Segona onada, de pobresa

Andorra la VellaLa pandèmia colpeja fort en aquesta segona onada –sanitària i social– perquè arrossega a la pobresa de llarga durada; la població que va requerir ajuda en l’aturada de la primavera i, quan encara no s’havia recuperat de la davallada, el tsunami desestabilitza ara desenes de veïns més. El director de la Creu Roja Andorrana, Jordi Fernández, en parla amb l'ARA Andorra, a propòsit del cap de setmana del recapte solidari i de la recent posada en marxa d'una botiga solidària situada al costat mateix de la seu social (avinguda de Santa Coloma, 41–45, d’Andorra la Vella), des d'on es reparteixen les donacions.

Noteu que plou sobre mullat amb aquesta segona onada?

La pobresa que tenim ara és fruit de vàries coses: ja hi havia famílies amb certa precarietat anterior a aquesta crisi, i ara s'ha agreujat. El fet que la crisi sanitària s'allargui tant en el temps, té conseqüències econòmiques i socials. Com més mesos estiguem confinats, com més temps estiguem sense turisme i sense tot allò que repercuteix en l'economia, més persones ho patiran.

Li poso un exemple de ciutat mitjana de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. A Sant Andreu de la Barca han augmentat un 40% els usuaris del banc d’aliments i el pressupost ha crescut un 30% per pagar les beques menjador, els deutes de lloguers o hipoteques i factures de la llum. S'assimilen les dades amb les que hi pot haver a Andorra a partir d'aquesta segona onada?

Nosaltres vam obrir la botiga solidària al juny, per això se'm fa difícil saber l'evolució que hi ha hagut pel què fa a l'increment d'usuaris. Segurament, Càritas i Afers Socials tenen dades més consistents en aquest tema. Però sí que et puc constatar una tendència, i és que el nombre de persones que venen a la botiga s'ha anat incrementant setmanalment. Cada setmana hi ha més famílies que venen i ens ho sol·liciten.

Quantes persones atenen actualment i en quin percentatge s'han anat incrementant els usuaris?

Des del juny que vam començar fins avui, hem passat de 0 a 80 famílies, que representen unes 190 persones. I cada setmana s'incrementa aquest nombre en tres o quatre famílies.

Aquestes famílies responen a un perfil determinat?

Tenim perfils molt diferents, però sí que et podria dir que una bona part són persones que estan en situació d'arreglar els permisos de residència. Però també hi va gent que, tot i tenir una ajuda de serveis socials, no arriben a final de mes. I d'altres que estan en situació d'ERTOs parcials, amb baixes laborals, o simplement que tenen ingressos però que no arriben per pagar-se les despeses. Tenim famílies de cinc o sis membres, però també venen força famílies monoparentals.

El d'aquest cap de setmana era el segon recapte que es fa enguany. En fareu més?

Aquest any segur que no, i jo voldria no haver-ne de fer més. Però vista la situació, de ben segur que l'any vinent n'haurem d'organitzar més.

Tem la cronificació de la pobresa en una part creixent de la societat?

Tinc una visó pessimista i una altra d'optimista. Soc pessimista, perquè tot allò que triga molt a construir-se es destrueix molt ràpidament, i tenim per davant un horitzó fosc. Però per altra banda també tinc una visió optimista, perquè poder fer una col·lecta, com la d'aquest cap de setmana, de més de 10.000 quilos d'aliments, amb tanta implicació i amb tanta solidaritat per part de la gent, doncs ajuda a veure-ho millor. He vist mostres de generositat molt importants aquest cap de setmana i m'agrada quedar-me amb això.

La tasca de vetllar perquè tothom tingui un plat a taula no hauria de correspondre al Govern en comptes de les entitats no governamentals?

A mi em consta que Afers Socials està fent esforços. A diferència d'una altra ONG nosaltres ens definim com a auxiliars de serveis públics, perquè tenim capacitat per arribar a nínxols on l'administració pública no arriba. Entenc que l'administració fa el que pot i nosaltres ens coordinem amb ells. No em veig suplint la seva funció sinó complementant-la.