El coronavirus podria ser més contagiós que fa uns mesos

Un estudi fet amb hàmsters comprova que la nova variant del virus es replica més ràpidament a la gola i al nas

Un llinatge del covid-19 originat a Catalunya i l’Aragó s’estén per Europa, segons un estudi que encara no s’ha publicat en cap revista. Va començar a circular entre els temporers, d’allà va passar a la resta de població i al llarg de l’estiu va fer el salt cap a Europa. La nova variant, anomenada 20A.EU1, presenta tres mutacions, una de les quals es manifesta en una modificació de l’espícula que utilitza el virus per infectar les cèl·lules. Aquesta mutació, coneguda com a D614G, es va descobrir a Itàlia al mes de febrer i al juny ja es trobava en el 74% dels virus analitzats. Avui dia és predominant a tot el món. La pregunta que es fan els científics és si aquesta mutació ha conferit algun avantatge al virus.

Mutar o morir

Sense mutacions no seríem aquí. Si els éssers unicel·lulars que van poblar la Terra fa 3.800 milions d’anys no haguessin comès errors quan copiaven el seu material genètic per reproduir-se, la vida hauria resultat molt més avorrida. L’evolució tal com la coneixem hauria sigut impossible. Probablement no hi hauria balenes blaves ni colibrís. Tampoc ornitorrincs ni tardígrads. No hi hauria ningú que estigués llegint aquest text perquè ningú l’hauria escrit. No existiria   El  Quixot, ni les variacions Goldberg, ni la teoria de la relativitat. I no hi hauria ningú per adonar-se’n.

El mecanisme de còpia del material genètic en els humans produeix un error cada cop que es copien mil milions de les unitats que el formen. En els virus, però, hi ha errors en la duplicació de cada deu mil unitats. Aquests microbis, a més, es multipliquen molt ràpidament, d’un a milers en qüestió d’hores. Els errors possibles són molts. Això fa que els virus siguin unes de les entitats biològiques amb més potencial de canvi. Val a dir, però, que la majoria d’aquests canvis no tenen cap efecte en el comportament del virus, o sovint en tenen de negatius que fan inviables els nous individus. Però n’hi ha molts.

Si a un ximpanzé se li dona una màquina d’escriure i prou temps, hi ha una certa probabilitat, diminuta però no nul·la, que acabi escrivint   Guerra i pau. Com que els virus es reprodueixen tant, creen una sèrie d’oportunitats com les que obririen legions de ximpanzés teclejant sense parar en bilions de planetes com el nostre. Al cap d’un temps llarg, segurament no tindríem   Guerra i pau, però potser algun d’ells hauria teclejat “  Cuando despertó, el dinosaurio todavía estaba allí  ”.

Una mutació avantatjosa?

Una cosa semblant és el que podria haver passat amb la mutació D614G. Al mes de maig un equip d’investigadors liderat per la biòloga Bette Korber, de Los Alamos National Laboratori dels Estats Units, afirmava que la mutació feia que el virus s’encomanés amb més eficàcia. Molts científics van dir, aleshores, que no hi havia prou dades per sostenir aquesta conclusió. Quan la polèmica s’havia calmat, els resultats es van publicar a la prestigiosa revista   Cell. Ara, científics de la Universitat de Texas han publicat a la revista   Nature  que aquesta mutació fa que el virus es multipliqui més al nas, a la gola i a la tràquea dels hàmsters (als pulmons fa el mateix que l’anterior). També han comprovat que en models cel·lulars humans cultivats en plaques de laboratori aquest virus es replica més. Tot plegat suggereix que aquesta variant, tot i que seguiria sent igual de virulenta, podria encomanar-se amb més facilitat entre els humans.

“El hàmster és el millor model que tenim per estudiar aquest virus i, per tant, es tracta d’un resultat important”, valora Joaquim Segalés, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona i investigador del CReSA. “A més -afegeix- no és el primer estudi que suggereix que aquesta mutació augmenta la transmissibilitat del virus”. Segons Julià Blanco, investigador d’IrsiCaixa, “els virus s’adapten a l’espècie infectada i és esperable que ho facin augmentant la seva capacitat d’infecció i de transmissió”. “Ara bé -matisa-, traslladar els resultats de hàmsters a humans és difícil”. “A partir d’aquestes dades no es pot assegurar que el virus sigui més infecciós o transmissible en humans”, diu. I conclou: “La situació actual és més culpa nostra que del virus”.