La crisi del coronavirus fa que les pèrdues del fons de reserva de jubilació siguin d'uns 45 milions

Andorra la Vella"És irrefutable que la tendència no enganya i que en pocs anys" s'entrarà en dèficit i s'esgotarà el fons de reserva de jubilació (FRJ). Aquest és el parer que el president de la comissió gestora del fons, Jordi Cinca, ha expressat al davant de les comissions legislatives de Finances i Pressupost i Sanitat. I és que, malgrat el 2019 el fons va tancar amb un total de 1.391 milions i un creixement dels actius de 149,5 milions ("fruit de la gestió dels fons" i del superàvit de la branca de jubilació), cal no perdre de vista, tal com ha subratllat Cinca, que els estudis indiquen que el 2024 s'entrarà en dèficit i que cap al 2037 o el 2038 s'esgotaran les reserves d'aquest fons. Es tracta d'una situació sobre la que els diferents estudis actuarials han anat alertant i que el president del fons ha volgut emfasitzar en la presentació dels resultats econòmics del 2019, una intervenció durant la qual també s'ha referit a l'impacte que la crisi sanitària actual ha tingut sobre el fons. En aquest sentit, ha destacat que les pèrdues a 20 de maig se situen en el 3,23% del fons, és a dir, uns 45 milions, una xifra que s'ha anat recuperant ja que a finals del mes de març era del 8%. En aquest sentit, Cinca ha manifestat que cal veure l'evolució de tot l'any ja que "la bona notícia" és que després d'unes caigudes de l'economia mundial molt important ara sembla que la recuperació s'està fent amb rapidesa.

En aquest sentit, Cinca ha incidit que el més important en la gestió del FRJ no és el curt termini sinó "la tendència" i, en aquest sentit, ha destacat que és important que s'acompleixi l'objectiu de superar l'IPC. Així, ha manifestat que una "perspectiva història" permet veure que al 2010 el fons tenia uns 800 milions i que l'any passat ja arribava al 1.400 i aquesta xifra s'aconsegueix malgrat hi hagi anys com el 2018 en què es va tancar amb pèrdues.

Però malgrat la situació del fons sigui bona, Cinca ha volgut recalcar el fet que la branca de jubilació entrarà aviat en dèficit i que el fons es pot esgotar en poc temps, amb la qual cosa ha manifestat que queden "entre disset i vint anys" per corregir aquesta tendència sent conscient que els compromisos a futur són "tan importants" que les mesures que es tirin endavant han de ser "realment extremes" o "difícilment es podrà revertir la situació". Així, per exemple, ha detallat que segons els estudis apujar la cotització del 12 al 18% només allargaria la vida del fons en cinc anys o apujar l'edat de jubilació en dos anys només ho faria en quatre. De fet, ha concretat que el conjunt de les mesures d'apujar les cotitzacions, allargar la jubilació i reduir el valor dels punts només allargaria la vida del fons en onze anys. En aquest sentit, ha afirmat amb contundència que definir el futur de les pensions de jubilació és "el repte més important que té el país", una afirmació, ha dit, que pot xocar en temps de crisi sanitària com l'actual però ha volgut incidir que mentre que aquesta crisi pot suposar que l'Estat hagi de fer front a una despesa important, encara ho seria més haver de fer front a les pensions, ja que llavors es podria parlar d'una inversió de més de 1.000 milions per any (cal recordar que el pressupost actual de l'Estat està al voltant d'uns 400 milions).

Cinca ha recordat els principis que regeixen la gestió del fons de reserva de jubilació i ha recordat que hi ha vuit gestors diferents i vuit dipositaris. Sobre aquest darrer aspecte ha manifestat que potser caldria una reflexió per reduir aquesta xifra amb la voluntat de facilitar la feina de gestió. En el moment actual, ha manifestat, un dels binomis que cal tenir en compte és la rendibilitat tenint en compte la seguretat de les inversions i, per una altra banda, el fet que els tipus d'interès són ara molt baixos.

López qüestiona la independència de Cinca

Durant la llarga compareixença que han protagonitzat Cinca i el president del consell d'administració de la CASS, Albert Font, al davant de les comissions legislatives de Finances i Pressupost i Sanitat, i que ha durant més de quatre hores i mitja, els consellers generals han plantejat tot un seguit de reflexions a fer al voltant de la viabilitat del sistema. Qui s'ha mostrat especialment crític, no només amb el fet que les accions proposades no tirin endavant sinó també amb el paper del mateix Cinca al capdavant del fons, ha estat el president del grup parlamentari socialdemòcrata, Pere López, que ha qüestionat la "independència" de l'exministre de Finances. En aquest sentit, López ha manifestat que voldrien "persones realment independents" al capdavant d'aquest fons lamentant, alhora, que s'hagi fet "cas omís" a la resolució del Consell General d'avaluar les mesures de sostenibilitat del sistema. "Veig que em trobava a faltar", ha ironitzat Cinca, defensant que ni el ministre de Finances ni el Govern "han intentat influir" en la gestió del fons i remarcant que "la independència està absolutament garantida". En aquest sentit, ha apel·lat a "no polititzar" tots aquells temes referents a la CASS. López també ha qüestionat que la proposta del PS que el fons invertís en béns immobles no s'hagi tingut en compte.