ha risc de fuga. A més, la gran majoria considera que la presó preventiva que fa més de nou mesos que s'allarga atempta contra els drets humans.

Les firmes són majoritàriament d'Andorra tot i que també n'hi ha procedents d'Espanya. A més de ciutadans en general, també hi ha empresaris coneguts, persones relacionades amb el món de la política i fins i tot un dels accionistes majoritaris del banc, Ramon Cierco, que com a comentari afegit a la seva signatura ha escrit " I believe in human rights" (crec en els drets humans). A les xarxes socials, l'exministre de Turisme i Comerç, Claude Benet, considera que "nou mesos són molt llargs" i afegeix que se li fa " difícil pensar que encara no s'hagi pres una decisió, sigui de processar-lo i condemnar-lo si s'ho mereix, sigui de deixar-lo en llibertat". 

La petició de llibertat immediata per a Joan Pau Miquel, impulsada per "un grup de persones compromeses amb la causa", va dirigida especialment a la batlle instructora del cas, Canòlic Mingorance; però també als membres del Tribunal de Corts, al Consell Superior de la Justícia; al ministeri de Justícia i més concretament al ministre Xavier Espot; i, finalment, al Raonador del Ciutadà, Josep Rodríguez.

En la seva exposició, els impulsors consideren que s'estan contravenint els drets internacionals i locals, tot fent esment a textos legals de les Nacions Unides així com del Consell d'Europa. Afegeixen que s'està vivint al país una " cacera de bruixes" i que es "criminalitza una entitat i els seus treballadors sense proves concloents". A més a més, asseguren que la decisió té "un clar rerefons polític que va instigar una sobreactuació desproporcionada de la Justícia, que ara es nega a rectificar per evitar quedar en evidència".