L'evolució de l'esquí i la correlació entre mida del Govern i democràcia guanyen les beques Canturri i Mas

Daniel Areny i Federico Acarregui presenten les conclusions dels treballs i destaquen la motivació que suposa el reconeixement

El Centre de Recerca Històrica i Política de l'Institut d'Estudis Andorrans (IEA) ha presentat aquest dijous els guanyadors de les beques Pere Canturri i Manuel Mas de l'edició 2019-20, encaminades a estudiar la recerca històrica i els estudis polítics respectivament. En matèria històrica, Daniel Areny ha presentat les conclusions del treball 'Història viva d'un país: l'esquí i els esports de neu al Principat d'Andorra', un projecte "ambiciós" que analitza la història de l'esquí i l'esport de neu al Principat des de l'any 1933 fins a l'actualitat. Per la seva banda, Federico Acarregui ha presentat 'La democràcia i la mida del Govern', un treball que té com a principal finalitat "omplir un forat en el coneixement de la disciplina de la ciència política" com és la mida del Govern, analitzant els avantatges competitius dels microestats que tradicionalment "s'han exclòs de manera arbitrària" i fent una correlació entre l'augment de la mida del Govern i l'avenç de la democràcia. Tots dos estudiants han coincidit a dir que la rebuda d'aquestes beques suposa, sobretot, una gran ajuda en l'àmbit motivacional.

En el seu treball, Areny ha volgut assenyalar com ha estat la transició de l'esport de neu al llarg dels anys, arribant fins a la celebració de competicions de renom a Andorra. La situació actual, que està generant problemes en tots els sectors, i també en el món de l'esquí, no ha estat l'única crisi que han patit els esports de neu. Areny ha assenyalat que altres crisis mundials també han afectat al llarg de la història l'esquí d'Andorra, com ara la Guerra Civil espanyola, la 1a Guerra Mundial i la crisi econòmica del 2008, a banda del canvi climàtic, que també provoca "que els esports de neu s'hagin de modernitzar". Davant de la pandèmia actual, l'estudiant ha assegurat que el que cal és "intentar modernitzar-se i buscar coses noves", tot compaginant-ho amb mesures que ja s'han aplicat amb anterioritat.

Acarregui ha explicat que el seu estudi compta amb una extensa part teòrica, ja que no hi ha cap altre treball que parli de les mides d'un govern. Les principals conclusions fan referència al fet que a Andorra el creixement de la mida del Govern ha anat tradicionalment acompanyat d'un creixement econòmic, un fet que sobta perquè normalment quan augmenta un govern l'economia tendeix a descendir. "Els motius d'aquesta relació els hem basat en els avantatges competitius dels microestats", sempre amb informació contrastada, obrint la porta a nous estudis en aquest sentit fins ara sense elaborar.

La idea ha estat estudiar com s'articulen els avantatges democràtics i perquè en els microestats pot créixer la mida del govern alhora que ho fa l'economia "quan la literatura diu que no es pot". Precisament, pel que fa a l'exclusió en l'estudi dels microestats, Acarregui ha assenyalat que això es deu bàsicament a cinc aspectes: perquè no hi ha referències anteriors; perquè representen una part molt petita quant a la població mundial; per la falta de dades; per la poca proporció que representen en l'economia mundial, i perquè "es considera que els microestats no són estats reals".

El responsable del Centre de Recerca Històrica i Política, Albert Villaró, ha reconegut que es tracta d'uns treballs molt interessants, que estan disponibles a la web de l'IEA, i que tenen més mèrit per presentar-los en el moment actual. Així, Villaró ha explicat que de cara a la setmana vinent, estarà oberta la convocatòria per a l'enviament de sol·licituds per a les beques de l'edició 2020-21.