Un cribratge que suposa "un repte espectacular"

Andorra la Vella"En l'àmbit internacional no hi ha cap país que hagi pogut arribar al tant per cent de població que arribarem a Andorra". Amb aquestes paraules exemplifica el bioinformàtic Joel López la magnitud del cribratge poblacional que es portarà a terme al país a partir de dilluns. I és que més de 60.000 persones començaran a fer-se els testos ràpids que han de permetre "saber les dades reals, la prevalença real de la infecció per coronavirus, la seroprevalença d'immunitat i també la mortalitat real", tal com explica la metgessa internista especialista en malalties infeccioses Cristina Royo, una de les especialistes, juntament amb López, que han participat en el disseny del dispositiu de cribratge massiu que suposarà que, només amb les persones encarregades de fer les proves, es mobilitzi "l'1% de la població", tal com assenyala López.

Al seu torn, el director d'ActuaTech, Marc Pons, un altre dels agents implicats en la confecció del dispositiu, remarca que es tracta d'un "repte espectacular", ja que és "de les mobilitzacions més importants que s'han fet mai a Andorra" amb la dificultat afegida que no es limita a una sola jornada sinó que durant dues tandes de deu dies es faran tests a la població inscrita en una prova que és totalment voluntària. Per això ha estat necessari muntar 59 punts de control arreu del territori amb una capacitat per fer 8.000 controls diaris i la mobilització de més de 700 persones entre sanitaris, voluntaris i personal de logística. Els controls que s'ha fet aquests darrers dies entre els sanitaris, cossos especials i voluntaris que prendran part en les proves, a més de les seves famílies, ha estat una mena de "prova de foc", tal com ha indicat Pons, que ha servit per fer alguns ajustaments i assegurar que dilluns estigui tot a punt perquè els ciutadans que hagin estat prèviament citats pels comuns es desplacin a peu o en cotxe a fer-se el control. López assenyala que s'han hagut de mobilitzar molts professionals qualificats i que el més complex ha estat la logística d'aquesta operativa així com, des del punt de vista informàtic, el desplegament que s'ha hagut de fer "en seguretat, un aspecte molt important en tractar-se de dades personals".

Els experts emfasitzen el fet que tot i que l'objectiu hauria estat haver arribat al 100% de la població que s'estigui en gairebé el 80% és una xifra molt important i més tenint en compte que en "altres països s'han fet tests massius només a la població simptomàtica" i en canvi a Andorra se'n faran de manera massiva a la població asimptomàtica per tenir "una imatge real del que està succeint i de qui pot haver estat en contacte amb el virus", destaca López. A més, el bioinformàtic incideix que el fet que els controls es facin en dues tongades separades per catorze dies fa que aquesta imatge sobre la malaltia sigui encara més "òptima" tenint en compte que les immunoglobulines apareixen al cap d'uns dies i amb aquest doble cribratge s'obté una dada "amb molta veracitat" de l'estat de la població. Això fa que la repercussió internacional que pot tenir aquest estudi que es farà a Andorra sigui evident, ja que per exemple altres països podran utilitzar l'experiència del Principat "per calcular l'abast o la penetració del coronavirus sobre la població".

"És molt important quanta més gent es faci el test per poder arribar a una fotografia real" de quin és l'impacte de la malaltia, assegura Royo. I en aquest sentit, remarca que aquests resultats del cribratge permetran "dissenyar accions més pertinents en funció de les dades i plantejar-nos relaxar les mesures de confinament" d'acord amb les dades de seroprevalença de la població. També facilitaran buscar "possibles focus d'infecció activa i ser més eficients amb els casos que es puguin trobar positius per poder-los aïllar selectivament i evitar" que hi hagi transmissió del virus.

Quant a les reticències que pugui tenir part de la ciutadania sobre aquests controls, ha manifestat que és "normal" que una cosa desconeguda faci "por" i això motivi que la gent sigui més crítica però ha emfasitzat que els tests "són fiables", ja que han estat validats i a més ha afegit que a mesura que es vagin fent també s'aprendrà més coses sobre aquests controls. En aquest sentit, i sobre el fet que es donin falsos negatius, ha admès que és cert que hi ha "gent amb títols molt baixos d'immunitat" que potser no s'és capaç de detectar correctament però ha afegit que això no vol dir que els testos "no siguin bons o no funcionin". Així, ha manifestat que es demana a la població que estigui "tranquil·la", ja que si es duu a terme aquest operatiu és per "beneficiar-la i per donar més seguretat de poder-nos reincorporar de forma més segura (a l'activitat) i tenir més controlada la infecció". També ha reconegut, però, que amb tota probabilitat en el futur caldran fer més testos mentre no hi hagi "un tractament efectiu o una vacuna". "Segurament haurem de ser cautelosos i anar fent tests a la població", ha reconegut l'experta.